L'11 d'octubre de 2011, CIDOB va celebrar la conferència-debat "El Marroc: reforma política i immigració. Una mirada des de Catalunya", l'obertura va córrer a càrrec de Jordi Vaquer, director de CIDOB i Mireia Solsona Garriga, Diputada adjunta d'Igualtat i Ciutadania de la Diputació de Barcelona. L'acte tenia com a objectiu reflexionar sobre l'abast de la reforma constitucional al Marroc i les seves implicacions en la comunitat marroquina establerta a Espanya i Catalunya i en els processos de gestió dels fluxos migratoris.
La primera part de la conferència va comptar amb la intervenció de Thierry Desrues, investigador de l'Institut d'Estudis Socials Avançats del IESA-CSIC, que va fer una anàlisi i un balanç del procés de reforma constitucional del Marroc i dels principals canvis del text. Desrues va apuntar que encara que suposa un avanç respecte a la constitució anterior té nombroses limitacions i deficiències. Si bé a partir d'ara serà el Parlament el que triï el President, Mohammad VI segueix presidint el Consell de Ministres i s'adjudica el poder de dissoldre el Parlament. La nova constitució reconeix el multipartidisme però amb molts límits per a la formació de grups polítics que, entre altres coses, no poden tenir base religiosa, ètnica ni regional, va explicar Desrues. Després Thierry, Ana López Sala, investigadora del CSIC experta en migracions, va destacar la importància de vincular dinàmiques polítiques i migració ja que la frustració d'expectatives que porta a la gent a emigrar no són només econòmiques sinó també de llibertats, directament vinculades amb aquest procés de reforma. López va explicar l'evolució dels processos d'immigració del Marroc cap a Espanya des de la dècada dels 90 fins ara i les polítiques bilaterals entre Espanya i el Marroc en matèria d'immigració. Així mateix va destacar la importància que la comunitat marroquina pugui convertir-se en un actor polític de pes en la transformació política.
A la segona part, Laura Feliu, professora de Relacions Internacionals, va fer referència a la reacció dels partits polítics espanyols al procés de reforma. Mohammed Chaïb, president de la Comissió de la Ciutadania i Participació política del Consell de la Comunitat Marroquina a l'Estranger (CCME), va explicar que la diàspora marroquina a Catalunya és una de les que més ha participat en la reforma a través del referèndum. Segons Chaïb, de tot Europa, la comunitat marroquina a Catalunya va ser la que va obtenir més alt grau de participació. Maria Àngels Roque, directora de l'Àrea de Cultures Mediterrànies de l'IEmed, va assenyalar la importància de reconèixer la pluralitat de la comunitat magribina, tant de la diàspora com dins del Marroc. Finalment, Joan Vintró, Catedràtic de Dret Constitucional a la UB, va assegurar que la reforma constitucional marroquina suposa "un pas molt modest perquè el ressort principal segueix sent el Monarca". No obstant això, la nova Constitució marroquina ha reconegut el dret a vot de la comunitat marroquina a les eleccions locals Perquè aquest dret sigui efectiu Espanya i Marroc han de signar un acord de reciprocitat. Els nous partits polítics, va assenyalar Vintró, hauran de tenir molt en compte aquesta nova realitat ja que podria donar-se un increment del cens electoral d’un segment de la població que pot ser significatiu en molts municipis.
