Dossiers ISSN 2014-1475 Portal Comunicació
Entrevista a Maria Aparecida Baccega i Gisela Castro, Acadèmiques de l’Escola Superior de Propaganda i Marketing (ESPM) de São Paulo (Brasil).
La professora de la Universitat Autònoma de la Ciutat de Mèxic Marta Rizo García entrevista a Maria Aparecida Baccega (1), Investigadora dels Centres de Recerca de la Telenovel·la, i Comunicació i Treball (Universitat de São Paulo) i Comunicació i Pràctiques de Consum (ESPM), i a Gisela Grangeiro da Silva Castro (2), editora de la revista Comunicação, Midia i Consum i consellera de l'ABCiber (Associação Brasileira de Pesquisadores em Cibercultura).
1. Quina ha estat la trajectòria dels estudis sobre comunicació i consum cultural a Amèrica Llatina?
Maria Aparecida Baccega: Els estudis sobre consum cultural deuen molt als Estudis Culturals de l'Escola de Birmingham, la qual ens va ser donada a conèixer a Amèrica Llatina a través de l'obra de Jesús Martín-Barbero i Néstor García Canclini, principalment.
2. És aquest un camp d'estudis consolidat en la investigació en comunicació? Quins elements han contribuït a aquesta consolidació?
Gisela Castro: Considero que els treballs d'investigadors com Renato Ortiz (La mundialización de la cultura) i Jesús Martín Barbero (De los medios a las mediaciones) han estat fonamentals per estimular l'interès dels investigadors i consolidar aquest camp d'estudis en la nostra regió. Everardo Rocha, amb els seus treballs sobre antropologia del consum, també ha col·laborat molt per a la constitució d'aquest camp d'estudis, al costat d'altres investigadors de les ciències socials que tenen influència en el camp de la comunicació.
3. Quins són els principals referents teòrics (enfocaments, autors, disciplines, conceptes, etc.) que es prenen en compte en el desenvolupament d'investigacions empíriques sobre comunicació i consum cultural?
Gisela Castro: A més dels citats en la resposta anterior, també Néstor García, amb la seva obra Consumidores y Ciudadanos, pot ser considerat com un marc de referència.
Maria Aparecida Baccega: El treball de Guillermo Sunkel és una altra referència a destacar.
4. Quina concepció de la comunicació domina en aquests estudis? I sobre la cultura?
Gisela Castro: Aquí la comunicació apareix com un camp de disputes per la visibilitat (veu i rostre) en el món globalitzat. El camp cultural està cada vegada més dominat per les instàncies del mercat. D'aquesta manera, la concepció de la cultura com a patrimoni que cal protegir per l'Estat per mitjà de suports i lleis d'incentiu conviu amb una concepció més mercantilista de les indústries culturals, en la seva major part productes de grans conglomerats multinacionals els interessos són sempre més comercials que pròpiament culturals.
5. Actualment es pot entendre el consum cultural sense la comunicació? Per què?
Gisela Castro: No crec que pugui haver consum cultural (ni tampoc cultura) sense comunicació, ja que és per mitjà de la comunicació que es construeix el que és comú a un poble, una nació o un grup social.
6. Quines troballes consideren més importants en els treballs empírics sobre el tema?
Maria Aparecida Baccega: Els treballs empírics sobre el tema tenen en compte el concepte de cultura proposat pels EC britànics: la cultura com a característica de tots els subjectes, els quals produeixen cultura diferencialment i donen lloc a la distinció entre el que s'ha anomenat l'alta cultura i la cultura popular. Com a marc fonamental, es pot citar el llibre Els usos de la cultura, de Hoggart. Al Brasil, són particularment importants els estudis sobre telenovel•les, que ja compten amb resultats importants obtinguts al llarg dels últims vint anys. El tema de les telenovel•les va ser pres en compte per les universitats, de manera que la temàtica va començar a tenir prestigi, i va rescatar, així, les diverses cultures que es "viuen" en el món de les telenovel•les. També els estudis de recepció col•laboren molt amb els estudis sobre consum cultural, que actualment engloben també els fenòmens vinculats amb la cibercultura.
7. Com estan evolucionant els estudis sobre comunicació i consum cultural en el context actual del sorgiment de noves formes de comunicació mitjançades tecnològicament?
Gisela Castro: Esmento com importants els meus estudis en el camp de la cibercultura, derivats dels desafiaments que el digital imposa als processos comunicacionals i a les pràctiques de consum com un tot. La cibercultura fa trontollar la distinció entre producció i recepció. Així, el consum passa a ser estudiat també en termes de les estratègies mediàtiques que el fomenten i que constitueixen el subjecte, simultàniament, com a consumidor i productor. Un altre repte és la nova economia característica dels fluxos dels mitjans digitals. En aquest context s'observen fenòmens com els següents: la fragmentació de les audiències, un estil de participació puntual i fugaç i el compartir generalitzat dels continguts (que genera tensió al voltant dels règims d'autoria i propietat intel·lectual), entre d'altres temes que han estat estudiats.
8. Quins són els principals canvis en les formes de consum que promouen les tecnologies d'informació i comunicació? Es pot parlar d'un consum més individualitzat? Si és així, quin impacte social pot tenir aquesta forma de consum?
Gisela Castro: Certament, una de les conseqüències de les Tecnologies d'Informació i Comunicació (TIC) són les noves formes de segmentació dels públics i les audiències. Es tracta d'una idea ja antiga, que torna viables comercialment als petits nínxols de mercat a causa de l'escala global de l'abast de la web. D'alguna manera, podem dir que l'individual es torna col·lectiu. Pel que fa a això, són molt suggerents les reflexions que planteja Sherry Turkle en l'obra Alone Together (2011), així com la nova categoria de "mass self communication", proposada per Manuel Castells en Comunicació i Poder (2009).
9. Els joves han estat un dels sectors poblacionals més estudiats en aquest camp. Quines són les raons d'aquest predomini? Què defineix els joves com a consumidors? Com han canviat els hàbits de consum en les últimes dècades?
Gisela Castro: Qui millor ha teoritzat sobre la importància d'observar els hàbits i pràctiques juvenils per comprendre les transformacions en curs va ser Martin Barbero, en el text "A mudança na percepção dóna Juventude: sociabilitats, tecnicitats i subjectivitats entre us Jovens" (a Borelli , Silvia HS i FREIRE FILHO, João (Orgs.). Culturas juvenis no Século XXI. São Paulo: EDUC, 2008, p. 9 - 32). Altres aportacions importants sobre el tema van ser proposades per Néstor García Canclini en el text "Consum, acesso i sociabilidade" (3). Un altre text del mateix autor que considero interessant per pensar les noves formes de recepció i consum mediàtic i cultural és Lectores, espectadores e internautas (2008). El nostre grup de recerca en Comunicació i Consum de l'ESPM també ha dedicat diversos estudis a aquest tema tant suggeridor.
10. És possible parlar d'un "ciberconsum" cultural?
Gisela Castro: Considerem que sí, tenint en compte que, en rigor, qualsevol forma de consum pot ser compresa com una pràctica sociocultural. Els aspectes materials i simbòlics de les més diverses pràctiques de consum són indissociables. Parlant específicament del consum de productes o béns culturals, podem observar, per exemple, la creixent influència de les xarxes socials digitals i d'altres mecanismes que possibiliten compartit en línia recomanacions, suggeriments i recomanacions sobre serveis i productes, configurant un tipus de consumidor que en meus últims treballs he denominat com interactor.
11. Quina incidència social té o pot tenir la investigació en comunicació i consum cultural a Amèrica Llatina?
Gisela Castro i María Aparecida Baccega: Es tracta d'un camp d'estudis molt pertinent, especialment perquè la nostra regió és considerada marginal o subalterna en relació amb els grans esquemes de producció i distribució mundial, que reserva per a les nostres produccions categories com world music, film estranger, etc. Si volem tenir veu activa en l'escenari globalitzat, necessitem estudiar i valorar la nostra producció cultural, regional i local, articulant-la amb el context més gran de les transformacions actuals.
---
(1) Doctora en Comunicació per la Universitat de São Paulo (Brasil). Fundadora i Editora (des de 2003) de la revista Comunicação i Educação, USP-Paulinas; Co-fundadora i investigadora de la RIEC (Xarxa Interuniversitària d'Estudis de Comunicació); Coordinadora d'OBITEL-Brasil; Investigadora dels Centres de Recerca de la Telenovel·la (Universitat de São Paulo), Comunicació i Treball (Universitat de São Paulo) i Comunicació i Pràctiques de Consum (ESPM). Últimes publicacions: Palavra e discurso, 3ED. (Àtica); Gestão de processos comunicacionais (org.) (Atlas); Comunicação e culturas do consumo (org.) (Atlas); Comunicação e culturas do consumo (comunicació social, ES). Línies de recerca: Comunicació i consum, Comunicació i educació, Telenovel·la, Anàlisi Del Discurs.
(2) Doctora em Comunicació i Cultura per la Universitat Federal de Rio de Janeiro. Editora de la revista Comunicação, Midia e Consumo; consellera de la ABCiber (Associação Brasileira de Pesquisadores em Cibercultura), sòcia d'Intercom (Sociedade Brasileira des Ciências da Comunicação); membre del nucli OBITEL-ESPM i integrant de la RIEC (Xarxa Interuniversitària de estudis de Comunicació). Últimes publicacions: Screenagers: entretenimento, Comunicação e consumo na cultura digital. A: BARBOSA, Livia (org.). Joventudes e gerações no Brasil contemporâneo. Porto Alegre: Sulina, 2012, p. 61-77. Comunicação, consumo e capital humano: cultura digital e mercantilização des subjectivitats. A: FREIRE FILHO, João i COELHO, Maria das Graças P. (Orgs.). A promoção do capital humamo: mídia, subjetividade e o novo espírito do capitalismo. Porto Alegre: Sulina, 2011, p. 173-186. Línies de recerca: Comunicació, consum, entreteniment, subjectivitat i cibercultura.
Maria Aparecida Baccega: Els estudis sobre consum cultural deuen molt als Estudis Culturals de l'Escola de Birmingham, la qual ens va ser donada a conèixer a Amèrica Llatina a través de l'obra de Jesús Martín-Barbero i Néstor García Canclini, principalment.
2. És aquest un camp d'estudis consolidat en la investigació en comunicació? Quins elements han contribuït a aquesta consolidació?
Gisela Castro: Considero que els treballs d'investigadors com Renato Ortiz (La mundialización de la cultura) i Jesús Martín Barbero (De los medios a las mediaciones) han estat fonamentals per estimular l'interès dels investigadors i consolidar aquest camp d'estudis en la nostra regió. Everardo Rocha, amb els seus treballs sobre antropologia del consum, també ha col·laborat molt per a la constitució d'aquest camp d'estudis, al costat d'altres investigadors de les ciències socials que tenen influència en el camp de la comunicació.
3. Quins són els principals referents teòrics (enfocaments, autors, disciplines, conceptes, etc.) que es prenen en compte en el desenvolupament d'investigacions empíriques sobre comunicació i consum cultural?
Gisela Castro: A més dels citats en la resposta anterior, també Néstor García, amb la seva obra Consumidores y Ciudadanos, pot ser considerat com un marc de referència.
Maria Aparecida Baccega: El treball de Guillermo Sunkel és una altra referència a destacar.
4. Quina concepció de la comunicació domina en aquests estudis? I sobre la cultura?
Gisela Castro: Aquí la comunicació apareix com un camp de disputes per la visibilitat (veu i rostre) en el món globalitzat. El camp cultural està cada vegada més dominat per les instàncies del mercat. D'aquesta manera, la concepció de la cultura com a patrimoni que cal protegir per l'Estat per mitjà de suports i lleis d'incentiu conviu amb una concepció més mercantilista de les indústries culturals, en la seva major part productes de grans conglomerats multinacionals els interessos són sempre més comercials que pròpiament culturals.
5. Actualment es pot entendre el consum cultural sense la comunicació? Per què?
Gisela Castro: No crec que pugui haver consum cultural (ni tampoc cultura) sense comunicació, ja que és per mitjà de la comunicació que es construeix el que és comú a un poble, una nació o un grup social.
6. Quines troballes consideren més importants en els treballs empírics sobre el tema?
Maria Aparecida Baccega: Els treballs empírics sobre el tema tenen en compte el concepte de cultura proposat pels EC britànics: la cultura com a característica de tots els subjectes, els quals produeixen cultura diferencialment i donen lloc a la distinció entre el que s'ha anomenat l'alta cultura i la cultura popular. Com a marc fonamental, es pot citar el llibre Els usos de la cultura, de Hoggart. Al Brasil, són particularment importants els estudis sobre telenovel•les, que ja compten amb resultats importants obtinguts al llarg dels últims vint anys. El tema de les telenovel•les va ser pres en compte per les universitats, de manera que la temàtica va començar a tenir prestigi, i va rescatar, així, les diverses cultures que es "viuen" en el món de les telenovel•les. També els estudis de recepció col•laboren molt amb els estudis sobre consum cultural, que actualment engloben també els fenòmens vinculats amb la cibercultura.
7. Com estan evolucionant els estudis sobre comunicació i consum cultural en el context actual del sorgiment de noves formes de comunicació mitjançades tecnològicament?
Gisela Castro: Esmento com importants els meus estudis en el camp de la cibercultura, derivats dels desafiaments que el digital imposa als processos comunicacionals i a les pràctiques de consum com un tot. La cibercultura fa trontollar la distinció entre producció i recepció. Així, el consum passa a ser estudiat també en termes de les estratègies mediàtiques que el fomenten i que constitueixen el subjecte, simultàniament, com a consumidor i productor. Un altre repte és la nova economia característica dels fluxos dels mitjans digitals. En aquest context s'observen fenòmens com els següents: la fragmentació de les audiències, un estil de participació puntual i fugaç i el compartir generalitzat dels continguts (que genera tensió al voltant dels règims d'autoria i propietat intel·lectual), entre d'altres temes que han estat estudiats.
8. Quins són els principals canvis en les formes de consum que promouen les tecnologies d'informació i comunicació? Es pot parlar d'un consum més individualitzat? Si és així, quin impacte social pot tenir aquesta forma de consum?
Gisela Castro: Certament, una de les conseqüències de les Tecnologies d'Informació i Comunicació (TIC) són les noves formes de segmentació dels públics i les audiències. Es tracta d'una idea ja antiga, que torna viables comercialment als petits nínxols de mercat a causa de l'escala global de l'abast de la web. D'alguna manera, podem dir que l'individual es torna col·lectiu. Pel que fa a això, són molt suggerents les reflexions que planteja Sherry Turkle en l'obra Alone Together (2011), així com la nova categoria de "mass self communication", proposada per Manuel Castells en Comunicació i Poder (2009).
9. Els joves han estat un dels sectors poblacionals més estudiats en aquest camp. Quines són les raons d'aquest predomini? Què defineix els joves com a consumidors? Com han canviat els hàbits de consum en les últimes dècades?
Gisela Castro: Qui millor ha teoritzat sobre la importància d'observar els hàbits i pràctiques juvenils per comprendre les transformacions en curs va ser Martin Barbero, en el text "A mudança na percepção dóna Juventude: sociabilitats, tecnicitats i subjectivitats entre us Jovens" (a Borelli , Silvia HS i FREIRE FILHO, João (Orgs.). Culturas juvenis no Século XXI. São Paulo: EDUC, 2008, p. 9 - 32). Altres aportacions importants sobre el tema van ser proposades per Néstor García Canclini en el text "Consum, acesso i sociabilidade" (3). Un altre text del mateix autor que considero interessant per pensar les noves formes de recepció i consum mediàtic i cultural és Lectores, espectadores e internautas (2008). El nostre grup de recerca en Comunicació i Consum de l'ESPM també ha dedicat diversos estudis a aquest tema tant suggeridor.
10. És possible parlar d'un "ciberconsum" cultural?
Gisela Castro: Considerem que sí, tenint en compte que, en rigor, qualsevol forma de consum pot ser compresa com una pràctica sociocultural. Els aspectes materials i simbòlics de les més diverses pràctiques de consum són indissociables. Parlant específicament del consum de productes o béns culturals, podem observar, per exemple, la creixent influència de les xarxes socials digitals i d'altres mecanismes que possibiliten compartit en línia recomanacions, suggeriments i recomanacions sobre serveis i productes, configurant un tipus de consumidor que en meus últims treballs he denominat com interactor.
11. Quina incidència social té o pot tenir la investigació en comunicació i consum cultural a Amèrica Llatina?
Gisela Castro i María Aparecida Baccega: Es tracta d'un camp d'estudis molt pertinent, especialment perquè la nostra regió és considerada marginal o subalterna en relació amb els grans esquemes de producció i distribució mundial, que reserva per a les nostres produccions categories com world music, film estranger, etc. Si volem tenir veu activa en l'escenari globalitzat, necessitem estudiar i valorar la nostra producció cultural, regional i local, articulant-la amb el context més gran de les transformacions actuals.
---
(1) Doctora en Comunicació per la Universitat de São Paulo (Brasil). Fundadora i Editora (des de 2003) de la revista Comunicação i Educação, USP-Paulinas; Co-fundadora i investigadora de la RIEC (Xarxa Interuniversitària d'Estudis de Comunicació); Coordinadora d'OBITEL-Brasil; Investigadora dels Centres de Recerca de la Telenovel·la (Universitat de São Paulo), Comunicació i Treball (Universitat de São Paulo) i Comunicació i Pràctiques de Consum (ESPM). Últimes publicacions: Palavra e discurso, 3ED. (Àtica); Gestão de processos comunicacionais (org.) (Atlas); Comunicação e culturas do consumo (org.) (Atlas); Comunicação e culturas do consumo (comunicació social, ES). Línies de recerca: Comunicació i consum, Comunicació i educació, Telenovel·la, Anàlisi Del Discurs.
(2) Doctora em Comunicació i Cultura per la Universitat Federal de Rio de Janeiro. Editora de la revista Comunicação, Midia e Consumo; consellera de la ABCiber (Associação Brasileira de Pesquisadores em Cibercultura), sòcia d'Intercom (Sociedade Brasileira des Ciências da Comunicação); membre del nucli OBITEL-ESPM i integrant de la RIEC (Xarxa Interuniversitària de estudis de Comunicació). Últimes publicacions: Screenagers: entretenimento, Comunicação e consumo na cultura digital. A: BARBOSA, Livia (org.). Joventudes e gerações no Brasil contemporâneo. Porto Alegre: Sulina, 2012, p. 61-77. Comunicação, consumo e capital humano: cultura digital e mercantilização des subjectivitats. A: FREIRE FILHO, João i COELHO, Maria das Graças P. (Orgs.). A promoção do capital humamo: mídia, subjetividade e o novo espírito do capitalismo. Porto Alegre: Sulina, 2011, p. 173-186. Línies de recerca: Comunicació, consum, entreteniment, subjectivitat i cibercultura.
