Els africans també fan art (tot i que sembli evident per a moltes persones, cal recordar-ho) i a més alguns el fan a Barcelona. Aquest podria ser el resum del documental "Expressions de l'Àfrica Negra a Barcelona", escrit i dirigit per la Sara Losa i la Tania Adam, que a més s'ha encarregat de la producció. Aquest projecte del Centre d'Estudis Africans i Interculturals amb el suport de l'Institut de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona va rebre al desembre el reconeixement de la Categoria de Producció Audiovisual dels VI Premis per a la Diversitat en l'Audiovisual.
Sara Losa i Tania Adam van recollir en aquest treball les opinions i les percepcions de dotze artistes originaris de diversos països de l'Àfrica Negra i residents a Barcelona. És a la ciutat catalana on aquest artistes desenvolupen la seva activitat creadora i per això la seva activitat genera dubtes i debats com si el seu art és català o africà; o què s'espera d'un artista africà; quins obstacles es troben a la seva activitat; o bé què poden aportar a la vida cultural barcelonesa. Aquestes són només algunes de les preguntes que les experiències dels artistes africans a Barcelona posen de manifest.
"La literatura serà bona o serà mala, però és sempre universal", aquest és el plantejament de l'escriptor i productor Inongo Vi-Makomé. La opinió del artista multidisciplinar Xuma va encara una mica més enllà. Al mateix documental es pregunta: "Què és l'art africà? És un africà fent art o és una cosa predefinida?". Són només algunes de les reflexions dels protagonistes de la producció audiovisual. Inongo Vi-Makomé es rebel•la, per exemple, davant la visió de que l'art africà és només folklore i Xuma dona una clau determinant: "Som contemporanis. Si el meu telèfon sona ara, jo puc parlar amb el meu avi i estic a Barcelona. És una realitat".
El mateix Xumo, amb un somriure irònic, explica al reportatge una anècdota que desvetlla els prejudicis: "Vam fer un espectacle al que tots, els vuit ballarins, érem negres, cubans, nord-americans, però tots negres, la crítica va dir que era dansa ètnica. Una setmana després es va fer el mateix espectacle amb tots els ballarins europeus, llavors era dansa contemporània". Oli Silva "Mû", també té la seva experiència en aquest sentit: "Jo sóc cantautor i quan vaig a actuar en un lloc i estic anunciat a un cartell, la gent ve esperant tambors (...), hi ha africans que no han vist un djembé mai a la vida, que no han tocat un tambor mai a la seva vida i tot i així fan música".
Les aportacions a la reflexió d'aquest artistes africans que treballen a Barcelona són molt riques. Fan que l'espectador es plantegi qüestions tan profundes com el concepte de l'art i de l'artista i tan pràctiques com la manca d'espais per la creació o el seu paper dins d'una Barcelona cultural i diversa.
La pròpia decisió del jurat dels VI Premis per a la Diversitat en l'Audiovisual deixa clar el valor d'aquest treball: "En general, la percepció que es té de la comunitat negre-africana resident a Barcelona s'associa a estereotips i a una visió reduccionista del col•lectiu. El documental pretén acostar-se a un col•lectiu desconegut i posar de manifest la diversitat de matisos existents en aquesta comunitat mitjançant un seguit de preguntes clau emmarcades en la dimensió artística (...).El jurat valora la contribució del documental al debat sobre la interculturalitat i a la reflexió profunda sobre els estereotips vinculats a la població procedent de l'Àfrica negra i l'aportació per a una nova visió sobre la 'diàspora' negre-africana que resideix a Barcelona".
La pròpia decisió del jurat dels VI Premis per a la Diversitat en l'Audiovisual deixa clar el valor d'aquest treball: "En general, la percepció que es té de la comunitat negre-africana resident a Barcelona s'associa a estereotips i a una visió reduccionista del col•lectiu. El documental pretén acostar-se a un col•lectiu desconegut i posar de manifest la diversitat de matisos existents en aquesta comunitat mitjançant un seguit de preguntes clau emmarcades en la dimensió artística (...).El jurat valora la contribució del documental al debat sobre la interculturalitat i a la reflexió profunda sobre els estereotips vinculats a la població procedent de l'Àfrica negra i l'aportació per a una nova visió sobre la 'diàspora' negre-africana que resideix a Barcelona".
