..... Inici | Ràdio | Recerca

El "Real Decreto ley 16/2012"

by 19:32 0 comentaris
El PP, mitjançant el "Real Decreto ley 16/2012 de abril de medidas urgentes para garantizar la sostenibilidad del Sistema Nacional de Salud y mejorar la calidad y seguridad de sus prestaciones", acaba de fer públic que retallarà les prestacions sanitàries als immigrats sense papers; la qual cosa es calcula que afectarà unes 150.000 persones a tot Espanya, xifra, lògicament, orientativa. Només seran atesos els casos d'embaràs i menors de 18 anys, la resta haurà de passar per urgèrncies. La mesura es vol aplicar a partir del proper 31 d'agost. Es vol estalviar uns 500 milions d'euros, encara que alguns càlculs situen l'estalvi, a tot estirar, en uns 250 milions.

A part de ser un atac als drets més elementals i, naturalment, a la universalitat de l'Estat del benestar, és absurda i doblement injusta, per inhumana i per atacar el més dèbils, que, a més, són els qui menys gasten en atenció sanitària i medicaments. Vegem-ho.

* Absurda. Les últimes dades puiblicades per l'INE ("Avance de la Explotación estadística del Padrón a 1 de enero de 2012) ens diu que durant el 2011 va baixar per primera vegada el nombre d'immigrats empadronats en 22.497 (a Catalunya en 1.945, xifra que discrepa de la de l'IDESCAT, però això ara no ve al cas). Segueixen augmentant els immigrats procedents de Marroc, Pakistan i Xina, però disminueixen els que procediren d'Equador, Colòmbia, Bolivia, Perú, Argentina i Brasil. En definitiva, el saldo immigratori ha deixat de ser positiu. A partir d'ara el gruix de la immigració ho serà via reagrupament familiar, que, per definició, és una immigració legal. Ras i curt: en els propers anys no és previble un augment important de la immigració irregular, la mesura només té com a objectiu fer més difícil la vida als qui ja són aquí i no poden tenir papers.
* Tots els estudis indiquen que els immigrats tenen un nivell de despesa sanitària i farmacèutica inferior a l'espanyola. Exemples:

a) Estudi de l'Àrea sanitària 11 de Madrid, publicat avui a El País. Dues dades:
1) Vegades que utilitza el sistema sanitari: espanyol, 7,65; immigrats països renda baixa, 5,29.
2) Consum mitjà de farmàcia (euros): espanyols, 446,4; immigrats països renda baixa, 199,1.

b) Un estudi publicat per l'Obra Social "la Caixa" l'any passat ho corraborava, les dades són de 2006:
- Percentatge consultes mèdiques: espanyols, 40%; immigrats, 29%.
- Mitjana consultes: espanyols, 1,15; immigrats, 1,08.

Per altra part, aquest estudi evidenciava la relació positiva en termes fiscals entre immigració i Estat; en favor d'aquest segon. (Francisco Javier Moreno Fuentes i María Bruquetas Callejo, Immigració i estat del benetar a Espanya, Obra Social "la Caixa", 2011).

Malgrat aquestes dades, el portaveu del PP diu que la sanitat és un "coladero" d'immigrats.

L'argument que s'utilitza per prendre aquesta mesures i que no és nou, és que així es frena l'efecte crida de les prestacions sanitàries, el denominta "turisme de benestar", que pressuposa que els immigrats venen atrets fonamentalment per les prestacions del nostre Estat del benestar. Un estudi fet per professors de la UPF fa un anys evidencià de forma clara que això és una llegenda, tant aquí com a la resta de països europeus. El limitaré a reproduir algunes de les seves conclusions: "Las variables más importantes en la determinación del flujo de inmigración hacia Cataluña son la diferencia en el nivel de renta, el stock de inmigrantes de cada país en Cataluña, el porcentaje de individuos bajo la línia de pobreza en el país de origen, la diferencia en los niveles de desempleo y la inversión extranjera neta en el país de origen". "los resultados rechazan la hipótesis de turismo de bienestar, dado que en ningún caso el gasto público no contributivo ejerce efecto positivo sobre los flujos inmigratorios" (Inmigración y transformación social en Cataluña. Volumen I. Aspectos socieconómicos del fenómeno inmigratorio: las cuestiones relevantes, Generalitat de Catalunya/BBVA, 2007, pp. 81 i 128, respectivament). No obstant aquestes afirmacions, basades en estudis empírics, el conseller de sanitat i assumptes socials de Castella la Manxa (PP), s'atreveix a dir: "No hay que olvidar que la sanidad gratuita ha sido fundamental para fomentar el efecto llamada. Mucha gente ha cogido una patera porque sabía que en España tenía la asistencia sanitaria garantizada". Jugar-se la vida només per una assistència sanitària garantida? Sense comentaris.

Han començat pels més dèbils i, sens dubte, seguiran. Caldrà fer alguna cosa, doncs. De moment, tenim dues manifestacions a tocar.

Jordi Casas Roca (Barcelona, 1954), malgrat que va néixer a la capital catalana és un santcugatenc de tota la vida, ja que els seus pares es mudaren quan ell tenia un any d'edat. A més, és Doctor en Història per la Universitat Pompeu Fabra i en el terreny professional ha ocupat el càrrec de regidor del PSUC durant el període 1983-1985 i d'ICV des del 1987 fins el 1995. També ha sigut Conseller comarcal del Vallès Occidental des del 1991 fins al 1995 i, més recentment, ha ocupat el càrrec de President del Comitè d'empresa de la companyia d'automoció Delphi durant el període 2001-2007. D'altra banda, col·labora en la premsa comarcal i és secretari de la Fundació Sant Cugat.

Maria Dantas

Developer