Per Maria Dantas
Secretària de la comissió sectorial de polítiques d'Immigració
“Estem arreglats. Si aquests han de ser el nous catalans, jo marxo de Catalunya. PRIMER ELS DE CASA!!! #pxc #osona”.(Piulada del Josep Anglada i Rius, fundador i president de PxC, en el qual va posar la foto del nen de 7 anys, en Roger, nascut a Etiòpia, i adoptat per una parella catalana l’any 2007).
Trista la situació del Fiscal de delictes d'odi i discriminació quan no pot emprendre accions, perquè els fets no són delictes tipificats en el codi penal. El problema és que no tots els discursos són delictius encara que puguin resultar ofensius, per la qual cosa faig sempre la mateixa pregunta: On és el llindar subjectiu entre la llibertat d'expressió, la llibertat ideològica o de consciència i el delicte? I la resposta a la meva pregunta ens donaria la clau necessària per omplir el buit legal del qual s'aprofiten els partits polítics xenòfobs com PxC, Espanya 2000, Aliança Nacional o Democràcia Nacional.
“Where does the right of expression, which we all want to respect, stop and the need to sanction and prevent hate speech begin? What is the point in time when one right has to recognize that it cannot be exercise if it implies the violation of another one"(1)
Anem a pams: Hem de canviar l’article 510 (delictes d'incitació a l'odi, xenofòbia i racisme) del Codi Penal espanyol, perquè és molt interpretable, i sense una llei clara, que eviti resolucions judicials oposades, mai no podrem recórrer sentències com la que va absoldre a l'alcalde de Badalona, Xavier García Albiol, pels famosos fulletons contra els romanesos o la revocació de la condemna de presó contra Secretari General de PxC, Juan Carlos Fuentes, per la impressió i difusió de milers de pamflets a Vic durant la campanya de les eleccions municipals de 2007, i continuarem escoltant frases com “és millor deixar-ho aquí perquè tenia poques possibilitats de prosperar”.
Quan podrem il·legalitzar Plataforma per Catalunya pels seus discursos i missatges difosos públicament i descaradament a les xarxes socials, però que la fiscalia no pot provar que puguin constituir un delicte de provocació a l'odi, a la violència o a la discriminació? Ens mantenim impotents davant tantes manifestacions clarament delictives, segons el criteri ciutadà, però segons qui les fa estan utilitzant la seva llibertat d'expressió per defensar les seves conviccions polítiques i ideològiques; no obstant això, afirmo que les últimes piulades del sr. Anglada són un clar exemple de com anar contra els tractats internacionals ratificats per Espanya; la doctrina del Tribunal Constitucional i del Tribunal Europeu de Drets Humans, els principis marcats per la Comissió Europea en la seva decisió marc 2008/913 i les recomanacions provinents de l'Agència de Drets Fonamentals de la Unió Europea, el Consell d'Europa a través de la Comissió Europea contra el Racisme i la Intolerància i de l’Organització per a la Seguretat i Cooperació a Europa.
La llibertat d'expressió és un dret consagrat a tot el món com allò essencial per assolir la protecció de tots els drets humans. La Declaració Universal dels Drets Humans, el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, la Convenció Americana sobre Drets Humans... però aquest dret no és absolut, per tant, cal establir responsabilitats i restriccions que s'imposin a l'exercici de la llibertat d'expressió.
Cal poder il·legalitzar partits amb discursos xenòfobs, racistes i feixistes, cal claredat legal sobre el que constitueix el delicte per a millorar el seu control i límit i també cal enfrontar l'odi amb el discurs positiu del govern i de la societat civil.
Catalunya serà diversa o no serà!
