Argentina demana a Espanya informes sobre ministres de la dictadura de Franco.
Els moviments de drets humans de l’Argentina posen en el seu punt de mira els franquistes i també les empreses que es van beneficiar amb el règim feixista; i obliguen a la jutgessa federal Dra. Servini de Cubría a iniciar les causes. 13.000 ciutadans argentins descendents de víctimes del franquisme es personen en l’acusació.
Segons han informat fonts judicials, la jutgessa federal argentina ha emplaçat judicialment a l’Estat Espanyol a aportar informació sobre ministres i responsables de les forces de seguretat de la dictadura franquista. Diligències iniciades dins la investigació oberta per crims comesos durant el règim de Franco.
L'exhort de la jutgessa federal María Servini de Cubria, sol·licita noms i domicilis dels ministres i caps de les forces de seguretat del període comprès entre el 17 juliol de 1936 i el 15 juny de 1977. L'exhort també inclou els comandaments de les Forces Armades, Guàrdia Civil, Policia Armada, Directors de Seguretat i dirigents de la Falange Espanyola; i sol·licita el certificat corresponent en cas de defunció.
Segons les mateixes fonts, la jutgessa ha demanat informació sobre persones desaparegudes, torturades i assassinades durant el franquisme; nens apropiats indegudament, i dades d'empreses que van utilitzar presos polítics per a fer treball esclau.
S'acullen al principi de 'justícia universal'
La sol·licitud de Servini de Cubria s'emmarca en la causa–iniciada a instància d'un grup de familiars de víctimes– que investiga els crims del franquisme sota el principi de justícia universal pel qual es poden investigar crims de lesa humanitat ocorreguts en altres països.
De Cubría, en un primer moment, hauria arxivat les actuacions seguint un dictamen de la Fiscalia segons el qual no procedia cap actuació atès que tals crims han estat o són investigats per la justícia espanyola; la qual cosa va originar l’apel·lació de la part querellant. Al setembre de l’any passat, la Càmera Federal va declarar nul·la la decisió de la magistrada i va acceptar la petició de la querella.
La demanda es va ampliar posteriorment arran de disset nous casos de víctimes gallegues. Gairebé 5.000 represaliats a Galícia per la dictadura, han estat identificats en una investigació realitzada per universitats gallegues durant els últims quatre anys.
Entre les demandes presentades davant els tribunals de Buenos Aires, figuren la de Silvia Carretero, vídua de Luis Sánchez Bravo, un dels cinc últims afusellats pel franquisme; la de Darío Rivas, fill de Severino Rivas, afusellat en 1936; i la d’Inés García, neboda d'Elías García, assassinat en 1937.
Rivas i García van encapçalar la querella per genocidi presentada a l'abril de 2010 davant els tribunals federals argentins, amb l'auspici d'organismes humanitaris locals; entre ells el “Servicio de Paz y Justicia” que dirigeix Adolfo Pérez Esquivel, Premio Nobel de la Pau 1980.
QUÈ HA PASSAT? AQUESTA JUTGESSA ÉS UNA FERVOROSA DEFENSORA DELS DRETS HUMANS?
Potser sí, o potser no. El que realment passa és que les reclamacions dels familiars de les víctimes del feixisme espanyol estan integrades dins del moviment de drets humans de l’Argentina, avantguarda mundial en aquesta qüestió. Això significa una força social, i per tant política, indefugible. Però també significa disposar de milers d’advocats i dels millors juristes en la matèria. Per posar-ne un cas, el Fiscal en Cap de la Cort Penal Internacional és un argentí: Luís Moreno Ocampo, qui va exercir de fiscal adjunt de l’acusació en el judici a la Junta Militar de Videla.
Així doncs, es tracta de que els responsables de la dictadura feixista –de la qual és hereva l’actual monarquia– es troben entre la mobilització democràtica i la paret.
La resistència jurídica dels feixistes espanyols probablement tindrà el suport total del PP en el poder; situació aquesta no pas secundària atès les previsibles tensions entre els respectius govern de la Sra. Fernández i del Sr. Rajoy.
QUÈ POT PASSAR?
Aquest exhort judicial haurà de tenir alguna resposta, segurament una denegatòria amb l’excusa de que els tribunals espanyols ja estan tractant el tema. Serà aleshores quan apareixerà la segona andanada: l’Habeas Corpus, és a dir, una reclamació jurídica que no comporta (a priori) ni pledejar ni cap enjudiciament; i que es tracta tan sols de que un jutge informi de la situació d’una persona, detinguda o lliure, viva o morta.
Si l’Estat es nega a continuar la corresponent acció judicial, la Jutgessa hauria de constituir el seu jutjat a l’ambaixada argentina de Madrid i exhortar a la força pública perquè faci comparèixer el Sr. Fraga i els responsables de les empreses que es van beneficiar del treball esclau.
I si la força pública no respon? La Jutgessa pot personar-se davant els compareixents amb la seva custodia armada i amb immunitat diplomàtica en els cassos d’argentins assassinats durant la dictadura. No oblidem que tracta de víctimes que tenien la doble nacionalitat espanyola i argentina.
ARRIBARÀ TAN LLUNY LA JUTGESSA?
Arribarà tan lluny com l’empenyem amb la mobilització. I aquest és el quid de la qüestió: aquí a Catalunya, als Països Catalans, i a l’Estat Espanyol, no existeix un moviment pels drets humans fort i amb implantació social com a l’Argentina i a tota Amèrica Llatina. Cal enfortir-lo i aquest judici és una oportunitat per fer-ho.
Així doncs, per propiciar aquest enfortiment de les organitzacions de drets humans dels Països Catalans i per tal d’aportar el nostre gra de sorra; el Casal Argenti de Barcelona ha creat la Comissió ArgenCat de Suport als Judicis contra el Franquisme, comissió que es presentarà a mitjans de gener.
Per: Diego Arcos, President del Casal Argenti de Barcelona. Amb la col·laboració de Belén Murillo Martínez, Analista Política i Comunicadora Social.
