“Per a una societat democrática no és bo que neixin grupuscles que van convertint a l’altre en l’enemic del poble”
Francesc Torralba és filòsof, Doctor en Filosofia per la Universitat de Barcelona i Doctor en Teologia per la Facultat de Teologia de Catalunya. Actualment és professor la Universitat Ramon Llull i el passat mes de maig va ser anomenat President del Consell Assessor per a la Diversitat Religiosa.
Francesc Torralba
En què consisteix la tasca del Consell Assessor per a la Diversitat Religiosa?
El Consell té dues funcions bàsiques: assessorar al Govern en matèria de política que afecta a les confessions religioses i crear documents amb visibilitat pública de com s’ha de gestionar la diversitat en societats obertes. És clar que si no ens consulten no responem, però també som una veu q vol produir textos i documents per veure com s’ha d’organitzar aquesta diversitat tan gran que hi ha a molts pobles i comarques de Catalunya. Cap de nosaltres és un polític, som experts independents de tradicions religioses diferents i no a quotes exactes, perquè tampoc volem ser un òrgan de representació. Som persones que, o bé han reflexionat o escrit sobre el fenomen religiós o bé, per la seva pràctica professional, coneixen la diversitat i han tingut experiències de gestió correcta de la diversitat.
"Per entrenar-se a viure en la diversitat ha de passar més d’una generació”
Quins temes consideres que són prioritaris ara mateix a Catalunya quant a diversitat religiosa i política?
Com gestionem aquesta diversitat a l’espai public. Què fem amb els símbols, les celebracions i les festes, de tal manera que les minories també puguin expressar la seva identitat a l’espai public i que això no sigui motiu de violència per als ciutadans que no practiquin cap tipus de religió. I això no es fàcil perquè és molt nou: hem passat d’espais molt homogenis quant a llengua, cultura i religió a un espai de diversitat, però per entrenar-se a viure en la diversitat ha de passar més d’una generació. S’han de combatre fenòmens com la intolerància, la xenofòbia i la islamofòbia que, de vegades, son fruit de la ignorància, el desconeixement i els prejudicis.
“No hem d’eliminar l’aportació econòmica a les institucions religioses perquè fan una funció social de primer ordre”
Quant a la creueta a favor de l’església a la declaració de la renda, una enquesta de l’any passat feta per Catalunya Religió deia que: el 47% dels diputats del Parlament s’inclinaven per eliminar-la, el 41% creia que ja estava bé com estaba i el 12% es mostrava partidari d’ampliar el model a altres confessions religioses. Quina és la seva opinió?
Jo crec que s’ha d’ampliar a altres confessions. No només augmentaria la capacitat decisòria del ciutadà, sinó que seria un greuge comparatiu. Eliminar-la seria un error, perquè les institucions religioses, no només la catòlica, fan una funció social de primer ordre. Si en temps de crisi deixen de fer el que fan la crisi al carrer és impressionant. Pensa en Cáritas: esta pagant lloguers, donant bosses d’aliments, ajudant a la gent gran, alimentant famílies… Hem de pensar que si tanquen l’aixeta la gent es quedarà sense aportacions i anirà a demanar-les als serveis socials, i aquests no donaran l’abast. Fan una funció social, educativa i sanitària de primer ordre. No ens hem d’oblidar que hi ha d’altres institucions religioses que també fan una gran funció social, el que passa és que són molt minoritàries. Però totes, l’església protestant, l’ortodoxa, el món jueu, el món islàmic… en totes llau el deure d’ajudar al més vulnerable.
“La Llei dels Centres de Culte està mal plantejada. Reservar un sòl per a ús religiós no sempre és necessari a tots els pobles i comarques”
Com valora la modificació de la Llei dels Centres de Culte que portara el Govern al Parlament?
Crec que la modificació hagués pogut ser més profunda. En qualsevol cas, amb aquesta modificació trobo que és bo que els Ajuntaments tinguin la seva autonomia a l’hora de decidir quins sòls destinen a les institucions religioses i perquè, segons quina sigui la seva realitat i necessitat. Hi ha pobles petits on no és necessari reservar sòl perquè només tenen població catòlica.
Aquest intent per garantir que cada territori tingués un sòl per a la religió no em semblava bé. La Llei dels Centres de Culte no era necessària tal i com estava plantejada.
El Consell Islàmic de Catalunya ha demanat als grups polítics un Pacte per a la Normalització Religiosa per tal de millorar la convivència i el pluralisme religiós i per tal de posar fre a qualsevol col·lectiu que fomenti la confrontació religiosa. Em ve al cap la concentració del passat cap de setmana de Plataforma per Catalunya a la Plaça Sant Jaume. Quina és la seva opinió?
Jo vaig parlar fa dues setmanes a la conferència inaugural del Consell Islàmic de Catalunya i vaig veure allà a pràcticament tots els imams que hi ha aquí. Primer hem de tenir en compte que hi ha molta diversitat d’imams i no podem mai generalitzar dient que tots són uns radicals. Hem de fer un esforç per normalitzar l’islam a casa nostra i per evitar la islamofòbia i aquesta mirada de prejudicis negatius envers l’islam. Hem de condemnar qualsevol forma d’intolerància i xenofòbia que es manifesti públicament. Òbviament, això el ciutadà ho pot fer votant o no votant, però en qualsevol cas no és bo per a una societat democràtica, lliure i oberta que neixin grupuscles que van convertint a l’altre en l’enemic del poble, i això és el que s’esta fent en molts casos i és fals. Per això és bo normalitzar l’islam i una educació a la ciutadania de què es l’islam. Ara s’imputa a l’islam la mutilació genital femenina i no hi ha ni una línia al Coran sobre això. Com deia l’imam de Mataró, amb raó: “Per què ens diuen que nosaltres legitimem això?”.
“La gent ha de saber que el terrorisme és la versió més radical de l’islamisme -que no de l’islam- i que els mateixos musulmans el condemnen”
També és cert que a ells els hi cal una feina d’acomodació a la llengua, al país, però és una feina de doble joc tant del que rep, l’amfitrió, com de l’hoste, perquè el que arriba també té deures: han de respectar les festes, l’organització de l’espai, la nostra concepció de la dona… Hi han persones que els hi costa molt això per les dues parts i, per tant, hi ha una feina important de normalitzar tot això. La gent ha de saber que allò negatiu, terrorista, que va contra la integritat física, és la versió més radical de l’islamisme, que no de l’islam, i els mateixos musulmans la condemnen.
