Aquesta temporada de 2023 la il·lustradora Nadia Hafid, que ens ha acompanyat tot aquest any, proposa una imatge per la programació d’activitats inspirada en les relacions entre la ciutat, els aliments i les diàspores.
En aquest sentit, l’Espai Avinyó us convida a gaudir d’activitats de tardor que reflexionin sobre l’oralitat, la gastronomia i l’espiritualitat, ampliades per llenguatges del cos, la cinematografia i la teatralitat, on es ressituï el relat museogràfic i històric de la ciutat, en clau intercultural.
Reptes culinaris i de relats històrics
Comencem per parlar sobre la cuina com a espai d’escolta i oralitat a través de la gastronomia cambodjana per continuar connectant la cuina amb gastronomies diverses i assumir el repte de mantenir la col·lectivitat culinària en les diàspores.
Després, continuem pensant el relat museogràfic i les propostes educatives dels museus dins el cicle Museus (Im)possibles i en aquesta ocasió al Centre d’Arts Santa Mònica per traçar coreo(geo)grafies: Interferències decolonials i espais del que és intraduïble.
A més, debatem sobre l’obra India, que relata en primera persona la història de diverses generacions silenciades per sobreviure en l’Abya Yala colonitzada, l’Amèrica Llatina, i així trobar com s’entrecreuen racisme, classisme i gènere des d’una perspectiva històrica i interseccional.
Identitats plàstiques i cinematogràfiques
D’una banda, dialoguem a tres bandes per parlar de la falta de visibilitat de les arts plàstiques del poble gitano i preguntar-nos com han influït els moviments socials i artístics en la vida i obra de referents gitanos, entre altres qüestions.
D’altra banda, reflexionem sobre els contextos d’identitats dels joves nascuts en territori espanyol i descendents de migrants xinesos, a través del documental en primera persona Chiñoles y bananas i les seves entrevistes a joves de la diàspora xinesa al país.
També, us convidem a reflexionar sobre racisme i classisme en el monòleg Voy donde no hay, situat als anys 90 i 80, on s’entrellacen la vida de Maca, treballadora de la llar a cases de la burgesia catalana, i Poma, un mariner que va acabar pels carrers de Barcelona, ambdós d’origen filipí.
Memòries i ressonàncies a l’espai públic
Continuem escoltant les ‘Ressonàncies’, en aquesta edició dels canvis urbanístics que ha experimentat la ciutat de Barcelona a partir de l’exposició universal de 1888, concretament en el parc de la Ciutadella i el barri d’El Born.
En el marc del cicle ‘Balls · Músiques · Resistències‘, entonarem sobre com es connecta el Gòspel, la seva cadència i espiritualitat, amb la ciutat de Barcelona i la seva diàspora d’origen africà.
Finalment, arriba una nova edició de ‘Barxiluna برشلونة : (Des)memòria del passat i present islàmic‘ on us proposem, a través de diversos formats de transmissió oral i d’activació artística, un debat sobre la gestió actual dels cementiris islàmics a la ciutat.
Més col·laboracions:
En col·laboració amb el Centre de Normalització Lingüística de Barcelona estem oferint activitats de foment per l’ús social de la llengua, a l’alumnat i el voluntariat per la llengua. Comptem amb col·lectius d’artistes i activistes de la ciutat que proposen a l’alumnat monòlegs, teatres participatius, rutes, itineraris i tallers.
Ja et pots inscriure!
