Fa prop d’un any i mig vaig fer l’article La culpa és dels immigrants a partir d’una conferencia d’Arcadi Oliveres on es posava de manifest la gran mentida que és que aquest col·lectiu aporta menys, en termes econòmics, del que rep.
Allò que en aquells moments era una tendència perillosa de les polítiques del PP, en alguns llocs concrets, de crear estats d’opinió dirigits a responsabilitzar de la crisi els immigrants, s’ha convertit amb l’arribada dels Populars al Govern Central en un atac frontal que ha assolit un grau de radicalització impensable fa uns anys, amb l’exclusió d’aquest sector de la població de la sanitat pública.
Aquest tipus de política racista, pròpia de l’extrema dreta, sempre ha estat present dins la filosofia del PP: ja amb Aznar el PP va endurir la política d’estrangeria i va voler relacionar immigració amb delinqüència. Tampoc els governs socialistes es varen enfrontar seriosament al problema de la immigració, sinó que es varen limitar a voler posar barreres i a mirar cap a una altra banda.
El més trist és que aquests tipus de missatges arrelen més fàcilment del que seria desitjable. Així resulta molt senzill difondre els rumors poc fundats sobre que la gent de fora té moltes més facilitats a l’hora de rebre ajudes o que aquests col·lectius abusen i col·lapsen els serveis sanitaris. Cal ser responsables i no difondre aquest tipus de missatges sense cap base científica ni contrastada.
Amb aquesta darrera mesura, el PP ha donat un salt qualitatiu en la tradicional aversió d’aquest partit cap als sectors de la població immigrant. Deixar un sector de la població sense atenció sanitària és una greu violació dels drets humans, no és propi d’un país que es diu a sí mateix civilitzat, és una greu irresponsabilitat que posa en perill la salut pública i, a més a més, no es pot justificar econòmicament, ja que derivar-los als serveis d’urgència resulta més car que mantenir-los a l’atenció primària.
Com sempre, quan les coses no funcionen bé les responsabilitats es focalitzen cap els sectors més dèbils de la societat. Avui més que mai, cal recordar que els espanyols hem hagut d’emigrar al llarg de la història i que segurament haurem de tornar a viure situacions similars, també que la població immigrant a contribuït a crear riquesa al nostre país, fent la feina que nosaltres ja no volíem realitzar i en unes condicions que nosaltres no acceptàvem per nosaltres mateixos ni per als nostres fills.
Si volem ser una societat digna no podem considerar il·legal a cap esser humà ni acceptar altra cosa que la igualtat en drets i deures de tots , independentment del lloc de naixement . Per això no podem acceptar les mentides que justifiquen lleis racistes, no podem permetre que els vertaders culpables de la crisi puguin desviar l’atenció i les responsabilitats contra els col·lectius més dèbils. No podem mirar cap a una altra banda. Avui són els immigrants sense papers els que queden fora de la Sanitat Pública , demà, qui ho sap?
Metges del Món ha posat en marxa una campanya anomenada "Dret a curar" per mostrar la seva objecció contra l'exclusió sanitària de persones immigrants en situació irregular. El web permet descarregar-se una carta model perquè qualsevol ciutadà la pugui adreçar al seu metge per demanar-li que objecti contra l'exclusió dels immigrants sense papers. També permet subscriure's a una carta destinada a la ministra de Sanitat en què es manifesta un rebuig frontal a "l'exclusió de les persones sense permís de residència de l'atenció sanitària".
