"Ay ul yeddmen ar iri Inni yin wass ur d-cqiɣ"
Vols descobrir com sona aquest poema en amazic, una de les llengües més antigues parlada, entre d’altres països, al nord del Marroc?
T'agradaria, també, sentir-ho en català?
Vine al Centre Cívic Convent de Sant Agustí (c. del Comerç, 36) el proper 19 de març a les 19.00 h.
Assistiràs, a poques hores del Dia Mundial de la Poesia, a un diàleg poètic entre l'amazic i el català, acompanyat de música provinent del nord d'Àfrica.
Activitat de lliure accés sense necessitat de preinscripció.
Coneixes la llengua amaziga? Amazic - Tamazight
Altres noms: Berber
Es parla a: Marroc, Algèria, Tunísia, Líbia, oest d'Egipte, sud de Mauritània, nord de Mali, nord de Níger, nord de Burkina Fasso, nord de Nigèria i la ciutat autònoma espanyola de Melilla.
Nombre de parlants: Total: 27.539.000.
- Marroc (16.500.000);
- Algèria (8.800.000); 1.700.000 tuaregs entre Níger, Mali, Nigèria, Algèria, Burkina Faso i Líbia;
- Líbia (de 160.000 a 200.000);
- Tunísia (de 26.000 a 28.000);
- Melilla i Ceuta (80.000);
- Egipte (15.000);
- Mauritània (300).
Estatus legal:
- Reconeixement com a llengua nacional a: Algèria.
- Sense reconeixement a: Egipte, Líbia, Tunísia, Espanya.
- Cert reconeixement a l'ensenyament i als mitjans de comunicació a: Marroc.
Font: CIEMEN
Comentaris
La llengua amaziga és la llengua dels amazics (o berbers, que és com va ser anomenat aquest poble pels grecs i romans ) i pot ser considerada la llengua autòctona de tot el nord d'Àfrica. Tot i el retrocés territorial, a conseqüència de la islamització i l'arabització dels seus parlants a partir del segle VII, el seu territori s'estén, de manera discontínua, des de l'oceà Atlàntic fins a l'oest d'Egipte, on encara és parlada a l'oasi de Siwa.
L'amazic s'ha mantingut essencialment com a llengua oral i està dividit en un gran nombre de dialectes. Les diferències entre uns i altres poden ser considerables a causa tant de la separació geogràfica dels diferents grups de parlants com del contacte amb les diferents llengües que han entrat en el seu territori al llarg dels segles: des del púnic i altres llengües fenícies o el llatí en l'antiguitat a l'anglès i el francès en l'època de les colonitzacions europees, principalment.
Tanmateix, al costat dels factors anteriors, l'expansió de l'islamisme i la ràpida arabització consegüent dels habitants de la zona, conjuntament amb l'absència de tradició escrita, és en gran part responsable del retrocés de la llengua i de la disparitat dels dialectes.
Els dialectes més importants, pel nombre de parlants i per l'extensió geogràfica són el cabilenc o taqbaylit i el taixawit a Algèria; el rifeny o tarifit, el tamazight i el taixelhit al Marroc, i els dialectes tuaregs al desert entre Algèria, Níger, Mali i Burkina Faso. Les dades sobre el nombre de parlants són aproximades, perquè no se n'ha pogut fer mai una estadística fiable i sovint els mateixos amazigòfons no es declaren com a parlants de la llengua.
L'amazic té un sistema d'escriptura alfabètica propi, el tifinagh, que hom emparenta amb l'alfabet líbic. El tifinagh (o libicotifinagh) es remunta a 2.500 anys d'antiguitat i s'ha mantingut entre els tuaregs, tot i que amb usos tradicionalment força restringits (funeraris, simbòlics i lúdics, bàsicament).
La recuperació de la llengua escrita i el seu conreu culte no s'ha iniciat fins a mitjan segle XX, amb la recuperació de la consciència com a poble dels amazics. El seu ús generalitzat passa, tanmateix, per l'elecció de l'alfabet que s'ha d'utilitzar: el tifinagh, l'àrab o el llatí. Actualment es fan servir tots tres, encara que l'opció que sembla tenir més possibilitats és l'escriptura llatina, acompanyada d'un ús simbòlic del tifinagh. L'elecció d'una o altra pot ajudar més o menys a la generalització de la pràctica de la llengua escrita.
