El Grup de Gènere i Interculturalitat de la Coordinadora d'ONG Solidàries reivindica la lluita de les dones per un món més just i contra la violència. Han editat un mapa que recull el compromís d'activistes d'arreu del món que treballen en diferents àmbits de la política, la societat i els mitjans de comunicació.
Detingudes, torturades, violades, casades contra la seva voluntat, passades pel ganivet de l'honor familiar i de la violència masclista o senzillament oblidades, silenciades, invisibilitzades molt o poc en les modernes societats democràtiques... per a la meitat femenina de la població, la lluita per a la igualtat i per al ple reconeixement dels seus drets és encara una conquesta amb un llarg recorregut pendent. Val la pena recordar-ho un any més, quan se celebra l'aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans –10 de desembre de 1948– per part de l'Assemblea General de les Nacions Unides, una molt completa formulació en favor de la dignitat de la persona considerada com a "fonament per a la llibertat, la justícia i la pau al món", nascuda en bona part per impedir la repetició dels horrors de la Segona Guerra Mundial.
És així que a redós del principi bàsic "tots els éssers humans neixen lliures i iguals en drets" i "tots els éssers humans tenen dret als mateixos drets i llibertats (articles 1 i 2), en la declaració es preserva el dret a la vida, a l'educació, a la llibertat de pensament, d'expressió i de religió, a formar una família sense coaccions, a la presumpció d'innocència, a un judici just i s'hi condemna l'esclavitud, la discriminació, la tortura... Però caldrà esperar un temps ben significatiu encara perquè els drets de les dones siguin reconeguts com a drets humans: no serà fins a la cimera de l'ONU a Beijing, el 1995. I tanmateix elles són i han estat, en el decurs de la història, fermes, coratjoses i infatigables defensores dels drets humans, és a dir, dels drets per a tothom, i n'han patit les conseqüències, sovint des de la més gran indefensió. Una realitat que es recull en un mapa editat aquest novembre pel Grup de Gènere i Interculturalitat de la Coordinadora d'ONG Solidàries de les comarques gironines que, òbviament, no pretén ser exhaustiu, però sí que emblemàtic respecte a la diversitat d'activistes: de l'India a l'Iran, del Senegal a Mèxic, de Txetxènia a l'Argentina, de Rwanda als Estats Units, la lluita per un món més just té també un rostre femení que mereix sortir a la llum (vegeu algunes de les protagonistes del mapa destacades en aquestes planes).
Des del Grup de Gènere i Interculturalitat –que ha publicat també el mapa de la vergonya de les desigualtats de gènere– es fa èmfasi en el risc específic que corren les dones que s'enfronten a les vulneracions dels drets humans, tant per part de règims autoritaris o fonamentalistes, quan desafien la maquinària de repressió dels estats, com per part de les pròpies famílies i comunitats, especialment si contradiuen les normes culturals, religioses o socials sobre el rol femení, per la qual cosa es fa palès que sovint les activistes requereixen el màxim nivell de suport i protecció perquè "estan en perill pel que fan però també per qui són". És una reflexió que podria subscriure la mexicana Marusia López, coordinadora de la publicació Violència contra les defensores dels Drets Humans, un esgarrifós document que detalla la persecució de què son objecte les dones que planten cara a la injustícia i la desigualtat.
Segons el Grup de Gènere i Interculturalitat és necessari fer visible i reivindicar la contribució de les dones a la millora de les seves societats des de diferents àmbits. Podem recordar, per exemple, la tasca tan coneguda de les Madres de la Plaza de Mayo (Argentina) i denunciar l'empresonament de la ruandesa Victoire Ingabire Umuhoza per part del règim de Paul Kagame, amb qui pretenia batre's democràticament a les urnes. I ens podem preguntar per les activitats de Leyla Zana (Kurdistan), Wangari Maathai (Kenya), Jody Williams (Estats Units), Aung San Suu Kyi (Birmània), Betty Williams (Irlanda del Nord), Sukeina Il Idrissi (Sàhara), Sihem Bensendrine (Tunísia), Nasrin Sotoudeh (Iran), Hina Jilani (Pakistan), Najia Hanefi (Afganistan), Manjula Pradeep (Índia), Rigoberta Menchú (Guatemala), o les Nobel de la Pau Ellen Johnson-Sirleaf (Libèria), Leymah Gbowee (Libèria), Tawakul Karman (Iemen); moltes d'elles, segurament, desconegudes per nosaltres. I encara hi ha, d'agrair, el compromís i posicionament de les històriques Mary Wollstonecraft, Clara Campoamor, Federica Montseny, Simone de Beauvoir o Rosa Luxemburg, que va dir que la llibertat no és res quan esdevé privilegi.
Rosa Parks no es va aixecar del seu seient (EUA)
Implicada en la lluita contra el racisme des de molt jove, l'1 de desembre de 1955 es va negar a obeir el conductor d'un autobús públic que volia obligar-la a cedir el seient a una dona blanca. El seu gest va tenir continuació amb altres accions no violentes de les que Martin Luther King en va ser portaveu i la Cort Suprema dels EUA va dictaminar contra la segregació en el transport. Va morir el 2005.
Natàlia Estemirova, una periodista valenta (Txetxènia)Destacada activista russa a favor dels drets humans, havia recopilat molta informació sobre les atrocitats comeses a Txetxènia. Investigava segrestos, assassinats, violacions, execucions en massa, en recollia testimoni gràfic i ho difonia a la premsa i a les organitzacions internacionals. Després de recomanar el judici al mandatari Vladimir Putin, el 2009 va ser silenciada amb dos trets al cap.
Sampat Pal Devi, contra la violència masclista (Índia)És la líder del grup Gulabi Gang que a la regió d'Uttar Pradesh ofereix protecció a les noies i dones que pateixen la violència masclista en la societat de castes de l'Índia: més de 2.000 cada any en aquesta regió segons dades de la National Comission for Women. El grup de Pal Devi acull les joves repudiades que es queden sense família i ha fundat unes quinze escoles per atendre'n l'educació.
Shirin Ebadi, la primera dona jutgessa (Iran)Advocada i activista pels drets humans i per la democràcia, als 27 anys es va convertir en la primera jutgessa de l'Iran però el 1979 el règim de Khomeini la va obligar a dimitir. Ha creat diferents organitzacions per a la defensa dels drets dels infants, de les dones i dels presoners polítics, per la qual cosa ha trepitjat la presó. És autora d'onze llibres sobre drets humans i el 2003 va rebre el Nobel de la Pau.
Digna Ochoa, al costat dels més desfavorits (Mèxic)
Advocada, integrant del Centre de Drets Humans Miguel Agustín Pro Juárez, ha mantingut un fort compromís amb els més desfavorits i amb els grups polítics d'oposició. Va estar segrestada, va ser violada, i la Cort Interamericana de Drets Humans va ordenar mesures per protegir-ne la vida. No van ser suficients: el 19 d'octubre del 2001 va morir violentament i el seu assassinat resta impune.
Mariama Bâ, la lluita per l'educació de les nenes (Senegal)Mestra i escriptora senegalesa, es va comprometre amb l'educació de les nenes, va reivindicar els drets de les dones en la seva societat i va combatre la política francesa d'assimilació. En la seva obra Una carta molt llarga aborda el dilema entre modernitat i tradició amb la problemàtica dels matrimonis forçats, la poligàmia i la mutilació genital femenina. Va morir l'any 1981.
Font de la noticia
Més info sobre Grup de Gènere i Interculturalitat
Detingudes, torturades, violades, casades contra la seva voluntat, passades pel ganivet de l'honor familiar i de la violència masclista o senzillament oblidades, silenciades, invisibilitzades molt o poc en les modernes societats democràtiques... per a la meitat femenina de la població, la lluita per a la igualtat i per al ple reconeixement dels seus drets és encara una conquesta amb un llarg recorregut pendent. Val la pena recordar-ho un any més, quan se celebra l'aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans –10 de desembre de 1948– per part de l'Assemblea General de les Nacions Unides, una molt completa formulació en favor de la dignitat de la persona considerada com a "fonament per a la llibertat, la justícia i la pau al món", nascuda en bona part per impedir la repetició dels horrors de la Segona Guerra Mundial.
És així que a redós del principi bàsic "tots els éssers humans neixen lliures i iguals en drets" i "tots els éssers humans tenen dret als mateixos drets i llibertats (articles 1 i 2), en la declaració es preserva el dret a la vida, a l'educació, a la llibertat de pensament, d'expressió i de religió, a formar una família sense coaccions, a la presumpció d'innocència, a un judici just i s'hi condemna l'esclavitud, la discriminació, la tortura... Però caldrà esperar un temps ben significatiu encara perquè els drets de les dones siguin reconeguts com a drets humans: no serà fins a la cimera de l'ONU a Beijing, el 1995. I tanmateix elles són i han estat, en el decurs de la història, fermes, coratjoses i infatigables defensores dels drets humans, és a dir, dels drets per a tothom, i n'han patit les conseqüències, sovint des de la més gran indefensió. Una realitat que es recull en un mapa editat aquest novembre pel Grup de Gènere i Interculturalitat de la Coordinadora d'ONG Solidàries de les comarques gironines que, òbviament, no pretén ser exhaustiu, però sí que emblemàtic respecte a la diversitat d'activistes: de l'India a l'Iran, del Senegal a Mèxic, de Txetxènia a l'Argentina, de Rwanda als Estats Units, la lluita per un món més just té també un rostre femení que mereix sortir a la llum (vegeu algunes de les protagonistes del mapa destacades en aquestes planes).
Des del Grup de Gènere i Interculturalitat –que ha publicat també el mapa de la vergonya de les desigualtats de gènere– es fa èmfasi en el risc específic que corren les dones que s'enfronten a les vulneracions dels drets humans, tant per part de règims autoritaris o fonamentalistes, quan desafien la maquinària de repressió dels estats, com per part de les pròpies famílies i comunitats, especialment si contradiuen les normes culturals, religioses o socials sobre el rol femení, per la qual cosa es fa palès que sovint les activistes requereixen el màxim nivell de suport i protecció perquè "estan en perill pel que fan però també per qui són". És una reflexió que podria subscriure la mexicana Marusia López, coordinadora de la publicació Violència contra les defensores dels Drets Humans, un esgarrifós document que detalla la persecució de què son objecte les dones que planten cara a la injustícia i la desigualtat.
Segons el Grup de Gènere i Interculturalitat és necessari fer visible i reivindicar la contribució de les dones a la millora de les seves societats des de diferents àmbits. Podem recordar, per exemple, la tasca tan coneguda de les Madres de la Plaza de Mayo (Argentina) i denunciar l'empresonament de la ruandesa Victoire Ingabire Umuhoza per part del règim de Paul Kagame, amb qui pretenia batre's democràticament a les urnes. I ens podem preguntar per les activitats de Leyla Zana (Kurdistan), Wangari Maathai (Kenya), Jody Williams (Estats Units), Aung San Suu Kyi (Birmània), Betty Williams (Irlanda del Nord), Sukeina Il Idrissi (Sàhara), Sihem Bensendrine (Tunísia), Nasrin Sotoudeh (Iran), Hina Jilani (Pakistan), Najia Hanefi (Afganistan), Manjula Pradeep (Índia), Rigoberta Menchú (Guatemala), o les Nobel de la Pau Ellen Johnson-Sirleaf (Libèria), Leymah Gbowee (Libèria), Tawakul Karman (Iemen); moltes d'elles, segurament, desconegudes per nosaltres. I encara hi ha, d'agrair, el compromís i posicionament de les històriques Mary Wollstonecraft, Clara Campoamor, Federica Montseny, Simone de Beauvoir o Rosa Luxemburg, que va dir que la llibertat no és res quan esdevé privilegi.
Rosa Parks no es va aixecar del seu seient (EUA)
Implicada en la lluita contra el racisme des de molt jove, l'1 de desembre de 1955 es va negar a obeir el conductor d'un autobús públic que volia obligar-la a cedir el seient a una dona blanca. El seu gest va tenir continuació amb altres accions no violentes de les que Martin Luther King en va ser portaveu i la Cort Suprema dels EUA va dictaminar contra la segregació en el transport. Va morir el 2005.
Natàlia Estemirova, una periodista valenta (Txetxènia)Destacada activista russa a favor dels drets humans, havia recopilat molta informació sobre les atrocitats comeses a Txetxènia. Investigava segrestos, assassinats, violacions, execucions en massa, en recollia testimoni gràfic i ho difonia a la premsa i a les organitzacions internacionals. Després de recomanar el judici al mandatari Vladimir Putin, el 2009 va ser silenciada amb dos trets al cap.
Sampat Pal Devi, contra la violència masclista (Índia)És la líder del grup Gulabi Gang que a la regió d'Uttar Pradesh ofereix protecció a les noies i dones que pateixen la violència masclista en la societat de castes de l'Índia: més de 2.000 cada any en aquesta regió segons dades de la National Comission for Women. El grup de Pal Devi acull les joves repudiades que es queden sense família i ha fundat unes quinze escoles per atendre'n l'educació.
Shirin Ebadi, la primera dona jutgessa (Iran)Advocada i activista pels drets humans i per la democràcia, als 27 anys es va convertir en la primera jutgessa de l'Iran però el 1979 el règim de Khomeini la va obligar a dimitir. Ha creat diferents organitzacions per a la defensa dels drets dels infants, de les dones i dels presoners polítics, per la qual cosa ha trepitjat la presó. És autora d'onze llibres sobre drets humans i el 2003 va rebre el Nobel de la Pau.
Digna Ochoa, al costat dels més desfavorits (Mèxic)
Advocada, integrant del Centre de Drets Humans Miguel Agustín Pro Juárez, ha mantingut un fort compromís amb els més desfavorits i amb els grups polítics d'oposició. Va estar segrestada, va ser violada, i la Cort Interamericana de Drets Humans va ordenar mesures per protegir-ne la vida. No van ser suficients: el 19 d'octubre del 2001 va morir violentament i el seu assassinat resta impune.
Mariama Bâ, la lluita per l'educació de les nenes (Senegal)Mestra i escriptora senegalesa, es va comprometre amb l'educació de les nenes, va reivindicar els drets de les dones en la seva societat i va combatre la política francesa d'assimilació. En la seva obra Una carta molt llarga aborda el dilema entre modernitat i tradició amb la problemàtica dels matrimonis forçats, la poligàmia i la mutilació genital femenina. Va morir l'any 1981.
Font de la noticia
Més info sobre Grup de Gènere i Interculturalitat
