La Comissió Europea advertia fa uns mesos que l’any 2050 Europa tindrà un dèficit de 100 milions de treballadors i que necessitarà al voltant de 20 milions de treballadors altament qualificats en les pròximes dues dècades. En aquesta mateixa línia, el comitè d’experts del Consell d’Europa, en el document «Living together Combining Diversity and freedom in 21st-century Europe», que recentment ha publicat, ratifica aquestes dades i marca com a única via per resoldre aquest problema l’entrada de població immigrant.
Com tothom sap, Europa té la taxa de fertilitat més baixa del món i el percentatge de població vella més alt. Si continuem amb aquesta dinàmica assistirem a un fort descens de la població, i això portarà a la caiguda de la competitivitat i la insostenibilitat del sistema de benestar què gaudim. La solució a aquest trencaclosques és ben coneguda: d’una banda, millorar l’educació per optimitzar la capacitat d’innovació; i, de l’altra, acollir un nombre més alt d’immigrants extracomunitaris, preferentment treballadors qualificats.
Les diferents institucions internacionals afirmen que la població d’origen immigrant no ha de ser vista com un problema, sinó més aviat com el recurs per a la viabilitat d’Europa. En aquesta línia, Reiner Klingholz (director de l’Institut per a la Població i el Desenvolupament de Berlín) apunta que el problema no es troba tant en el fet que haurem de necessitar rebre més estrangers, sinó que estem a punt de «presenciar en el futur una competència ferotge per part de les persones qualificades, perquè hi haurà molts més països amb disminució demogràfica, no només Alemanya, Espanya, Itàlia, sinó també països com la Xina, destinada a patir una allau de pensionistes d’aquí a 15 anys».
Aquestes reflexions ens han de permetre entrar en un debat sobre el paper de la immigració en el futur d’Europa; és a dir, en la planificació estratègica d’un model de societat comuna. En aquest marc, el IX Seminari Immigració i Europa vol reflexionar sobre la necessitat de desenvolupar processos de captació i de retenció d’èxit. Aquest canvi de paradigma, de bon començament, significa oferir dues condicions sine qua non als treballadors estrangers que decideixen instal·lar-se de forma duradora als nostres països: 1) L’accés a una ciutadania plena. 2) L’accés a la igualtat d’oportunitats i de condicions en el mercat de treball.
Llengües de treball: català, castellà, francès i anglès (amb traducció simultània).
Data: 25/11/2011 09:00 h | Horari: 25 de novembre de 2011 | Lloc: Seu de Casa Àsia. Av. Diagonal, 373. Barcelona | Entrada: La inscripció és gratuïta i és obligatòria per assistir al seminari. | Organitza: Fundació ACSAR, CIDOB i Diputació de Barcelona, amb la col·laboració de Casa Àsia.
