Notícies recents ens ha proporcionat comptes encara més tràgics de les morts dels migrants africans - des dels mars del Mediterrani, com en el cas de les víctimes vaixell Lampedusa, al profund de l'interior del continent, com ara els informes de 92 persones que moren de set a les fronteres d'Algèria i Níger.
El tema central d'aquestes tragèdies es presenta sovint com un pobresa autòcton generats empenyent les poblacions locals en la direcció de la riquesa enlluernadora d'Europa. Però des de la perspectiva de molts africans, el punt de partida per la seva migració probablement s'origina en el fet que els europeus van desembarcar amb un fort cop al centre dels seus barris i requereix la població local per començar a fer les coses de manera diferent.
Un compte del que impulsa molts africans a considerar la migració és ofert per el director senegalès Moussa Touré 's última pel · lícula La Piragua , que, com el títol - es refereix a un vaixell petit - indica, se centra en un passeig en vaixell de migrants. Les comunitats de pescadors a la costa occidental d'Àfrica des de fa molt temps experimentat Europa no com una llunyana regió de somni, sinó com el lloc d'origen de les enormes naus que es pesca d'arrossegament fora gran part de la població de la pesca en les seves aigües territorials i els va deixar amb poc en el manera de les captures.
Això fa que la vida viable de les seves generacions d'edat, ocupació impossible i empeny la gent a trobar noves formes en què es poden posar les seves habilitats de la marineria de utilitzar.Durant les últimes dues dècades s'han transportat de manera constant desenes de milers de migrants en el punt de suport europeu de les Illes Canàries en els seus piragües.
En moltes ocasions anteriors els viatges perillosos en aquestes petites embarcacions, que estan mal equipats per a tals excursions, han estat fatals , obligant a Europa per despertar poc a poc als informes d'una "crisi" en les seves fronteres. La seva resposta va ser frustrant predictible. Van dirigir vaixells de guerra a la regió sota el control de les fronteres de la UE l'agència Frontex en un esforç per tancar el trànsit.
La ruta de l'Atlàntic des d'Àfrica a Europa ha estat considerat per almenys una altra pel · lícula: 'Color de l'Oceà' (2011) del director alemany Maggie superin . Aquesta pel · lícula retrata un ferotge, món del gos-menja-gos en què els migrants es neguen les peticions més elementals per a l'ajuda dels altres i on s'afegeixen els intents d'aprofitar la vulnerabilitat a la batalla lliurada contra el mar, així com els organismes de control d'immigració d'Europa.
La Piragua es concentra en els perills del viatge per mar en si, així com les esperances dels migrants que les seves vides poc aconseguir millor. Aquestes són les mateixes esperances que ha d'haver existit entre les persones que viatgen en els vaixells amb problemes que va fracassar davant l'illa italiana de Lampedusa el mes passat, on més de 350 persones van morir. Els cossos dels nens vestits amb roba nova i sabates suggereix que es tractava de famílies que esperaven una vida millor.
És probable que la història dels viatges migratoris perillosos a través de la terra i el mar, en la recerca d'un millor futur haurà de ser explicada una i altra vegada abans que Europa i altres països desenvolupats entenguin com de profundament implicats es troben en aquestes tragèdies.
Els perills que enfronten aquests migrants poden ser inherents a la naturalesa del mar, però sol es va suportar en el primer lloc, perquè Europa s'està aprofitant de la protecció oferta a ell per les seves fronteres marítimes, que s'utilitza per mantenir a ratlla als que se senten tenen una demanda a la riquesa que l'imperi i l'explotació han acumulat en les costes europees.
