“El nostre ministre d'Afers Estrangers [Héctor Timmerman] és a Nova York per presentar una demanda a les Nacions Unides a causa de la militarització i la introducció d'armament nuclear a les Malvines”, informava ahir en to solemne la presidenta argentina, Cristina Fernández.
La reclamació de la sobirania de l'arxipèlag, ocupat pel Regne Unit des del 1883, ha escalfat força les relacions bilaterals entre Londres i Buenos Aires, des d'on ahir s'acusava el govern del primer ministre britànic, David Cameron, de prioritzar l'aspecte bel·licista de la disputa per raons de política interna.
Per contra, el líder britànic va qualificar els argentins de “colonialistes” pel fet de no respectar el dret a la lliure determinació dels habitants de les Malvines, unes 3.000 persones que es consideren britàniques i que no volen saber res dels veïns continentals. “L'Argentina descobrirà quan vagi a l'ONU que una part clau dels estatuts d'aquest organisme és el suport a l'autodeterminació”, advertia Cameron.
Per a Kirchner, en canvi, l'arribada des de Londres del destructor HMS Dauntless a les aigües de l'Atlàntic sud “implica un greu risc per a la seguretat internacional” i per això ha decidit portar el cas al Consell de Seguretat i a l'Assemblea General de l'ONU. L'executiu argentí també es feia ressò d'una versió de la premsa britànica sobre la presumpta arribada d'un submarí nuclear i va lamentar que el príncep Guillem estigui en missió a l'arxipèlag “amb roba militar i no com a civil” en missió de pau. El Regne Unit ha rebutjat les acusacions amb l'argument que l'enviament naval i la gira del príncep són “de rutina”.
Data polèmica
La presentació de la demanda a l'ONU ha aixecat molta polseguera a Buenos Aires, segurament perquè s'acosta el 2 d'abril, data en què es compliran 30 anys de la guerra que va enfrontar a argentins i britànics pel control de les Malvines.
La presidenta va fer l'anunci envoltada de governadors, de dirigents de l'oposició i de líders sindicals en un gest polític d'unitat però que toparà amb l'escull conegut que el Regne Unit és membre permanent del Consell de Seguretat de l'ONU i hi té capacitat de vet.
La reclamació de la sobirania de l'arxipèlag, ocupat pel Regne Unit des del 1883, ha escalfat força les relacions bilaterals entre Londres i Buenos Aires, des d'on ahir s'acusava el govern del primer ministre britànic, David Cameron, de prioritzar l'aspecte bel·licista de la disputa per raons de política interna.
Per contra, el líder britànic va qualificar els argentins de “colonialistes” pel fet de no respectar el dret a la lliure determinació dels habitants de les Malvines, unes 3.000 persones que es consideren britàniques i que no volen saber res dels veïns continentals. “L'Argentina descobrirà quan vagi a l'ONU que una part clau dels estatuts d'aquest organisme és el suport a l'autodeterminació”, advertia Cameron.
Per a Kirchner, en canvi, l'arribada des de Londres del destructor HMS Dauntless a les aigües de l'Atlàntic sud “implica un greu risc per a la seguretat internacional” i per això ha decidit portar el cas al Consell de Seguretat i a l'Assemblea General de l'ONU. L'executiu argentí també es feia ressò d'una versió de la premsa britànica sobre la presumpta arribada d'un submarí nuclear i va lamentar que el príncep Guillem estigui en missió a l'arxipèlag “amb roba militar i no com a civil” en missió de pau. El Regne Unit ha rebutjat les acusacions amb l'argument que l'enviament naval i la gira del príncep són “de rutina”.
Data polèmica
La presentació de la demanda a l'ONU ha aixecat molta polseguera a Buenos Aires, segurament perquè s'acosta el 2 d'abril, data en què es compliran 30 anys de la guerra que va enfrontar a argentins i britànics pel control de les Malvines.
La presidenta va fer l'anunci envoltada de governadors, de dirigents de l'oposició i de líders sindicals en un gest polític d'unitat però que toparà amb l'escull conegut que el Regne Unit és membre permanent del Consell de Seguretat de l'ONU i hi té capacitat de vet.
