Publicat per Corresponsals de les migracions
Els onze capítols del llibre Couvrir les migrations, de Jean-Paul Marthoz, incorporen tres grans eines: contactes d’associacions professionals de periodistes, bibliografia rellevant (periodística, sociològica, etc.) i un apartat de glossari de termes al final. Avui al bloc donem a conèixer un document molt útil elaborat per una associació professional a Bèlgica, sobre recomanacions d’ètica periodística a l’hora de tractar la diversitat als mitjans de comunicació. És un recurs que completa la coneguda Guia sobre el tractament de la diversitat cultural en els mitjans de comunicació elaborada a Catalunya amb l’impuls del Col·legi de Periodistes de Catalunya.
 |
Autoria: jdlasica
|
L’Association des Journalistes Professionnels va elaborar un document marc al 1994 -sorprenentment encara és molt actual- amb el títol Recommandations pour l’information relative aux allochtones (accediu a la versió en francès o la versió anglesa).
1-Mencionar la nacionalitat/país d’origen/grup ètnic/color de pell/religió o cultura si la dada és rellevant
Un bon exercici per provar si és o no rellevant consisteix a substituir la paraula utilitzada per un equivalent referit a persones “nadiues” (adaptant l’exemple belga, seria canviar “blanc” per “negre”, “catòlic” per “musulmà” o “nascut a Marroc” per “nascut a Catalunya”).
2-Evitar generalitzacions i maniqueismes injustificats
Difícilment es pot considerar la població catalana com un grup homogeni; el mateix es pot aplicar amb les persones immigrades. Què vol dir “els marroquins/es”? Són vinguts del camp o de la ciutat? Són amazighs? Són de classe alta, mitjana o baixa?
El document també recomana evitar les històries escrites des de la dicotomia ells i nosaltres, que fomenten un polarització fictícia (ex. Els immigrants han d’aprendre la nostra llengua).
3-Evitar crear problemes o dramatitzar-los
Generalment, les persones immigrades apareixen als mitjans de comunicació quan s’aborda algun problema, fet que contribueix a que l’audiència les associï amb quelcom negatiu. Sovint moltes persones “nadiues” no tenen contacte amb persones immigrades I per tant no poden constratar allò que els diuen els mitjans. Per això, es recomana fer referència a les persones immigrades en situacions normals, de manera que es visualitzin com a ciutadans/es normals. És que una persona vinguda de Colòmbia no té una opinió formada sobre els impostos o l’oferta musical a Barcelona?
4-Cura, equilibri i correccions
Cal tenir molta cura amb l’ús del llenguatge, començant per terminologia que resulta confusa, com ara “no autòctons/es”, “immigrants”, “il·legals”, “demandants d’asil”. A l’hora d’escriure els cognoms de les persones de les minories ètniques, cal recordar que alguns d’aquests seran tan comuns com Dupont a França o Smith al Regne Unit [a l'Estat, trobaríem el paral·lelisme de Garcia]. Això, diuen les recomancions, no ens hauria de fer creure que quan la policia arresta una persona amb un cognom com ara Aktas, això no ens hauria de fer creure que és el germà de dos altres presoners amb el mateix nom!
5-Una mirada crítica a l’extrema dreta i el racisme
El silenci davant dels punts de vista racistes o d’extrema dreta no és la solució, asseguren les recomanacions: seria contraproduent excloure’ls del tot. Això, sí, cal posar en perspectiva i en context les seves manifestacions i sempre mencionar clarament l’autor/a de les paraules o opinions citades.
6-La comunicació no s’atura quan deixes d’escriure
Podria succeir que peces informatives escrites amb bona intenció causessin una negativa impressió als i les lectores. A causa del titular, per exemple, que no reflecteix els continguts de la notícia. La posició de la notícia al diari, ràdio o TV, tematitzada amb altres informacions, o bé la selecció de fotos o d’altres il·lustracions pot causar efectes no esperats. Cal doncs, extremar la precaució quan es publica o s’informa d’alguna cosa.
L’exemple citat es pot trobar al llibre Couvrir les migrations a la pàgina 218 sota l’apartat Manuels de journalisme. Tota la informació es podrà trobar a l’edició en català del llibre, pel qual s’està recollint suport a la plataforma de micro mecenatge Verkami. Ajuda a tirar endavant el llibre fent la teva aportació econòmica i difonent-lo per tot arreu!
