Un article d'Omaira Beltrán
Qui ha vist la premiada sèrie nord-americana Doctor en Alaska (Northern Exposure, en anglès), emesa entre els anys 1990 i 1995, segur que mai ha pensat que aquest producte audiovisual era un bon exercici d’interculturalitat. Tot i que la trama se centra en les experiències d'un jove metge de Nova York, Joel Fleischman, enviat al petit poble fictici de Cicely, Alaska, la sèrie transcendeix les històries personals per oferir una reflexió profunda sobre la convivència de cultures i religions diverses en un mateix territori, en aquest cas una petita vila.
Cicely és un lloc on coexisteixen personatges de procedències i maneres de pensar i creure molt variades. Entre ells trobem la comunitat del poble originari, representada per personatges com l’Ed Chigliak i la Marilyn Whirlwind, que aporten una perspectiva basada en les tradicions, la mitologia, les creences, la medicina i els valors nadius. Al mateix temps, a la sèrie apareixen els residents euro-descendents com en Maurice Minnifield, un personatge influent al poble, conservador i molt emprenedor, o protagonistes més progressistes, com en Chris Stevens, un locutor de ràdio filòsof, poeta i artista. Aquesta combinació de cultures, de creences i d‘estils de vida crea un microcosmos de diversitat que reflecteix els reptes i els beneficis de la interculturalitat en un lloc inhòspit on fer comunitat és vital per a la supervivència .
El xoc cultural com a punt de partida
El protagonista, el jove doctor Joel Fleischman, és un exemple clar de com una persona pot transformar-se quan entra en contacte amb una cultura diferent. Al principi, en Fleischman veu la vila de Cicely com un lloc inhòspit i llunyà, apartat de la seva zona de confort, de la seva comunitat jueva del Queens nadiul. Tanmateix, amb el temps, el noi comença a entendre i a valorar les formes de vida dels altres, tant dels seus veins euro-descendents cristians, com dels seus veins panteistes nadius americans, adaptant-se a una realitat que al principi li semblava aliena. Aquest viatge d'aprenentatge és una metàfora del que pot succeir quan hi ha un punt de trobada entre cultures i religions diverses.
Un dels encerts de la sèrie, pionera en aquest tema de la interreligiositat i la interculturalitat, és com es tracten els temes universals, com ara l’amor, la mort, l’espiritualitat i el progrés, des d'una perspectiva fonamentada. Per exemple, la interacció entre els costums moderns i les tradicions indígenes es presenta sovint amb respecte i amb bon humor. Tanmateix, en lloc de caricaturitzar o banalitzar aquestes diferències, a Doctor en Alaska es mostra com poden complementar-se i enriquir-se mútuament.
El missatge central de la sèrie és que la diversitat cultural no només és viable, sinó també desitjable, divertida i atractiva. Cicely és un espai on les diferències es converteixen en oportunitats per a l’aprenentatge i per a la convivència. Els conflictes que sorgeixen es resolen gràcies al diàleg, a la comprensió i a una bona dosi d’humanitat. Això converteix la petita comunitat en un model ideal, però alhora plausible, del fet de viure en un entorn intercultural i interreligiós equilibrat i respectuós.
Encara avui, gairebé tres dècades després de la seva emissió, Doctor en Alaska continua sent una sèrie amb molta audiència entre el públic jove, la podeu veure en filmin.cat. En unes societats complexes com les actuals, on les étnies interactuen constantment, la sèrie ens recorda que la interculturalitat i la interreligiositat són una oportunitat per aprendre dels altres, per enriquir-nos i per construir una societat més cohesionada i próspera. Cicely potser és un poble fictici, però les seves lliçons són molt reals.
