Si Catalunya sempre ha estat una terra de pas, per què continua
deixant que des de Madrid es decideixin les seves lleis d'estrangeria?
Les conseqüències d'aquesta errada històrica no es fan esperar. D'una
banda, fer lleis d'estrangeria sense tenir en compte l'amalgama
cultural que existeix a Catalunya, posa en entredit temes cabdals, com
ara la integració de nous ciutadans a la nostra cultura.
Deixar que des de Madrid es decideixin i es controlin la majoria dels
aspectes relatius a les polítiques migratòries impossibilita crear
lleis que s'ajustin a la realitat cultural que té el país, i
especialment una de les més representatives, la llengua. Tanmateix,
destinar recursos a l'aprenentatge del català i positivar el seu ús,
és blanc de crítiques i, a més, és l'excusa perfecta per passar les
tisores per un assumpte que a la resta d'Espanya no interessa: El
català i la integració. I anant més a l'essència: Hi ha l'amenaça de
suprimir el 'reagrupament familiar'.
D'altra banda, les males lleis d'estrangeria comencen a passar factura
i ja no afecten només els mal anomenats immigrants, sinó que també
afecten a tots els ciutadans de l'estat espanyol que vulguin viatjar a
l'estranger. És ben sabut que Brasil s'ha convertit en el caramel pels
ciutadans dels estats afectats per la crisi i, per això, gent d'arreu
del món, professionals qualificats o no, estan viatjant-hi en massa
per gaudir de la bonança que es preveu en aquest país del Con Sud.
Però, què passa amb els espanyols que volen visitar el Brasil com a
turistes? Des de fa uns dies també els apliquen la llei de la
reciprocitat. I això vol dir que els exigeixen el que Espanya exigeix
pels brasilers aquí. El govern brasiler opina que les exigències és
fan per reciprocitat, i més amb Espanya, donat que aquest estat aplica
amb més rigor que en altres països les normes de l'acord d'Schengen.
És a dir, que a més de complir amb una infinitat de requisits per
entrar a visitar Brasil, també en cas que, per exemple, a l'Aeroport
de Barajas es retinguin i es retornin 50 ciutadans brasilers, així
mateix ho farà el govern al Brasil amb 50 ciutadans espanyols.
Aquestes mesures permetran que es faci justícia? Molt segurament no.
Però poden ajudar a crear consciència en tots aquells que miren amb
mals ulls la migració i la jutgen sense detenir-se un moment a
rebobinar en el temps, quan Amèrica sempre ha estat terra d'acollida
per immigrants europeus en temps de guerra o fam.
Però centrem-nos en Catalunya, on ja més del 30% dels seus habitants
està casat amb estrangers/es i la seva base social es regenera
contínuament amb gent d'orígens ben diversos i on, al mateix temps,
gairebé 200.000 catalans han decidit migrar a causa de la crisi. Una
raó més per deslligar-se de les polítiques espanyoles que, sense
discriminació, apliquen lleis d'immigració que posen en dificultats
als seus mateixos habitants 'nacionals'.
Un conegut meu, un espanyol molt solidari, em comentava: aquestes
lleis no em semblen bé, paguen justos per pecadors. Una altra amiga,
colombiana, m'explicava que per oposar-se a lleis injustes i accions
en contra de pobles sencers, la millor manera que hi ha és no
imitar-les. Quan caiem en el mateix joc, el que ha estat injust canta
un himne de victòria. Els dos tenen raó. I jo simplement em limito a
enumerar una injustícia més en la interminable llista d'injustícies
que aplica Espanya, en el seu benefici propi, i que condemnen als
altres: l'horrible llei d'estrangeria.
