LA CLASSE TREBALLADORA I LA CIUTAT
Cicle de jornades-taller
Retransmissió en línia a través de la web del MUBHA
Coordinació científica: Paolo Sustersic (Escola Elisava)
El cicle s’apropa a l’interior dels habitatges de les classes treballadores com a lloc on es projecten les mirades de la indústria, la societat, la política, l’arquitectura, el disseny, el gust i la cultura, i converteix l’interior domèstic en un camp de recerca molt interessant per detectar tendències, canvis i contradiccions. En el període estudiat al llarg de les quatre sessions, l’habitatge passa de ser considerat com una despesa inevitable del cost de la mà d’obra, a ser vist com l’espai per a una vida digna —en línia amb la reivindicació d’habitatge públic i cooperatiu en el marc de l’estat del benestar— i, alhora, com una font de negoci i especulació immobiliària.
En el combat per un habitatge digne han sorgit al llarg del temps models ideals que, en algunes ocasions, tenien poc a veure amb la vida real dels treballadors i les seves aspiracions. En aquests tallers de reflexió oberta i propostes compartides, les aportacions de persones expertes d’àmbits diversos permetran contribuir a la definició del projecte museístic de les cases del Bon Pastor, en el qual actualment està treballant el MUHBA en col·laboració amb entitats com l’Associació de Veïns i Veïnes del Bon Pastor, la Biblioteca del Bon Pastor, el Districte de Sant Andreu, l’Institut Municipal de l’Habitatge i el Pla de Barris.
Es preveuen quatre sessions:
1. La classe treballadora i la ciutat.
2. Teoria i pràctica de l’existenzminimum
3. L’estat del benestar i l’habitatge social
4. El Bon Pastor, el barri i el museu
Segona sessió TEORIA I PRÀCTICA DE L’EXISTENZMINIMUM
Dijous, 3 de desembre de 2020
La segona jornada se centra en una mirada paral·lela tant cap als models planificats que tracten el problema de la ciutat per als treballadors, com cap als referents arrelats en la tradició popular i mediterrània, que influeixen en els debats del període d’entreguerres i s’estenen també a la postguerra. En un temps d’intensa immigració i d’urgència de proposar solucions al problema de l’habitatge econòmic, es produeixen diferents aportacions dins d’un ampli ventall de propostes que no només reflecteixen un posicionament arquitectònic i urbà, sinó també una visió, a vegades més idealitzada i a vegades més realista, del mínim necessari per viure, i les cases del Bon Pastor també en són l'expressió.
-16.00 h Habitatge obrer a l’URSS 1922-1932: de la casa Komuna a la ciutat socialista Jelena Prokopljevic, School of Architecture, UIC
-16.45 h Els programes d’habitatge social a Àmsterdam, Viena i Frankfurt, 1902-1933 Paolo Sustersic, Escola Elisava, Associació per a l’Estudi del Moble
-17.30 h Pausa 17.45 h L’arquitectura vernàcula i la “casa mediterrània” com a referents de populars a Itàlia i Espanya, 1930-1950 Antonio Pizza, ETSAB-UPC
-18.30 h L’espai domèstic i el mobiliari rural català com a font per a l’habitatge popular barceloní en la darrera meitat del segle XIX i el primer terç del XX María del Agua Cortés, doctora en arqueologia, UAB, Diputació de Barcelona
-19.15 h Debat conclusiu
BIBLIOTECA DEL BON PASTOR
Carrer Estadella, 64
Retransmissió en línia a través de la web del MUBHA
.
