Publicació CIEMEN
El català té “estatus de facto de llengua nacional”, a diferència de la majoria d'idiomes minoritzats · L'informe destaca l'educació i els serveis socials com a punts forts de la diversitat lingüística, però remarca que les escoles del país han de millorar en “rendiment en llengües estrangeres” i que ha “d'aprofitar millor els recursos lingüístics” que aporten els immigrants
Dades analitzades en els sectors administratiu, educatiu, mediàtic i laboral en tres ciutats de Catalunya han permès concloure que el país mostra un "perfil plurilingüe moderadament elevat" en comparació amb la mitjana europea, segons paraules de Francesc Xavier Vila, professor de Sociolingüística a la Universitat de Barcelona i responsable de l'estudi a Catalunya. El programa ha analitzat el multilingüisme en 67 ciutats de 24 territoris d'Europa (17 estats sobirans i 7 unitats subestatals: Frísia, Catalunya, Euskadi, Anglaterra, Gal·les, Escòcia i Irlanda del Nord).
Segons Vila, l'estudi -que a Catalunya ha analitzat les ciutats de Barcelona, Tarragona i l'Hospitalet de Llobregat- ha conclòs que el català té, "de facto, estatus de llengua nacional", al contrari del que és habitual en la immensa majoria dels idiomes minoritzats d'Europa.
Guus Extra, el professor de la Universitat de Tilburg que ha dirigit la recerca a escala europea i n'ha elaborat els resultats principals, ha corroborat les impressions de Vila en assegurar que Catalunya està "molt bé" pel que fa al multilingüisme. Un fet, ha dit, que es percep tot just es visita Barcelona i s'hi sent parlar múltiples llengües al carrer.
L'educació i els serveis socials, entre els punts forts
Els resultats de l'informe, ha explicat Vila, mostren que el multilingüisme té una empremta important en el sistema educatiu català. Així, l'alumnat català entra en contacte amb l'anglès a una edat més jove que el d'indrets com els Països Baixos. Això sí, el professor de la UB ha assenyalat que a Catalunya "hi ha poca experiència en ensenyament integrat de llengua i continguts en llengües estrangeres", un aspecte que caldria millorar. Les universitats, amb 22 llengües ofertades per als estudiants de carreres no filològiques, són una altre "punt fort" del multilingüisme a Catalunya.
Vila també ha lloat els serveis socials municipals, donat que "s'hi fa recurs a moltes llengües". El professor ha posat l'exemple de Barcelona, on els serveis socials fan ús oral de múltiples idiomes, entre els quals el xinès, l'amazic, el wòlof o l'armeni.
Una llista d'aspectes per millorar
L'informe, però, també posa de relleu que a Catalunya queden assignatures pendents. Vila ha destacat que a l'escola cal aconseguir "un millor rendiment en llengües estrangeres". Als mèdia, caldria "acostar més els canals estrangers" a la graella televisiva local, i en l'àmbit laboral, faria falta informar millor els treballadors sobre els recursos lingüístics que tenen a l'abast. Igualment, l'estudi conclou que a Catalunya li cal "aprofitar millor els recursos lingüístics de la immigració al·lòfona", és a dir, aquella que parla llengües diferents de les oficials al país.
L'estudi s'ha elaborat en el marc del programa Language Rich Europe, un projecte europeu que vol "compartir coneixements sobre bones polítiques i pràctiques en l'aprenentatge i l'ensenyament d'idiomes a tot Europa". El programa, iniciat el 2010, conclourà l'any vinent amb una conferència a Brussel·les que servirà per presentar recomanacions sobre gestió del multilingüisme a les autoritats de la Unió Europea.
Més informació:
