La proposta també ha comptat amb la col·laboració de l’Agència de Comunicació Intercultural Itacat i amb el suport del Departament d’Igualtat i Feminismes de la Generalitat de Catalunya. Aquesta campanya també vol sumar-se a l'esforç que es fa des d’altres campanyes com #onvoto impulsada per la Coordinadora de Girona, l’equip d’acollida i ciutadania de l’Àrea de Drets Socials de l’Ajuntament de Girona, Diverses 8M, CIEMEN i el Comitè DEPART.
L'acte de presentació ha comptat amb els parlaments del president del CIEMEN, David Minoves, de la secretària del Departament d’Igualtat i Feminismes de la Generalitat de Catalunya, la Sra. Mireia Mata, i de la Sra. Mariela Sandres, membre de l'ACODEHGi, l’Associació de Cooperació i Desenvolupament Econòmic de la Comunitat Hondurenya a Girona.
David Minoves va denunciar que a les properes eleccions municipals del 28 de maig “només pugui votar una tercera part de les persones estrangeres que viuen a Catalunya” i va apuntar que, per aquesta raó, calia elaborar “un manifest on s’evidencii aquesta paradoxa”.
Minoves va explicar que moltes persones nascudes al Marroc i que fa anys que viuen i treballen a Catalunya, pel fet de no tenir la nacionalitat i de pertànyer a un estat que no te acord de reciprocitat amb el govern espanyol, no podran votar. La comunitat del Marroc, en aquest sentit, és una de les més afectades i nombroses del país. Tanmateix, els ciutadans sense nacionalitat d’altres estats que sí tenen acords d’aquesta mena, fins-i-tot quan són comunitats molt petites, com ara és el cas de Trinitat i Tobago, podran votar amb tota normalitat. Es dóna la paradoxa, per tant, que comunitats de tan sols 17 persones podran votar, però comunitats molt extenses, com són les de persones provinents de la Xina o del Pakistan, no ho podran fer per aquest motiu comentat.
David Minoves també va afirmar que davant de l’elaboració d’una eventual llei catalana aquest tema formi part de la discussió pública, així com ja fa temps que es debat sobre si els joves de setze anys haurien de tenir la possibilitat de votar. “No té cap sentit que un gran nombre de persones que viuen al país no puguin exercir aquest dret”. El president del CIEMEN també va celebrar que la campanya electoral s’hagi iniciat amb un positiu acord per evitar el racisme, però també va advertir que és enganyós pensar que serà una campanya lliure de racisme quan hi ha nombre alt de partits que utilitzen els discursos d’odi per guanyar vots. Aquestes formacions, va dir, assenyalen als nouvinguts perquè els surt gratis electoralment, atès que aquestes persones no es poden defensar.
La secretària del Departament d’Igualtat i Feminismes de la Generalitat de Catalunya, Mireia Mata, per la seva banda, va assegurar que des del Departament volen ser presents a la campanya, no només donant-hi suport, sinó com una part activa en favor de l’objectiu del manifest. També va informar que s’està treballant en l'estratègia del padró, és a dir, formant als funcionaris dels ajuntaments per eliminar les excuses que sovint fan servir per no empadronar a les persones que no poden demostrar un domicili fix. La secretària ha reconegut tenir consciència de la presència de racisme institucional a les administracions i va assegurar que s'està treballant per disposar d’un sistema d’acollida antiracista.
Finalment, Mariela Sandres, membre de l'ACODEHGi (Associació de Cooperació i Desenvolupament Econòmic de la Comunitat Hondurenya a Girona), va explicar que a la Província de Girona, on ella resideix hi ha 34.000 persones d’origen hondureny, però al registre, en canvi, només en consten 17.000. És a dir, que la meitat d’aquestes persones estan invisibilitzades i gran part no podrà votar. També va recordar que parlar de drets és també parlar de la nostra identitat i que campanyes com la present són molt necessàries per visibilitzar el racisme latent a la societat.
Actualment, el dret a vot va lligat a la condició de ciutadania, i aquesta condició va lligada a la nacionalitat espanyola. Aquest fet contradiu el principi jurídic fonamental d’igualtat davant la llei, recollit en la Declaració Universal dels Drets Humans, i comporta una discriminació en funció de la nacionalitat que es pot vincular a altres formes de discriminació i racisme. Per aquesta raó, cal començar a desvincular els drets de ciutadania de la nacionalitat, i fer de la ciutadania un concepte més ampli, lligat a la residència i a la condició de ser persona.
Aquí us deixem el vídeo de la presentació de la campanya on trobareu més detalls.
