Escrit per Raquel Ferrando Sellers. La Independent
dimecres, 5 de març de 2014 18:28
Què coneixem de les dones que viuen als campaments sahrauís d'Algèria? I què de la cultura del Sàhara Occidental? Kabara Abderraman i Najla Mohamed Lamin ens van explicar el que significa ser dona en el Sàhara.
Són joves i han heretat el que les seves mares han construït. En una conversa amb La Independent ens expliquen que allà, al Sàhara, fa 39 anys, les primeres persones que van arribar als campaments van ser les dones i no els homes.
Les dones van organitzar la seva estructura en wilayas, daires i barris, que a dia d'avui és un exemple a seguir en altres assentaments similars.
Kabara Abderraman va sortir del Sàhara fa ja gairebé dues dècades, quan era nena, i ha viscut des de llavors a l'Estat espanyol. El passat 2013 va decidir tornar al seu país. Per la seva banda, Najla Mohamed Lamin ha viscut gairebé tota la vida en els campaments i està esperant una beca que li permeti passar una temporada a l'estranger.
Es calcula que, des de 1975, són 100.000 les persones que viuen com refugiades sahrauís, en campaments que es troben al sud d'Algèria. Des d'aquest mateix any l'estat del Sàhara Occidental es troba dividit entre els territoris ocupats pel Marroc i els territoris alliberats i governats pel Front Polisario.
Qui viu als territoris ocupats no pot anar als campaments, i viceversa. S'han denunciat repetides violacions dels Drets Humans en els territoris ocupats, fins avui. Mentrestant, durant els 39 anys que dura aquesta situació els i les sahrauís esperen una resolució del conflicte i les persones que viuen als campaments lluiten pacíficament per la seva autodeterminació.
Caps del barri
Les dones són caps de barri. Aquesta és una afirmació que escoltem molt, per tant hem volgut aprofundir que hi ha al darrere.
Les dones decideixen moltes coses en els campaments del Sàhara, el seu paper és diferent al d'altres societats àrabs.
Preguntem a Kabara i Najla si és cert que el paper de la dona al Sàhara és important fora de la família i si creuen que les dones tenen un poder real. Totes dues estan d'acord que, si bé és cert que la seva cultura permet un espai de decisió a les dones, aquest poder és també un compromís que requereix temps i dedicació.
A més de ser caps de barri han de fer totes les feines de la casa i pel que fa al treball, sempre se'ls pregunta com ho compaginen amb la llar.
La lluita pel seu poble
A més, hi ha figures d'activistes pels drets humans com Sultana Jaya, encarregada de cooperació internacional a la província d'El Aaiun governada de facto pel Marroc. Ella és coneguda per ser una antiga guerrillera del Front Polisario.
Seva és la frase que diu que "qualsevol circumstància és secundària quan es tracta de l'alliberament del Sàhara Occidental".
És ella, que ha criat els seus fills sola i és una lluitadora infatigable, qui ens ve al cap quan pensem en la lluita per la llibertat del poble sahrauí. No obstant això, l'espai públic és un espai en totes les societats reservat gairebé exclusivament als homes i quan alguna dona s'hi integra ho ha de fer, quasibé sempre, seguint valors patriarcals per ser acceptada.
El vel, obligació o opció
La dona sahrauí no està obligada a portar vel, ni a acceptar la prerrogativa islàmica de la poligàmia. De fet no hi ha poligàmia en els campaments sahrauís. Tampoc hi ha tantes diferències en el repartiment de l'espai a les cases com es poden veure al nord d'Algèria.
Però, centrant-nos en la discussió sobre l'ús del vel, també els preguntem a Najla i Kabara si creuen que l'ús és cultural o si hi ha pressió social. Les dones sahrauís no usen vel, sinó una tela al voltant de tot el cos que es diu melfa.
Ambdues es treuen la melfa quan surten del Sàhara. Kabara no utilitza cap tipus de vel quan està fora dels campaments i Najla es posa un mocador més senzill. La seva postura sobre això és clara: encara que no es pot saber bé quantes dones fan servir la melfa perquè volen o bé si totes ho fan per la pressió social latent, la diferència entre l'obligació i l'ús cultural de la melfa rau en si ho fan de forma voluntària o no.
Autodeterminació i igualtat
També els hi vam preguntar si creuen que les dones que lluiten per l'autodeterminació tant dins com fora de campaments són per a elles un exemple com a dones o com a sahrauís. Ens diuen que encara que aquestes no sempre tinguin clar el que significa la igualtat, el seu exemple permetrà seguir avançant i demostrarà que no importa si s'és home o s'és dona en la lluita.
Finalment, ens queda el dubte de saber què passarà si la resistència sahrauí acaba i els homes no han d'ocupar-se ja de la guerra. És en aquest moment quan les dones podrien ser desplaçades a un segon pla.
Najla és positiva i considera que això no passarà, que la dona sahrauí serà més forta perquè seguirà lluitant. Kabara, per la seva banda, diu que no es perdrà l'espai guanyat si no s'abandona. Per això consideren important seguir reivindicant la seva condició de ciutadanes i no només de membres d'una família.
Dues opinions, les de dues dones que reflexionen sobre el seu futur i que tenen un gran compromís amb la seva gent. Són elles les que podran fer que es mantingui alló que ja han aconseguit les persones més grans del seu poble. Són elles les que ho faran sabent que potser han de trencar motlles, tal com ho fan altres dones de moltes cultures que sempre seran valorades de forma més negativa que un home en igualtat de condicions i comportaments. Són elles les que ens fan pensar que els nostres problemes no són tan diferents, només hem de treure'ns el nostre "vel occidental" per veure-ho.
Més informació:
Associació de Dones Sahrauís d'Espanya
Unió Nacional de Dones Sahrauís als campaments del Sàhara
Sàhara Occidental o RASD (República Àrab Sahrauí Democràtica)
Front Polisario
