La alternativa a la provisión de mano de obra agrícola
Llibres de la Cataracta, Madrid, 2011
232 páginas
Formato: 13,5x21 cm
ISBN: 978-84-8319-621-2
Ref: ID071
septiembre 2011
Introducció
L'arribada i la incorporació a les nacions de capitalisme avançat de milers de persones procedents de països més pobres constitueixen avui, el sabem bé, un assumpte protagonista en els grans debats d'actualitat. Col · locats en els marges quan no més enllà del sistema social al qual se sumen, ocupen paradoxalment un lloc central i amb freqüència axial en les preocupacions d'una majoria de la població que els rep-així ho reflecteixen les enquestes, que refereixen el tema com a font de tot tipus d'ansietats-i en totes les agendes públiques, per a les que l'assumpte s'assumeix i és presentat moltes vegades com una autèntica emergència nacional. Es parla i s'escriu en abundància sobre aquests nouvinguts i multitud de "manuscrits, escrits, comentaris, discursos"-per evocar un poema de Rafael Alberti sobre la misèria de les paraules-parlen i conviden a parlar del "problema" que suposa la seva proximitat. Una legió de "especialistes"-acadèmics, sanitaris, educatius, funcionarials ... - han convertit la matèria en tota una àrea professional que genera al seu torn una àmplia producció bibliogràfica i una no menys abundant oferta formativa. En canvi, tota aquesta nova competència especialitzada i totes les reflexions i propostes que produeix treballen atribuint el paper estel · lar a un personatge que, sigui heroi, malvat o víctima, en realitat només existeix en tant que entitat purament imaginària, és a dir ideològica: el " immigrant ".
No es va a entrar ara en com s'arriba a ser "immigrant", és a dir en la manera com es dissenya conceptualment a un ésser humà al qual, ja d'entrada, s'aplica una denominació d'origen difícil quan no impossible de definir amb claredat i que està carregada de fortes connotacions vitzats. Diguem només que no n'hi ha prou amb ser estranger que arriba a un espai que ja es dóna per descomptat que no és el seu per ser anomenat immigrant. Hi ha més requisits: ser pobre-per descomptat: no hi ha immigrants rics, ni tan sols de classe mitjana-, estar de més-és un intrús, ja que ningú l'ha convidat-, importar trets diferencials que es sobreentenen com d'alguna manera conflictius, ser reputat com perillós o inquietant per a la nostra seguretat física, posar en perill la nostra integritat identitària ... Deixem de banda també aquest enigma que suposa que hi pugui haver immigrants de segona o tercera generació, el que dóna a creure en la possibilitat que certs éssers humans neixin ja sent immigrants. També ometem qualsevol consideració sobre aquestes noves retòriques que giren al voltant de la interculturalitat o el multiculturalisme, artefactes conceptuals que operen pressuposant que el que dificulta la companyia o veïnatge dels membres certs col · lectius són els seus costums o creences. El que importa és que, en tots els casos, quedi escamotejat que aquestes persones a les quals es col · loca en el nucli de l'atenció i les polítiques públiques són treballadors i treballadores, és a dir individus que han vingut i estan aquí per satisfer determinades necessitats del mercat laboral i per fer-ho com ho fan, és a dir sota dures condicions de fragilitat, explotació i abús. Aquesta és la medul · la oculta del "problema de la immigració", l'aspecte que, costi el que costi, cal mantenir silenciat.
Està clar que aquest no és el cas del treball d'Olga Achón del que aquestes línies són el pòrtic. El que segueix és una indagació que escruta a fons tot un sistema de captació i posterior tractament de treballadors d'altres països portats al camp lleidatà, un sistema desenvolupat pel sindicat agrícola català Unió de Pagesos i que ha estat recurrentment mostrat com modèlic des de les instàncies oficials i, en conseqüència, per la premsa, que l'han mostrat com un antídot davant els inconvenients i pors que suscita la immigració irregular, especialment la que ronda pels pobles agrícoles de l'Estat espanyol a l'espera d'una feina temporani, gairebé sempre il · legal, en la recollida de la fruita, la verema o l'horticultura industrial.
Lluny d'aquesta visió idíl · lica i exemplaritzant que les institucions i el propi sindicat han tractat d'oferir, Olga ens ofereix un testimoni personal i una anàlisi des de l'antropologia sobre com funciona en realitat el sistema de contractació en origen i com es concreta en un aspecte concret com és el de l'alberg dels treballadors importats, un veritable sistema d'emmagatzematge i control de la mà d'obra el paral · lelisme amb els diferents tipus de camp de treball-la genealogia i desenvolupament se segueix-i no poques analogies amb el que Erving Goffman va anomenar institucions totals-presons, hospitals, casernes, manicomis ... - apareixen adequadament establerts en l'estudi. Objectius del dispositiu: fixar la mà d'obra i dotar-la d'un estatut jurídic que garanteixi legalment la seva submissió i la seva dependència, suprimir la presència de l'immigrant ociós en l'espai públic, evitar la vagabunderia de "sense papers", dissuadir de la deserció o fuga dels reclutats ..., entre altres funcions poc associables, per cert, als vells valors del sindicalisme obrer camperol que un dia encarnés la Unió de Pagesos.
Així, passem d'un paradigma de bona pràctica en matèria de contractació i acollida de treballadors immigrats en un sofisticat dispositiu de fiscalització-emparat legalment i beneït tant oficial com mediàticament-d'un nucli important del que mai es reconeix com el que és, és dir com una nova classe obrera, la característica és la d'haver-se vist sotmesa a condicions de vida i treball que ens retrotreuen a èpoques en què la conquestes socials obtingudes per la lluita de classes encara no s'havien produït. Testimoni, doncs, d'un colossal retrocés en la història del combat per drets que aquest nou proletariat ja no podrà gaudir.
Però hi ha més en les pàgines següents. La part fonamental està dedicada, és cert, a descriure i examinar en profunditat el propi sistema de contractació en origen tal com és literalment ofert als empresaris agrícoles per la Unió de Pagesos, amb un èmfasi particular en el sistema d'allotjament-encara que es podria dir de aquarterament gairebé-dels contractats. Però, més enllà, hi ha més realitats que s'aixequen com un teló de fons sobre el qual els temes específics de la investigació es retallen. Un és el de la pròpia història del camp català i en bona mesura també de l'espanyol, amb el pas del que va ser el model de producció familiar i destinat a consum propi i el subministrament a mercats locals a un altre cada vegada més predisposat per a la generació de plusvàlues i basat en una mà d'obra assalariada, en l'actualitat subministrada en gran part per fluxos migratoris procedents de l'estranger. L'altre és el de l'evolució d'un sindicat camperol que va passar de ser un baluard de l'oposició a la dictadura franquista i un dels actors centrals del canvi polític esdevingut a Espanya el 1975 a constituir-se en un instrument de prestació de serveis a empreses privades , entre ells el subministrament de treballadors i la seva vigilància. Potser una metàfora bastant ajustada del que ha estat l'anomenada "transició democràtica" a Espanya.
Pel que fa a Olga, l'autora de l'estudi i de la síntesi dels seus resultats que a partir d'aquí es presenta i de costat de qualitats humanes que l'han fet creditora d'un profund estima personal, em cal dir que pertany a una generació d'investigadors i investigadores que han renunciat el camí fàcil dels llocs comuns-tan grats a les nostres autoritats-sobre la importància de comprendre, acceptar, tolerar o integrar els i les immigrants i han decidit conèixer i donar a conèixer el cor mateix de la qüestió, que no està en la diferència cultural que encarnen, sinó en la desigualtat social que pateixen.
