 |
| La magistrada Araceli Manjón-Cabeza. |
Després de 20 anys d'exercici com a magistrada, Araceli Manjón-Cabeza ha publicat La Solución (Ed. Random House Mondadori), llibre que ja s'ha convertit en un referent en el debat sobre la legalització de les drogues. “No he canviat de bàndol. Simplement, m'he qüestionat arguments i he madurat”, ha assenyalat Manjón-Cabeza, que va ser directora de Gabinet del Pla Nacional sobre Drogues espanyol. Al costat de l'autora, han intervingut en la presentació del llibre a Casa Amèrica Catalunya Marta Nin, directora de Cultura de l'entitat, i Marina Geli, exconsellera de Sanitat de la Generalitat de Catalunya.
A La Solución, Manjón-Cabeza recorda que el prohibicionisme en matèria de drogues s'imposa al segle XX, sense que existís un problema de salut pública i com a pretext dels Estats Units “per imposar la seva política als veïns del Sud”.
Situat l'origen de la situació actual, el llibre es centra en Mèxic i la desfeta de la guerra contra el narcotràfic iniciada ara fa sis anys: 50.000 morts, 10.000 desapareguts, 5.000 cadàvers sense identificar, 95% d'impunitat.
“Fins i tot el president de Mèxic, Felipe Calderón, ha conclòs que no queda més remei que afrontar la legalització quan parla d'opcions de mercat. És impossible seguir amb el prohibicionisme”, ha afirmat Manjón-Cabeza. Segons la ponent, el crim organitzat i determinades agències anti-droga són els grans beneficiats de la il·legalitat d’aquestes substàncies.
L'autora ha celebrat que en la passada Cimera de les Amèriques caps d'estat en exercici abordessin la legalització controlada de les drogues, que “ara està en les agendes polítiques”. “És un moviment imparable, sense marxa enrere, encara que lent i difícil”, ha afegit.
Lideratge llatinoamericà
“Europa no donarà el pas perquè la drogaadicció ha deixat de ser un problema prioritari. Centre-amèrica i Sud-amèrica tenen autoritat moral per dir prou. Ells posen els morts i ja no poden més. Ara ens cal més caps d'Estat que empenyin de forma organitzada cap a la legalització controlada, la qual cosa no significa barra lliure”, ha recalcat Manjón-Cabeza.
En aquest sentit, i després de lloar la política de pacte terapèutic iniciada al Brasil, on, “amb resultats molt bons”, s'han substituït penes de presó per tractaments per a consumidors de drogues, Manjón-Cabeza ha reclamat del gegant llatinoamericà que mogui fitxa en l'ofensiva per la legalització a gran escala.
“Hem de construir el full de ruta de la legalització controlada”, ha suggerit l'autora de La Solución. Un escenari hipotètic en el qual s'hauria de ser “intel·ligent” al principi per oferir “preus atractius” que allunyin el consumidor del mercat negre el qual estaria abocat a la desaparició. En una segona fase, es seguiria una política dissuasòria de característiques comunes a la del tabac.
Així, Manjón-Cabeza és partidària que la marihuana tingui un règim similar al de l'alcohol i el tabac; d'una regulació especial per a les “drogues d’esbarjo” i que l'heroïna sigui medicalitzada. “Hi ha clubs cannàbics a Espanya –on es tolera l'autoconsum de cànnabis– i no passa res. És la millor prova de la bondat de la regulació”, ha apuntat.
“La legalització permetria que cada país s'adapti a les seves característiques sense imposar una talla única com passa amb el prohibicionisme”, ha dit.
En aquest procés Manjón-Cabeza s’ha mostrat especialment contundent en un aspecte: “No s’ha de pactar amb el narco sota cap concepte”, ha subratllat per advertir que amb la legalització no s'acabaria amb el crim organitzat però sí seria un “cop important”. “Ara mateix els regalem aquest important tros del pastís”, ha insistit després de recordar que “a països com Guatemala o El Salvador ja mana el narco”.
Per la seva banda, l'exconsellera de Sanitat de la Generalitat de Catalunya, Marina Geli, ha recolzat la tesi de Manjón-Cabeza i ha reclamat la necessitat de decisions globals en relació a les drogues. “Tots sabem el que passa, però, qui decideix?, qui iniciarà el debat sobre la legalització?”, s'ha preguntat. I en la seva resposta, coincidència amb la tesi central de La Solución: “Ho farà l’Amèrica Llatina i no pas Europa”.
En aquest sentit, i després de lloar la política de pacte terapèutic iniciada al Brasil, on, “amb resultats molt bons”, s'han substituït penes de presó per tractaments per a consumidors de drogues, Manjón-Cabeza ha reclamat del gegant llatinoamericà que mogui fitxa en l'ofensiva per la legalització a gran escala.
“Hem de construir el full de ruta de la legalització controlada”, ha suggerit l'autora de La Solución. Un escenari hipotètic en el qual s'hauria de ser “intel·ligent” al principi per oferir “preus atractius” que allunyin el consumidor del mercat negre el qual estaria abocat a la desaparició. En una segona fase, es seguiria una política dissuasòria de característiques comunes a la del tabac.
Així, Manjón-Cabeza és partidària que la marihuana tingui un règim similar al de l'alcohol i el tabac; d'una regulació especial per a les “drogues d’esbarjo” i que l'heroïna sigui medicalitzada. “Hi ha clubs cannàbics a Espanya –on es tolera l'autoconsum de cànnabis– i no passa res. És la millor prova de la bondat de la regulació”, ha apuntat.
“La legalització permetria que cada país s'adapti a les seves característiques sense imposar una talla única com passa amb el prohibicionisme”, ha dit.
En aquest procés Manjón-Cabeza s’ha mostrat especialment contundent en un aspecte: “No s’ha de pactar amb el narco sota cap concepte”, ha subratllat per advertir que amb la legalització no s'acabaria amb el crim organitzat però sí seria un “cop important”. “Ara mateix els regalem aquest important tros del pastís”, ha insistit després de recordar que “a països com Guatemala o El Salvador ja mana el narco”.
Per la seva banda, l'exconsellera de Sanitat de la Generalitat de Catalunya, Marina Geli, ha recolzat la tesi de Manjón-Cabeza i ha reclamat la necessitat de decisions globals en relació a les drogues. “Tots sabem el que passa, però, qui decideix?, qui iniciarà el debat sobre la legalització?”, s'ha preguntat. I en la seva resposta, coincidència amb la tesi central de La Solución: “Ho farà l’Amèrica Llatina i no pas Europa”.
