Una conjunció de crisis assota Europa i els països del Nord, amenaçant a tota la humanitat. Al desastre econòmic i financer globals s’hi sumen la crisi energètica lligada a un model de producció i de consum bastat en el creixement il·limitat i, al mateix temps, l’escalfament irreversible del planeta. Les crisis humanitàries generades per la violència i les guerres avancen paral·lelament a una crisi alimentària que produeix greus episodis de fam. I juntament a aquestes cavalquen la crisi de la política i la crisi de la consciència.
Mentre les èlits dirigents persisteixen en les seves polítiques neolliberals, incapaces de cercar sortides que il·luminin el futur, des dels pobles s’aixequen les resistències i sorgeixen noves alternatives que han de ser tingudes en compte.
Davant d’aquest panorama, els pobles indígenes aporten unes experiències que poden servir-nos per a trobar altres camins. De les seves cultures mil·lenàries han sorgit savieses i propostes que han restat invisibilitzades i que avui mereixen, més que mai, ser debatudes. El Sumak Kawsay, que significa “bon viure” o “viure bé”, ens parla d’una altra manera de viure a partir de la reciprocitat, la solidaritat, la diversitat, els valors de la comunitat i la convivència, i ens apropa altres propostes més enllà del paradigma del desenvolupament. Les seves cosmovisions de la Pacha Mama, la Mare Terra, contenen ensenyaments per a una vida en armonia amb la natura, el respecte dels ecosistemes i la gestió responsable dels béns comuns.
Mentre les èlits dirigents persisteixen en les seves polítiques neolliberals, incapaces de cercar sortides que il·luminin el futur, des dels pobles s’aixequen les resistències i sorgeixen noves alternatives que han de ser tingudes en compte.
Davant d’aquest panorama, els pobles indígenes aporten unes experiències que poden servir-nos per a trobar altres camins. De les seves cultures mil·lenàries han sorgit savieses i propostes que han restat invisibilitzades i que avui mereixen, més que mai, ser debatudes. El Sumak Kawsay, que significa “bon viure” o “viure bé”, ens parla d’una altra manera de viure a partir de la reciprocitat, la solidaritat, la diversitat, els valors de la comunitat i la convivència, i ens apropa altres propostes més enllà del paradigma del desenvolupament. Les seves cosmovisions de la Pacha Mama, la Mare Terra, contenen ensenyaments per a una vida en armonia amb la natura, el respecte dels ecosistemes i la gestió responsable dels béns comuns.
Aquests pobles compten amb un dret i una justícia propis i acumulen segles d’experiències en les seves lluites per l’autonomia. Davant dels monopolis financers i les empreses transnazcionals que espolien els seus territoris i amenacen la seva supervivència física i cultural, proposen unir les lluites del Sud amb les Nord i la globalització de les resistències. En el cas particular de Colòmbia, amb més de cinquanta anys de conflicte armat i de successives violacions dels drets humans i col·lectius, han après a resistir la guerra i ofereixen exemples importants de construcció de pau des de les comunitats i els territoris.
L’objectiu d’aquestes jornades és posar en comú dos tipus d’experiències: les dels pobles indígenes, explicades per ells mateixos, i les dels actuals moviments socials de Catalunya, per tal de fomentar un intercanvi real amb la participació activa del públic. Davant el camí de la civilització occidental i les seves lògiques del mercat i el capital, quins són el camí i les lògiques de les i els indígenes?, quines les alternatives que plantegen? Quan els discursos de la modernitat, el progrés i el domini il·limitat de la natura i els éssers humans s’han esgotat i un altre món s’expressa a les places i els carrers del globus, escoltar i debatre els coneixements que sorgeixen de les pràctiques socials i polítiques de diversos moviments és una bona oportunitat per a cercar nous horitzons i teixir llaços de solidaritat entre els pobles.
Volem promoure un debat profund sobre la realitat que vivim i sobre com enriquir les propostes ques’estan treballant per a la construcció d’un altre món, d’altres formes de vida i societat. L’objectiu ésaquest: un gran debat obert que arribi a la consciència dels col·lectius i les persones, als centres socials, a les universitats, surti al carrer i a les places i alimenti l’acció col·lectiva a les dues bandes de l’oceà.
Mes info: http://observatorioadpi.org/
