El quítxua, l'aimara, el guaraní i més de trenta llengües indígenes
tenen, des d'aquest agost, el mateix estatus oficial que l'espanyol a
Bolívia. El president del país, Evo Morales, indígena aimara, ha
promulgat la Llei de Drets i Polítiques Lingüístiques , que reconeix
per igual totes les llengües que s'hi parlen des de sempre, així com
el dret de tothom a ser atès i informat en el seu idioma matern.
Estadístiques oficials apunten que un 87,4% de la població entén i
parla el castellà; un 34,4%, pot entendre i parlar el quítxua; un
23,5%, l'aimara, i un 1% el guaraní.
Mitjançant aquest decret, que acompleix una promesa de Morales del
2006, es pretén "recuperar, vitalitzar, revitalitzar i desenvolupar
els idiomes oficials en risc d'extinció, establint accions accions per
al seu ús en les instàncies" de l'Estat, mitjançant "polítiques
públiques i obligacions institucionals per a la seva implementació".
Segons que ha explicat el ministre d'Educació bolivià, Roberto
Aguilar, a partir d'ara "tothom té dret a identificar-se com a
integrant d'una comunitat lingüística, i a emprar el seu idioma matern
de forma oral i escrita".
Durant dècades, l'Estat bolivià només va reconèixer l'espanyol dels
colonitzadors com l'única llengua oficial del país. Ara, la
Constitució Política de l'Estat Plurinacional de Bolívia reconeix
oficialment tant l'espanyol com tots els idiomes de les nacions
indígenes del país, 36 en total. A banda del quítxua, l'aimara i el
guaraní, la resta són: araona, baure, bésiro, canichana, cavineño,
cayubaba, chácobo, chimán, ese ejja, guarasuawe, guarayu, itonama,
leco, machajuyai-kallawaya, machineri, maropa, mojeño-trinitario,
mojeño-ignaciano, moré, mosetén, movima, pacawara, puquina, sirionó,
tacana, tapiete, toromona, uruchipaya, weenhayek, yaminawa, yuki,
yuracaré i zamuco. D'entre aquestes llengües, destaca el kallawaya,
que el 2003 va ser declarada Obra Mestra del Patrimoni Oral i
Intangible de la Humanitat per part de la UNESCO.
"Descolonitzar" Bolívia
La nova normativa se suma a l'aprovada el 2010 sobre educació, que ja
establia que "la llengua predominant a cada zona serà la que s'usarà a
les aules". Així, a les poblacions on la "llengua originària" hi és
parlada de manera predominant, la llei estableix que l'educació s'hi
ha d'impartir en aquella llengua, en comptes de fer-se en espanyol,
com fins llavors.
Quan va promulgar la llei, Morales va afirmar que pretenia
"descolonitzar" Bolívia, fomentant el "patriotisme" a les aules perquè
siguin els alumnes els que defensin "els interessos nacionals de les
imposicions estrangeres". De fet, el nou text deroga la coneguda com a
Llei 1565 de Reforma Educativa, imposada precisament pel Banc Mundial
l'any 1994. "La nova llei ha estat construïda pels bolivians i no pas
per consultors del Banc Mundial o del Fons Monetari Internacional, com
passava fa uns anys. L'educació boliviana ja no serà alineada, sotmesa
i subordinada, sinó que serà revolucionària i alliberadora", va reblar
Morales.
http://www.naciodigital.cat/noticia/45642/evo/morales/equipara/llengues/indigenes/bolivia/espanyol