Reproduim un article d'opinió escrit per la nostra col·laboradora Maria Dantas, al diari en línia Catalunya Plural.cat
Amb tanta violència i tantes morts, per què l’execució de la Marielle és tan important? Perquè ella no era només una veu, sinó milions de veus contra les pràctiques de caire feixista i racista al territori brasiler en forma de tot tipus de violència estatal i de les faccions criminal.
Marielle Franco i Anderson Pedro Gomes van morir executades. Aquestes dues persones van ser assassinades a trets, dins d’un cotxe, fa una setmana, al carrer Joaquim Palhares del barri Estácio de Rio de Janeiro. Fernanda Chaves, que també hi era, va sobreviure a la matança.
Qui era aquesta dona que va aconseguir, amb la seva mort, portar centenars de milers de persones al carrer en tot el món? La Marielle es definia a ella mateixa com una dona negra, mare, nascuda a la favela de Maré, sociòloga, regidora de Rio de Janeiro pel Partit Socialisme i Llibertat (PSOL), presidenta de la Comissió de la Dona, que va coordinar la Comissió de Defensa dels Drets Humans i Ciutadania de l’Ajuntament de Rio de Janeiro i que va començar el seu activisme pels drets humans després de perdre a un amic, víctima d’una bala perduda, en un tiroteig entre la policia i els traficants a la favela on va néixer. Segons la Marielle, ocupar la política és fonamental per a reduir les desigualtats.
Nascuda a la Favela da Maré, una obra malèfica d’enginyeria social de la dictadura militar brasilera; la comunitat favelada aglutinava la gent negra, pobre, ex persones esclavitzades. Només feia 70 anys que Brasil va signar la Llei Àurea, que va eliminar legalment l’esclavitud, però 400 anys després, encara avui, continuen els maltractaments, l’explotació i el genocidi del poble negre del Brasil. El Brasil va ser l’últim país americà a abolir l’esclavisme, fet que va propiciar l’endarreriment social, moral i ideològic. La burgesia brasilera sempre va tenir dificultat per acceptar el treballador (esclau) com a subjecte polític col·lectiu, capaç de lluitar pels seus drets. La idea preconcebuda segons la qual ha d’haver-hi una subclasse de gent servil és força estesa al meu país. Malgrat aquest panorama esfereïdor, amb molta empenta, amb l’ajuda de les diverses organitzacions de base social i de les polítiques d’accions afirmatives dels últims governs progressistes (les quotes a l’ensenyament i a l’administració pública, les beques universitàries, etc), la Marielle va estudiar, es va graduar, va fer un Màster, va participar políticament, tot defensant les dones del seu entorn, les més precàries de la societat brasilera.
Una dona lesbiana, negra, nascuda a les catacumbes, que tenia tots els punts per fer de minyona a l’elit blanca i rica de Rio de Janeiro, esdevé un abans i un després a les ments del meu Brasil, com a motor de canvi.
Mentre escrit aquest text, veig l’últim debat que la Marielle va organitzar i va participar minuts abans de morir: la “Roda de converses de Jovens Negras Movendo as Estruturas”, a la “Casa das Pretas” (Casa de les Negres). Escolto la Marielle i recordo que al meu país, Brasil, a cada 5 dies maten una defensora dels drets humans (a), que 1 jove negre és assassinat a cada 23 minuts, un total de 23 mil vides negres eliminades cada any (b), que la taxa d’assassinats de dones és la cinquena més gran del món (c), i som campions en homicidis de la població LGBTI (d).
Volien silenciar no només la seva veu, sinó la de moltes persones, que lluiten diàriament contra l’extrema violència policial, moltes vegades lligada als caps del crim, així doncs la Marielle feia molta nosa a la Policia i a les faccions criminals, és a dir, al Crim Organitzat, i aquesta organització va donar un avís contundent: “No toquis les estructures!”.
Considerant que la Marielle Franco, va ser la cinquena regidora més votada a les eleccions municipals de Rio i segurament seria candidata a vice-governadora a les pròximes eleccions d’enguany, i es dedicava incansablement a investigar les violacions de drets humans a les faveles, van fer callar definitivament la seva veu amb un munt de trets al cap.
La Policia de Rio de Janeiro és la més letal a tot el món i les execucions extrajudicials per part dels policials són freqüents i fan servir dues figures jurídiques com a cortina de fum, els anomenats “Auto de resistència” i “Homicidi decorrent d’intervenció policial”, aquestes dues prerrogatives immunitzen el cos de seguretat, perquè no hi hagi problemes si maten quan actuen. Brasil viu una crisi internacional de drets humans, amb 4.224 persones mortes en mans de la Policia l’any 2016, i és que només a Rio de Janeiro la Policia va matar més de 1.124 persones el 2017, un augment del 22% comparat a l’any anterior. Amnistia Internacional va realitzar un informe exhaustiu entorn aquest problema.
La Marielle i l’Anderson van ser executats per una pistola 9mm amb carregador allargat; vull afegir, sovint utilitzat per la Policia Militar de Rio de Janeiro. Com diem al Brasil: “A bala da policia só mata preto!” (Les bales dels policies només maten negres)
No obstant tot això, pocs dies abans de la seva execució, Marielle va denunciar 3 assassinats a la favela de Acari, que involucraven directament el 41ª Brigada de la Policia Militar de Rio de Janeiro, coneguda per l’historial de morts, tortures i corrupció; fins i tot ella va fer un post a la seva pàgina de Facebook per explicar el cas.
Cop d’Estat i Rio de Janeiro militaritzat
El Brasil viu un cop d’estat.
Sí, una ruptura diferent de les clàssiques dels anys 60 i 80 a Amèrica del Sud. Un cop d’estat “tou”, sense tancs ni fusells, i en Michel Temer, el successor il·legítim a la presidència, amb les seves les mesures antisocials, que afecten directament la classe obrera, pobra, negra, dona, LGBTI, indígenes, jubilats, i tot tipus de minories, va decretar, per primera vegada a la història de la democràcia brasilera, una intervenció federal a la seguretat pública d’un Estat, el de Rio de Janeiro, el 20 de febrer d’enguany. Va enviar l’exèrcit a prendre el poder de les forces de seguretat de la ciutat, que absurdament no entra en la llista de les 30 ciutats més violentes del país (e), amb la qual cosa queda palès la teatralitat operacional i la jugada política en un any d’eleccions en el que Michel Temer té un nivell del 76% de rebuig per part del poble brasiler.
La intervenció federal és una mesura dràstica, que denota una anormalitat institucional gravíssima, i afectarà enormement les comunitats a les faveles; de fet, veïnes i veïns de la favela de Acari parlen de clima de por entre els moviments socials i moltes persones activistes s’han desplaçat a altres parts de la ciutat, segons l’entitat Fala Akari. En altra favela, Complexo do Alemão, el divendres passat, van matar dues persones, una d’elles un bebè dins el seu cotxet, a un tiroteig entre la Policia i les faccions criminals.
Amb tanta violència i tantes morts, per què l’execució de la Marielle és tan important? Perquè ella no era només una veu, sinó milions de veus contra les pràctiques de caràcter feixista i racista al territori brasiler en forma de tot tipus de violència estatal i de les faccions criminal.
L’assassinat de la Mariel i de l’Anderson, encara s’està investigant, però és imprescindible continuar les seves lluites, per això aprofito el post d’una internauta i deixo aquí altres dones a la política brasilera a les quals podem donar el nostre suport.
Què siguin presents, sempre, totes les Marielles!
* “A Carne”: Elza Soares (intèrpret), Seu Jorge, Marcelo Yuca, Wilson Capellett (compositors).
a Dades del 2016 del Comitê Brasileiro de Defensoras e Defensores de Direitos Humanos, dossier “Vidas em luta: criminalização e violência contra defensoras e defensores de direitos humanos no Brasi”.
b Dades del 2017 de la campanya “Vidas Negras”, de la ONU al Brasil.
c Dades de la OMS sobre homicidis de dones.
d Dades sobre assassinats LGBTI del Grupo Gay da Bahia (GGB).
e Dades de l’Instituto de Pesquisas Econômicas Aplicadas (Ipea) i Fórum Brasileiro de Segurança Pública.
#opinio #Brasil #dones #dretshumans
