Diàleg caminat per les Rambles, les seves capes de memòria, escenaris i confluències per la recuperació de pràctiques culturals veïnals.
El 14 de setembre de 2023, en el marc de la programació de la Línia Cultura Rambles 2023, l'Espai Avinyó presenta una nova ruta radiofònica dins del seu pòdcast itinerant: Ressonàncies, que al costat de Ruta de autor, celebra la seva tercera edició.
De la mà de la parella artística composta per Aymara Arreaza R. i Lorena Bou L. ens vam proposar un nou itinerari per les Rambles per escoltar les múltiples veus que pensen i practiquen la transformació cultural i social d'aquesta zona de 'confluència i tensió', en paraules del duo.
Caminem des del Pla de la Boqueria cap al Pla de les Comèdies amb la invitació de passejar per "teatres a l'aire lliure", apel·lant, d'una banda, al fet que en aquesta zona existeixen i van existir teatres com el Gran Teatre del Liceu o el Teatre Principal, avui tancat al públic. D'altra banda, obrint escenaris a la possibilitat que Les Rambles sigui un lloc de trobada i no únicament un espai d'oferta per al turisme massiu.
Per buscar ressonàncies amb aquest espai, conversem amb Marta, treballadora de la carnisseria Sarrera al Mercat de la Boqueria, que es va referir a l'atemptat de Les Rambles i a la por que li produeixen les aglomeracions de turistes. A més van assistir algunes veïnes del Raval que han participat de l'òpera 'La gata perduda', presentada en el Teatre Liceu. També parlem amb una de les dinamitzadores de la Línia Cultura Rambles 2023, Adriana Nicosia, i amb Pedro Bennaton de ERRO GRUPO, que treballen en diverses accions d'intervenció artística i urbana a l'espai públic.
Compartim algunes ressonàncies del recorregut dialogat:Davant del Mercat de la Boqueria Aymara Arreaza R. comenta: "Potser hi ha tantes hores com Rambles i viceversa. Hores per als veïns: comprar en el Mercat de la Boqueria, i hores per als turistes. El repte és fer confluir aquests fluxos".
Davant de l'Hotel Oriente i del Teatre Principal Lorena Bou L. diu que "la Rambla sempre ha estat un espai on contrasta el desig de modernitat de l'elit econòmica de la ciutat, dels indians, amb la vida de les classes treballadores de les fàbriques tèxtils i metal·lúrgiques o amb l'oferta d'oci del port. La família Güell, Antonio López i altres indians van ser claus en la transformació de les Rambles i en el seu aburgesament".
Ariadna Nicosia, de la Línia Cultural Rambles comenta que "el projecte de recuperació de la Rambla parteix de la necessitat dels habitants de Barcelona de diversificar el seu ús exclusiu per al consum turístic".
Pedro Benatton ens parla de com "les estàtues de la Rambla pateixen avui la regularització del seu treball l'any 2012. Moltes persones estan presoneres en un mateix personatge perquè no s'han fet nous concursos".
