Per OMAIRA BELTRÁN
Primer va ser l’assassinat d’un jove senegalès aquest dimarts passat, al barri del Besòs, a mans d’una família gitana. Divendres, la mort d’un altre jove de Guinea al Centre d’Internament per a Estrangers de la Zona Franca. Finalment, la setmana passada ha estat voltant per la xarxa un vídeo contra el racisme realitzat a Mèxic on es pregunta a uns nens entre 6 i 10 anys sobre les seves preferències entre dos ninots, un de blanc i l’altre negre. Tots els nens van coincidir en afirmar que el ninot negre era el dolent i el lleig.
És a dir, que les idees promogudes fa segles sobre la inhumanitat dels negres segueix vigent entre nosaltres. Per què uns nens mestissos encara opinen, en el segle XXI, que el ninot de la pell ‘moreneta’ és el dolent i que els fa por? Es una de les grans qüestions que encara no hem sabut resoldre, malgrat el pas dels anys.
Tots tres fets tenen un nexe en comú: la pervivència del racisme en la nostra societat. A casa nostra, ho veiem en la manca de control que hi ha als Centres d’Internaments per a Estrangers, una de les denúncies recurrents del Síndic de Greuges. Rafael Ribó havia alertat feia uns dies que les condicions del CIE de la Zona Franca facilitaven la possibilitat de maltractaments. Ribó també havia demanat que s’actués amb urgència. Però la demanda no va rebre la resposta adient per part de les autoritats responsables, ni tampoc per part del govern.
Quantes morts més s’han de produir perquè s’investigui el que passa en aquests centres inhumans? Des de SOS Racisme s’ha advocat pel seu tancament i més de 200 persones van manifestar-se aquest diumenge en protesta pel que ha succeït. De fet, els episodis de protesta no s’han aturat al barri del Besòs. Tanmateix, les associacions, organismes que pel que sembla són representatius a l’hora d’intervenir en la resolució dels conflictes, però que viuen absents la major part del temps, han afirmat que advoquen per la pau entre les comunitats en discòrdia. Però tots sabem que aquests dos conflictes estan encara sense resoldre i que posen en dubte la nostra capacitat com a societat per gestionar aquesta mena de problemes.
Com demostra el vídeo mexicà, el que és clar és que, com a societat, encara transmetem temors i prejudicis inconscients als nostres fills. Quan ens adonarem que les ànimes no tenen color i que la humanitat es fa present quan som capaços de veure el no-color de l’amor en totes les persones? Quan aconseguirem transmetre això als nostres fills?.
De moment, per desgràcia, pels nostres infants, el dolent encara és el més fosc i el lleig encara és el que té els ulls marrons i la pell fosca.
És a dir, que les idees promogudes fa segles sobre la inhumanitat dels negres segueix vigent entre nosaltres. Per què uns nens mestissos encara opinen, en el segle XXI, que el ninot de la pell ‘moreneta’ és el dolent i que els fa por? Es una de les grans qüestions que encara no hem sabut resoldre, malgrat el pas dels anys.
Tots tres fets tenen un nexe en comú: la pervivència del racisme en la nostra societat. A casa nostra, ho veiem en la manca de control que hi ha als Centres d’Internaments per a Estrangers, una de les denúncies recurrents del Síndic de Greuges. Rafael Ribó havia alertat feia uns dies que les condicions del CIE de la Zona Franca facilitaven la possibilitat de maltractaments. Ribó també havia demanat que s’actués amb urgència. Però la demanda no va rebre la resposta adient per part de les autoritats responsables, ni tampoc per part del govern.
Quantes morts més s’han de produir perquè s’investigui el que passa en aquests centres inhumans? Des de SOS Racisme s’ha advocat pel seu tancament i més de 200 persones van manifestar-se aquest diumenge en protesta pel que ha succeït. De fet, els episodis de protesta no s’han aturat al barri del Besòs. Tanmateix, les associacions, organismes que pel que sembla són representatius a l’hora d’intervenir en la resolució dels conflictes, però que viuen absents la major part del temps, han afirmat que advoquen per la pau entre les comunitats en discòrdia. Però tots sabem que aquests dos conflictes estan encara sense resoldre i que posen en dubte la nostra capacitat com a societat per gestionar aquesta mena de problemes.
Com demostra el vídeo mexicà, el que és clar és que, com a societat, encara transmetem temors i prejudicis inconscients als nostres fills. Quan ens adonarem que les ànimes no tenen color i que la humanitat es fa present quan som capaços de veure el no-color de l’amor en totes les persones? Quan aconseguirem transmetre això als nostres fills?.
De moment, per desgràcia, pels nostres infants, el dolent encara és el més fosc i el lleig encara és el que té els ulls marrons i la pell fosca.
