Consulta europea sobre el dret de les persones estrangeres al reagrupament familiar. És necessari modificar la normativa de la UE sobre el dret dels migrants a la reagrupació familiar? La Comissió ha obert un debat públic sobre el dret a la reagrupació familiar dels nacionals de tercers països residents en la UE. En funció del resultat d'aquesta consulta, la Comissió decidirà sobre la necessitat d'instaurar algun sistema de seguiment d'aquesta política, com per exemple, la redacció de directrius clares, la modificació de les normes vigents o deixar la legislació en el seu estat actual. Es convida a les parts interessades i a la població en general a expressar la seva opinió en ec.europa.eu/yourvoice. També poden consultar-se els antecedents i les dades de contacte en aquesta adreça.
Des de 2003, les normes comunes de la UE especifiquen les condicions en les quals els membres de la família d'un ciutadà d'un país tercer, resident legal en un Estat membre, tenen autorització per entrar i residir en la UE.
«La reagrupació familiar proporciona als immigrants la possibilitat de gaudir d'una vida familiar i contribueix a la seva integració en la societat», va subratllar Cecilia Malmström, Comissària d'Assumptes d'Interior. «Espero que totes les parts interessades participin en la consulta i comparteixin les seves experiències i opinions sobre com comptar amb normes més eficaces en matèria de reunificació familiar». I va afegir: «Especialment, es convida als Estats membres al fet que indiquin i quantifiquin els seus problemes relacionats amb l'abús de la normativa actual».
El Llibre Verd se centra en una sèrie de preguntes derivades de l'aplicació de la Directiva 2003/86/CE.
Des de 2003, les normes comunes de la UE especifiquen les condicions en les quals els membres de la família d'un ciutadà d'un país tercer, resident legal en un Estat membre, tenen autorització per entrar i residir en la UE.
«La reagrupació familiar proporciona als immigrants la possibilitat de gaudir d'una vida familiar i contribueix a la seva integració en la societat», va subratllar Cecilia Malmström, Comissària d'Assumptes d'Interior. «Espero que totes les parts interessades participin en la consulta i comparteixin les seves experiències i opinions sobre com comptar amb normes més eficaces en matèria de reunificació familiar». I va afegir: «Especialment, es convida als Estats membres al fet que indiquin i quantifiquin els seus problemes relacionats amb l'abús de la normativa actual».
El Llibre Verd se centra en una sèrie de preguntes derivades de l'aplicació de la Directiva 2003/86/CE.
Es convida a totes les parts interessades a respondre abans de l'1 de març de 2012 a preguntes com les següents:
• A qui s'hauria d'aplicar la Directiva?; com definir millor als migrants que es beneficien de la normativa de la UE?; ha d'ampliar-se el dret a la reagrupació familiar a altres membres de la família, a més de la família nuclear? quins problemes s'han produït amb els matrimonis forçosos?
• Quines condicions han de complir-se per a la reagrupació familiar? les mesures d'integració que els Estats membres estan autoritzats a introduir han de ser més detallades?; han de preveure's salvaguardes per garantir que tals mesures realment fomenten la integració i no s'utilitzen com a barreres contra la reunificació familiar?
• Quins mètodes existeixen per fer front a possibles fraus i als matrimonis de conveniència?
• Com funcionen determinades obligacions dels Estats membres, com, per exemple, la consideració de l'interès superior del nen en estudiar una sol·licitud? CUna vegada rebudes les contribucions escrites, la Comissió té la intenció d'organitzar una audiència pública.
Antecedents
La Directiva (2003/86/CE) estableix condicions comunes relatives al dret dels nacionals de tercers països que resideixin legalment en la UE a la reagrupació amb membres de la seva família de fora de la Unió. No tracta la situació dels nacionals de tercers països que siguin membres de la família d'un ciutadà de la UE, la qual està regulada en el marc de la lliure circulació dels ciutadans de la UE (vegeu la Directiva 2004/38/CE).
Segons les dades disponibles, en els primers anys del present decenni, la migració familiar podria representar més del 50 % de la immigració legal total. Avui dia, aquest percentatge ha descendit fins a un terç del total de la immigració a la UE. Aquesta proporció és encara menor en el cas dels migrants als quals es dirigeix la Directiva sobre reagrupació familiar (és a dir, únicament els nacionals de tercers països que es reagrupin amb ciutadans de fora de la UE): El 21 % del total de permisos són expedits per a aquesta categoria de migrants, grup que en 2010 estava compost d'unes 500 000 persones. Durant aquest any, Itàlia ha estat el país que més permisos ha expedit a nacionals de tercers països per a la reagrupació amb ciutadans extracomunitaris (160 200), seguida del Regne Unit (103 187) i d'Espanya (89 905).
Els ciutadans de fora de la UE que siguin membres de la família de nacionals de tercers països residents legals, tenen dret d'entrada i residència en la UE si la persona que vol fer el reagrupament ha residit durant un període «superior o igual a un any» amb «perspectives raonables d'obtenir el dret de residència permanent». Els Estats membres podran requerir el compliment d'altres condicions com disposar de recursos suficients, d'un allotjament adequat i de segur de malaltia, així com el compliment de «mesures d'integració».
El 8 d'octubre de 2008, la Comissió va publicar un informe sobre l'aplicació de la Directiva, en el qual recollia els possibles problemes i donava recomanacions sobre la manera de millorar la seva aplicació. En aquest informe es comunicava, en concret, que la Directiva deixava massa marge de maniobra als Estats membres a l'hora d'aplicar algunes de les seves disposicions de naturalesa facultativa, en particular quant al període que un nacional d'un tercer país ha d'esperar per obtenir la reagrupació familiar i la possibilitat que els Estats membres obliguin als nacionals de tercers països a complir les «mesures d'integració».
A la llum de tot això, la Comissió està iniciant un debat públic sobre la reunificació familiar per determinar si és necessari realitzar un seguiment d'aquesta política i en cas afirmatiu quin tipus concret de seguiment seria l'adequat. El Llibre Verd avui adoptat pretén recollir les opinions de les parts interessades i dels Estats membres sobre una sèrie de qüestions que es plantegen en aquest àmbit per garantir l'aplicació eficaç d'un règim de reagrupació familiar a escala de la UE.
Qualsevol possible mètode de seguiment serà objecte d'una avaluació en profunditat del seu impacte sobre els drets fonamentals, en particular el respecte de la vida privada i familiar, el dret a contreure matrimoni, els drets del menor i el principi de no discriminació. / Font
Informació addicional
Pàgina web de Cecilia Malmström, Comissària d'Assumptes d'Interior
http://ec.europa.eu/commission_2010-2014/malmstrom/welcome/default_en.htm
Pàgina web de la DG Assumptes d'Interior:
http://ec.europa.eu/dgs/home-affairs/index_en.htm
• A qui s'hauria d'aplicar la Directiva?; com definir millor als migrants que es beneficien de la normativa de la UE?; ha d'ampliar-se el dret a la reagrupació familiar a altres membres de la família, a més de la família nuclear? quins problemes s'han produït amb els matrimonis forçosos?
• Quines condicions han de complir-se per a la reagrupació familiar? les mesures d'integració que els Estats membres estan autoritzats a introduir han de ser més detallades?; han de preveure's salvaguardes per garantir que tals mesures realment fomenten la integració i no s'utilitzen com a barreres contra la reunificació familiar?
• Quins mètodes existeixen per fer front a possibles fraus i als matrimonis de conveniència?
• Com funcionen determinades obligacions dels Estats membres, com, per exemple, la consideració de l'interès superior del nen en estudiar una sol·licitud? CUna vegada rebudes les contribucions escrites, la Comissió té la intenció d'organitzar una audiència pública.
Antecedents
La Directiva (2003/86/CE) estableix condicions comunes relatives al dret dels nacionals de tercers països que resideixin legalment en la UE a la reagrupació amb membres de la seva família de fora de la Unió. No tracta la situació dels nacionals de tercers països que siguin membres de la família d'un ciutadà de la UE, la qual està regulada en el marc de la lliure circulació dels ciutadans de la UE (vegeu la Directiva 2004/38/CE).
Segons les dades disponibles, en els primers anys del present decenni, la migració familiar podria representar més del 50 % de la immigració legal total. Avui dia, aquest percentatge ha descendit fins a un terç del total de la immigració a la UE. Aquesta proporció és encara menor en el cas dels migrants als quals es dirigeix la Directiva sobre reagrupació familiar (és a dir, únicament els nacionals de tercers països que es reagrupin amb ciutadans de fora de la UE): El 21 % del total de permisos són expedits per a aquesta categoria de migrants, grup que en 2010 estava compost d'unes 500 000 persones. Durant aquest any, Itàlia ha estat el país que més permisos ha expedit a nacionals de tercers països per a la reagrupació amb ciutadans extracomunitaris (160 200), seguida del Regne Unit (103 187) i d'Espanya (89 905).
Els ciutadans de fora de la UE que siguin membres de la família de nacionals de tercers països residents legals, tenen dret d'entrada i residència en la UE si la persona que vol fer el reagrupament ha residit durant un període «superior o igual a un any» amb «perspectives raonables d'obtenir el dret de residència permanent». Els Estats membres podran requerir el compliment d'altres condicions com disposar de recursos suficients, d'un allotjament adequat i de segur de malaltia, així com el compliment de «mesures d'integració».
El 8 d'octubre de 2008, la Comissió va publicar un informe sobre l'aplicació de la Directiva, en el qual recollia els possibles problemes i donava recomanacions sobre la manera de millorar la seva aplicació. En aquest informe es comunicava, en concret, que la Directiva deixava massa marge de maniobra als Estats membres a l'hora d'aplicar algunes de les seves disposicions de naturalesa facultativa, en particular quant al període que un nacional d'un tercer país ha d'esperar per obtenir la reagrupació familiar i la possibilitat que els Estats membres obliguin als nacionals de tercers països a complir les «mesures d'integració».
A la llum de tot això, la Comissió està iniciant un debat públic sobre la reunificació familiar per determinar si és necessari realitzar un seguiment d'aquesta política i en cas afirmatiu quin tipus concret de seguiment seria l'adequat. El Llibre Verd avui adoptat pretén recollir les opinions de les parts interessades i dels Estats membres sobre una sèrie de qüestions que es plantegen en aquest àmbit per garantir l'aplicació eficaç d'un règim de reagrupació familiar a escala de la UE.
Qualsevol possible mètode de seguiment serà objecte d'una avaluació en profunditat del seu impacte sobre els drets fonamentals, en particular el respecte de la vida privada i familiar, el dret a contreure matrimoni, els drets del menor i el principi de no discriminació. / Font
Informació addicional
Pàgina web de Cecilia Malmström, Comissària d'Assumptes d'Interior
http://ec.europa.eu/commission_2010-2014/malmstrom/welcome/default_en.htm
Pàgina web de la DG Assumptes d'Interior:
http://ec.europa.eu/dgs/home-affairs/index_en.htm
Traducció: Maria Dantas
