Les persones musulmanes pateixen discriminacions arreu d’Europa. Segons l’Agència dels Drets Fonamentals de la Unió Europea (FRA, per les sigles en anglès), una de cada tres persones musulmanes afirma haver estat víctima de discriminació o assetjament a causa de símbols religiosos visibles com ara la roba.
L’Informe de l’Observatori de les Discriminacions a Barcelona ofereix dades semblants. Assenyala que, en diversos casos atesos el 2022, s’ha detectat que la discriminació per motius de racisme ha interseccionat amb la variable de gènere i religió. Destaquen, sobretot, les discriminacions viscudes per dones musulmanes que utilitzen hijab.
Amb la finalitat de combatre el racisme antimusulmà, la Coalició Europea de Ciutats Contra el Racisme (ECCAR) presenta la guia “Iniciatives locals contra el racisme antimusulmà”. Es tracta d’un document que recull bones pràctiques de ciutats d’arreu d’Europa per a combatre el racisme antimusulmà en l’àmbit local.
També inclou aportacions d’especialistes en la matèria, com ara representants d’ONG o del món acadèmic.
La guia es dirigeix a diversos grups: personal investigador, activistes, periodistes o entitats legisladores, com ara les ciutats membres d’ECCAR, per tal que puguin implementar aquest coneixement i bones pràctiques en els seus contextos locals. Està disponible en castellà, anglès, francès, alemany, italià i portuguès.
Recomanacions per als governs locals
Algunes de les recomanacions que recull són les següents:
1. Aconseguir que l’educació i la cultura siguin inclusives i accessibles.
2. Implementar mesures per a contrarestar la segregació en l’habitatge i l’educació.
3. Les autoritats educatives han de permetre expressament que s’exerceixi la llibertat religiosa. A més, es recomana oferir formació interreligiosa al professorat.
4. Cal utilitzar l’habitatge públic com a instrument per a prevenir i contrarestar la segregació.
5. La ciutat té part de responsabilitat en assegurar que la cobertura mediàtica al voltant de l’islam i de les persones musulmanes sigui positiva.
6. També cal garantir que els edificis públics tinguin espais habilitats per a resar.
7. Els serveis de salut han de respectar la diversitat religiosa, oferir espais per a resar i també serveis pastorals. El personal sanitari ha de rebre formació en aquest sentit i cal que proporcioni informació als pacients sobre els seus drets.
Bones pràctiques ja existents
L’Ajuntament de Barcelona va llençar el primer Pla Municipal de Lluita contra la Islamofòbia a finals del 2016. L’objectiu era combatre un tipus específic de discriminació tenint en compte l’augment de situacions discriminatòries cap a la població musulmana (a causa de la seva religió, ètnia, gènere, o una combinació de totes).
L’estudi “La pràctica religiosa de les comunitats musulmanes de Barcelona. Expressions i problemàtiques” va derivar en una sèrie de recomanacions que servirien de base per al pla municipal.
El pla va elaborar-se en estreta col·laboració amb les comunitats musulmanes, veus expertes i organitzacions de defensa dels drets humans. S’hi van incloure, doncs, la perspectiva i el treball de les principals entitats de la ciutat.
La ciutat de Barcelona considera que un pla com aquest és una eina efectiva per a incloure la temàtica en l’agenda política dels municipis. S’ajuda així a prevenir el discurs i els delictes d’odi, fomentant la cohesió i la convivència per a garantir que es respectin els drets de tota la població (i els de les persones musulmanes en particular).
La guia recull altres casos de bones pràctiques de ciutats d’arreu d’Europa: Bolonya, Toulouse, Viena, Zúric i diverses ciutats alemanyes, entre d’altres.
