L'Informe sobre el desenvolupament humà 2011 afirma que els urgents desafiaments globals de sostenibilitat i equitat s'han de tractar de forma conjunta i, alhora, identifica aquelles polítiques a nacionals i globals que podrien donar un impuls a la consecució d'aquests objectius vinculats. Sostenibilitat i Equitat: Un millor futur per a tots
Perspectiva general
L'Informe d'aquest any es concentra en el desafiament d'aconseguir progrés sostenible i equitatiu. Una doble perspectiva mostra de quina manera la degradació ambiental intensifica la desigualtat mitjançant el seu impacte advers en les persones de menors recursos i la forma en què les desigualtats en desenvolupament humà aprofundeixen el deteriorament ambiental.
El desenvolupament humà, que implica expandir les opcions de les persones, es basa en l'existència de recursos naturals compartits. Per promoure'l, cal vetllar per la sostenibilitat local, nacional i mundial, procés que pot-i ha de-fer-se fomentant l'equitat i l'apoderament.
En avançar cap a major sostenibilitat ambiental, intentem assegurar que es tinguin plenament en compte les aspiracions dels pobres d'una vida millor, i al mateix temps, apuntem a vies que permetin que la gent, les comunitats, els països i la comunitat internacional propiciïn la sostenibilitat i l'equitat de maneres que es reforcin entre si.
Per què sostenibilitat i equitat?
El desenvolupament humà, que implica expandir les opcions de les persones, es basa en l'existència de recursos naturals compartits. Per promoure'l, cal vetllar per la sostenibilitat local, nacional i mundial, procés que pot-i ha de-fer-se fomentant l'equitat i l'apoderament.
En avançar cap a major sostenibilitat ambiental, intentem assegurar que es tinguin plenament en compte les aspiracions dels pobres d'una vida millor, i al mateix temps, apuntem a vies que permetin que la gent, les comunitats, els països i la comunitat internacional propiciïn la sostenibilitat i l'equitat de maneres que es reforcin entre si.
Per què sostenibilitat i equitat?
L'enfocament del desenvolupament humà conserva tota la seva pertinència quan es tracta d'entendre el nostre món i fer front als seus desafiaments, actuals i futurs. En la seva versió del vintè aniversari, l'Informe sobre el desenvolupament humà 2010 va celebrar el concepte de desenvolupament humà posant èmfasi en l'equitat, l'apoderament i la sostenibilitat com a mitjà per expandir les opcions de les persones. Alhora, va destacar els desafiaments involucrats i va demostrar que aquests aspectes crucials del desenvolupament humà no sempre es donen simultàniament.
Arguments per considerar la sostenibilitat i l'equitat en forma conjuntaAquest any investiguem els punts de trobada entre sostenibilitat ambiental i equitat, conceptes molt similars en la seva preocupació per la justícia distributiva. Valorem la sostenibilitat perquè les generacions futures haurien de tenir almenys les mateixes possibilitats que les actuals. De la mateixa manera, tots els processos que no són equitatius són injustos: les oportunitats de totes les persones de portar una millor vida no haurien veure restringides per factors que escapen al seu control. Les desigualtats són particularment injustes quan alguns grups són discriminats de manera sistemàtica per motius de gènere, ètnia o origen geogràfic.
Fa més d'una dècada, Sudhir Anand i Amartya Sen van advocar per considerar conjuntament la sostenibilitat i l'equitat. "Seria una greu violació del principi universalista", van argumentar, "si ens obsesionáramos per l'equitat intergeneracional sense al mateix temps atacar el problema de l'equitat intrageneracional" (èmfasi en l'original). Temes similars es van plantejar en l'informe de la Comissió Brundtland de 1987 i en una sèrie de declaracions internacionals, des de la d'Estocolm el 1972 fins a la de Johannesburg el 2002. No obstant això, molts dels debats que avui es lliuren al voltant de la sostenibilitat segueixen deixant de banda l'equitat, tractant-la com un tema independent i no relacionat. Aquesta perspectiva és alhora incompleta i desencertada.
Algunes definicions clau
El desenvolupament humà té a veure amb l'expansió de les llibertats i les capacitats de les persones per portar el tipus de vida que valoren i tenen raons per valorar. Ambdues nocions-llibertats i capacitats-són més àmplies que la de les necessitats bàsiques. En altres paraules, es tracta d'ampliar les opcions. Per portar una "bona vida" es requereixen fins i aquests fins poden ser valuosos no només en si mateixos, sinó també com a mitjans. Per exemple, podem valorar la biodiversitat, o la bellesa natural, independentment de si aporten o no al nostre nivell de vida.
El desenvolupament humà posa a les persones desfavorides en el centre de la seva atenció. Incloem en aquest grup a les futures generacions, que hauran d'afrontar les pitjors conseqüències de les activitats que portem a terme avui. Ens inquieta no només el que passarà de mitjana, o en l'escenari més probable, sinó també en els casos menys factibles, però encara possibles, en particular quan els esdeveniments són catastròfics per a les persones pobres i vulnerables.
Els debats sobre el significat de la sostenibilitat ambiental es centren sovint en dilucidar si el capital fabricat pels éssers humans pot reemplaçar els recursos naturals, és a dir, si l'enginy humà podrà atenuar l'escassetat dels recursos, com succeïa en el passat. Desconeixem si això serà possible en el futur i, en vista del risc d'arribar a una situació catastròfica, ens inclinem a favor de preservar els actius naturals bàsics i el flux de serveis ecològics associats. A més, aquesta perspectiva és coherent amb els enfocaments de desenvolupament basats en els drets humans. El desenvolupament sostenible implica l'expansió de les llibertats fonamentals de les actuals generacions mentre realitzem esforços raonables per evitar el risc de comprometre greument les llibertats de les futures generacions. Un aspecte fonamental d'aquesta idea és la deliberació pública raonada, que també és essencial per definir els riscos que la societat està disposada a acceptar.
En la recerca de sostenibilitat i equitat, no cal que sempre es reforcin mútuament. De fet, en moltes instàncies caldrà fer concessions recíproques. Per exemple, les mesures per millorar el medi ambient poden tenir efectes adversos en l'equitat si restringeixen el creixement econòmic dels països en desenvolupament. L'Informe il · lustra els possibles impactes conjunts de les polítiques, alhora que reconeix que els efectes no succeeixen sempre ni en totes les circumstàncies, destacant que el context és d'enorme importància (figura 1).
Arguments per considerar la sostenibilitat i l'equitat en forma conjuntaAquest any investiguem els punts de trobada entre sostenibilitat ambiental i equitat, conceptes molt similars en la seva preocupació per la justícia distributiva. Valorem la sostenibilitat perquè les generacions futures haurien de tenir almenys les mateixes possibilitats que les actuals. De la mateixa manera, tots els processos que no són equitatius són injustos: les oportunitats de totes les persones de portar una millor vida no haurien veure restringides per factors que escapen al seu control. Les desigualtats són particularment injustes quan alguns grups són discriminats de manera sistemàtica per motius de gènere, ètnia o origen geogràfic.
Fa més d'una dècada, Sudhir Anand i Amartya Sen van advocar per considerar conjuntament la sostenibilitat i l'equitat. "Seria una greu violació del principi universalista", van argumentar, "si ens obsesionáramos per l'equitat intergeneracional sense al mateix temps atacar el problema de l'equitat intrageneracional" (èmfasi en l'original). Temes similars es van plantejar en l'informe de la Comissió Brundtland de 1987 i en una sèrie de declaracions internacionals, des de la d'Estocolm el 1972 fins a la de Johannesburg el 2002. No obstant això, molts dels debats que avui es lliuren al voltant de la sostenibilitat segueixen deixant de banda l'equitat, tractant-la com un tema independent i no relacionat. Aquesta perspectiva és alhora incompleta i desencertada.
Algunes definicions clau
El desenvolupament humà té a veure amb l'expansió de les llibertats i les capacitats de les persones per portar el tipus de vida que valoren i tenen raons per valorar. Ambdues nocions-llibertats i capacitats-són més àmplies que la de les necessitats bàsiques. En altres paraules, es tracta d'ampliar les opcions. Per portar una "bona vida" es requereixen fins i aquests fins poden ser valuosos no només en si mateixos, sinó també com a mitjans. Per exemple, podem valorar la biodiversitat, o la bellesa natural, independentment de si aporten o no al nostre nivell de vida.
El desenvolupament humà posa a les persones desfavorides en el centre de la seva atenció. Incloem en aquest grup a les futures generacions, que hauran d'afrontar les pitjors conseqüències de les activitats que portem a terme avui. Ens inquieta no només el que passarà de mitjana, o en l'escenari més probable, sinó també en els casos menys factibles, però encara possibles, en particular quan els esdeveniments són catastròfics per a les persones pobres i vulnerables.
Els debats sobre el significat de la sostenibilitat ambiental es centren sovint en dilucidar si el capital fabricat pels éssers humans pot reemplaçar els recursos naturals, és a dir, si l'enginy humà podrà atenuar l'escassetat dels recursos, com succeïa en el passat. Desconeixem si això serà possible en el futur i, en vista del risc d'arribar a una situació catastròfica, ens inclinem a favor de preservar els actius naturals bàsics i el flux de serveis ecològics associats. A més, aquesta perspectiva és coherent amb els enfocaments de desenvolupament basats en els drets humans. El desenvolupament sostenible implica l'expansió de les llibertats fonamentals de les actuals generacions mentre realitzem esforços raonables per evitar el risc de comprometre greument les llibertats de les futures generacions. Un aspecte fonamental d'aquesta idea és la deliberació pública raonada, que també és essencial per definir els riscos que la societat està disposada a acceptar.
En la recerca de sostenibilitat i equitat, no cal que sempre es reforcin mútuament. De fet, en moltes instàncies caldrà fer concessions recíproques. Per exemple, les mesures per millorar el medi ambient poden tenir efectes adversos en l'equitat si restringeixen el creixement econòmic dels països en desenvolupament. L'Informe il · lustra els possibles impactes conjunts de les polítiques, alhora que reconeix que els efectes no succeeixen sempre ni en totes les circumstàncies, destacant que el context és d'enorme importància (figura 1).
