La formació va tractar sobre 'El control digital de la comunicació a internet. Traces de la colonialitat al servei de la informació'.
El curs de Periodisme i Comunicació Intercultural #ComuniCanvi V, organitzat per l’Associació Intercultural Llatins per Catalunya i el grup de comunicació de la Xarxa BCN Antirumors, amb la col·laboració de l’Espai Societat Oberta, i el suport de la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament de Barcelona, es va dur a terme el 9, 16, 23 i 30 de novembre.
En aquesta edició, com a tema principal, ens vam qüestionar la font periodística i vam analitzar com es “fabrica” la informació. Vam tenir l’oportunitat d’esbrinar si les fonts resten o no al marge de la colonialitat, si afavoreixen el bel·licisme, si utilitzen criteris de raça, gènere o classe o si es practica la censura en determinats assumptes.
Com a periodistes i comunicadors cal ser conscients de com i des d’on es genera l’actualitat informativa i avaluar si les fonts compleixen els requisits necessaris per interactuar de manera adient amb les societats complexes i diverses del segle XXI.
Sessió 1
La primera sessió va tractar sobre la construcció del discurs de la raça i reproducció artificial i algoritmes dins les clíniques de fertilitat, a càrrec de la investigadora i docent Anyely Marín – @criticaldias.
Anyely va començar la sessió fent un repàs històric i explicant l’origen del terme raça i racisme, tot remarcant que és necessari recuperar la paraula ‘raça’ a l’espai públic, com a anàlisi crític. També va detallar el terme la ‘innocència blanca’, anomenada per alguns autors. Quan les persones blanques reprodueixen el racisme sense ser-ne conscients, al·legant que no se n’adonen o que no sabien que allò era racisme: “Si no saps identificar quan estàs participant d’un acte racista o si estàs d’acord amb una política racista, estàs donant suport al racisme.”
També va remarcar que els prejudicis són el menys problemàtic, ja que “el canvi dels meus prejudicis no implica que canviï el sistema del racisme i d’opressió, filtrat a les polítiques, al llenguatge quotidià i a la història… El racisme no és una relació interpersonal, en la relació interpersonal s’expressa una política.”
I és que, com va afirmar l’Anyely, el racisme és una estructura de poder instaurada a l’ADN de moltes societats, i que el racisme a Europa i Espanya ja compta amb una història de mecanismes per detectar aquelles persones que són diferents. Per exemple, l’any 1450, s’inicien polítiques enfocades a detectar l’indetectable, que funcionen a fer hipervisibles els ja visibles (barons negres, magribins, gitanos), i les indetectables sobretot dones sobre les quals no es pot posar aquesta mirada policial, ja que les dones en general no són parades per la policia, sempre són barons negres, llatins i gitanos.
En les clíniques de reproducció assistida operen totes aquestes estructures racistes. Per exemple, existeix una tendència a evitar la mescla entre grups, així com evitar que certes persones (no blanques) siguin donants de semen. Hi ha cèl·lules que no s’accepten en aquestes clíniques, precisament, per eliminar a certs grups. “Existeix una política racial dins dels bancs de semen. El de l’home blanc europeu és la norma i la resta són variants”, va comentar Anyely. “La quantitat més gran de semen del món és d’homes danesos: aquí pots especular si hi ha una política racial de la reproducció assistida.”
També va afegir que el semen danès és el més barat, mentre que el preu del semen dels homes nigerians o àrabs pot variar. A la privada no hi haurà preguntes, però a la pública cal justificar perquè es volen les cèl·lules d’un home àrab si la persona no ho és.
Si voleu aprofundir sobre el tema, consulteu el vídeo de la formació a través d’aquest >>enllaç<<.
Sessió 2
La segona sessió la va dur a terme Oyidiya Oji,Policy and Advocacy Advisor pels drets digitals a la European Network Against Racism (ENAR) i va tractar sobre els Algoritmes: Entre el clickbait i la notícia.
Oyidiya va començar llençant una pregunta: “Com podem arribar a saber si la notícia que estem llegint l’ha redactada una persona o ha estat creada per un sistema informàtic?”. És molt difícil que el consumidor pugui veure la diferència, però ser-ne conscients d’aquest fet, ens pot ajudar a fer-ne un ús més responsable.
A continuació, Oyidiya va explicar com funcionen els algoritmes, centrant-se en el de Google. La Natural Language Processing (NLP) és un sistema de classificació creat l’any 2000 per part de dos homes blancs europeus, això fa que “aquesta classificació estigui esbiaixada en termes de gènere, raça… fent que tingui conseqüències en la manera com mirem el món”, va afegir. Un altre exemple és el de Facebook, va comentar, que ha “polaritzat moltes societats” i pel que fa a les eleccions, ha influït en les decisions dels votants, a través de les publicacions.
Recupereu tota la sessió a través d’aquest >>enllaç<<.
Sessió 3
La tercera sessió la va dur a terme la comunicadora Paula Guerra (Algorace), sobre La importància de desracialitzar la intel·ligència artificial.
Paula va partir amb la idea que “la Intel·ligència Artificial no és una tecnologia és una ideologia”. A partir d’aquí, doncs, és evident que els algoritmes tenen una visió racista, classista i masclista, per això, quan s’usen en els sistemes policials perjudiquen els més oprimits. Si l’algoritme tingués visió antiracista, de classe, anticapitalista… perseguiria els lladres de ‘coll blanc’.
També va comentar que des d’@algo_race s’està veient com la Intel·ligència Artificial pot convertir-se en un mecanisme de racialització: procés social en què s’assigna a totes les persones una característica o qualitat positiva o negativa segons la seva racialització.
Si voleu aprofundir-ne més, us animem a mirar el vídeo sencer a través d’aquest >>enllaç<<.
Sessió 4
La quarta i última sessió va anar a càrrec de Nora Miralles Crespo de l’Observatori de Drets Humans i Empreses a la Mediterrània (ODHE), periodista especialitzada en informació internacional, que va parlar sobre el Control digital, la colonialitat de les notícies: quines són les fonts?
Nora Miralles va començar explicant que una bona anàlisi crítica dels mitjans podria ser el de buscar en un text paraules i frases que revelin el to i l’actitud: a qui inclou i exclou, quin nosaltres estem construït, a quin públic s’adreça i per a que? És important entendre que existeix un biaix mediàtic en la discriminació i que hi ha comunitats que apareixen i d’altres que no, i si apareixen ho fan sota certes imatges o missatges estereotipats.
Va detallar també que, tot i que el racisme apareix a les notícies, ho fa des d’una dinàmica interpersonal, mai qüestiona l’estructura que construeix la societat.
