Els reptes de la llengua catalana en una societat diversa, les polítiques encaminades a fer del català la llengua comuna, la percepció que els nous ciutadans tenen de la llengua i la societat catalana i les oportunitats per a la llengua que suposa la immigració, van ser els punts tractats a la ponència "Llengua catalana, diversitat i immigració", que va tenir lloc el passat 30 de maig, a les aules del campus de la Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra.
L'acte, organitzat pel Grup de Recerca Interdisciplinari en Immigració GRITIM d'aquesta universitat, va comptar amb la presència de Xavier Bosch, director general per a la Immigració; Carme Junyent, directora del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades (GELA) de la Universitat de Barcelona , Joan Pujolar, professor de la Universitat Oberta Cataluya; Mercè Solé, tutora a la UOC i professora del Consorci per a la Normalització Lingüística, i Ghassan Saliba, representant de la Taula de Ciutadania i Immigració.
En la seva intervenció, Bosch va destacar el contingut de l'anomenat Informe d'Arrelament Social, un procés que s'ha posat en marxa a Catalunya per a lespersones que viuen al país, que no posseeixen permís de residència i / o treball, ivolen iniciar un procediment per legalitzar la seva situació. "El coneixement de la llengua catalana ha de ser un dels requisits indispensables per a tots aquells immigrants que vulguin canviar la seva situació irregular, demostrant la seva integració a la societat d'acollida", ha assenyalat el director general per a la Immigració.
L'acte, organitzat pel Grup de Recerca Interdisciplinari en Immigració GRITIM d'aquesta universitat, va comptar amb la presència de Xavier Bosch, director general per a la Immigració; Carme Junyent, directora del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades (GELA) de la Universitat de Barcelona , Joan Pujolar, professor de la Universitat Oberta Cataluya; Mercè Solé, tutora a la UOC i professora del Consorci per a la Normalització Lingüística, i Ghassan Saliba, representant de la Taula de Ciutadania i Immigració.
En la seva intervenció, Bosch va destacar el contingut de l'anomenat Informe d'Arrelament Social, un procés que s'ha posat en marxa a Catalunya per a lespersones que viuen al país, que no posseeixen permís de residència i / o treball, ivolen iniciar un procediment per legalitzar la seva situació. "El coneixement de la llengua catalana ha de ser un dels requisits indispensables per a tots aquells immigrants que vulguin canviar la seva situació irregular, demostrant la seva integració a la societat d'acollida", ha assenyalat el director general per a la Immigració.