OMAIRA BELTRÁN. Fa uns mesos vaig ser a la conferència de l’exministre escocès d’Empresa, Economia i Turisme, el Sr. Jim Mather, organitzada pel Cercle Català de Negocis i l’exdelegat del govern al Regne Unit, en Xavier Solano. Vaig tenir la sort de conèixer personalment aquesta gran personalitat i encara em donen voltes pel cap algunes impressions que em va deixar.
La primera és la seva capacitat de treball i el seu positivisme. En la ment de Jim Mather tot és possible. Aquesta frase sembla treta del llibre ‘El secret’, però en realitat és una de les peces claus que li falta al puzzle de la independència catalana. Tenir una actitud positiva i visualitzar la independència com a tal. En Jim va explicar que el seu partit va començar a gestar el que serà la independència d’Escòcia ara farà uns 10 anys, quan en aquest país ningú creia en aquesta possibilitat. Actualment, gràcies a la tasca del seu partit, l’Scottish National Party (SNP), és previsible que Escòcia celebri un referèndum sobre la independència abans del 2015.
Des que van començar a treballar pel que ara estan a punt d’aconseguir, la independència, ho van fer amb positivisme i no pas amb aquesta mena de temor que arrossega l’independentisme català. Vaig sortir tan motivada d’aquesta conferència que em van fer venir ganes d’anar a viure a Escòcia i contagiar-me d’aquest positivisme que tenia gairebé oblidat. Positivisme que, a més, és inherent al meu caràcter, però que he vist anar extingint-se poc a poc. Això sona una mica negatiu, però és simplement realista. No obstant això, hi ha un punt positiu que podem rescatar, i és un altre aspecte que encara recordo d’aquesta conferència: Quan van preguntar a en Mather com s’havia tractat la immigració a Escòcia, ell va respondre que la immigració sempre era positiva, que la diversitat era riquesa i que un dels grups més actius i que havien ajudat molt, havien estat els escocesos d’origen pakistanès, que també treballaven per la independència d’Escòcia.
Positivisme i diversitat. Hi ha algú més positiu i optimista que aquell que va deixar la seva terra a la recerca de millors oportunitats? Possiblement només algú que vol reconduir la història del seu poble i fer-lo lliure. És hora que la solidaritat s’estengui més enllà de la crisi i que entre pobles que comparteixen coneixements, força, valor i positivisme, tinguem tots la humilitat d’acceptar que sempre podem aprendre l’un de l’altre. Que els que vam venir de fora, ja estem dins. Que els que són d’aquí, en qualsevol moment poden marxar lluny i que els que volem un país lliure necessitem de la visió positiva que ens assegura que tot pot ser possible. Tindrem també els catalans el 2015 el nostre referèndum per la independència? Pot ser serà abans? Qui ho sap, però el que sí queda clar és que només ho aconseguirem amb una actitud positiva i integradora.
