ORIENTACIONS BÀSIQUES
— Les persones joves d’origen immigrat són, abans que res, joves: la majoria de necessitats, inquietuds, dificultats... són compartides amb la resta de joves amb característiques similars (sexe, edat, nivell socioeconòmic, etc.), amb independència del seu origen. Per tant, hem de garantir un tracte igualitari.
— Per tracte igualitari hem d’entendre un tracte equitatiu: és a dir, no es tracta de donar un tracte exactament igual a totes les persones, amb independència de quines siguin les seves especificitats, sinó garantir que assoleixin un mateix objectiu (per exemple, que estiguin ben informats), encara que això impliqui destinar-hi més temps i més recursos.
ORIENTACIONS PRÀCTIQUES
— Des de la perspectiva de l’equitat, cal que identifiquem les dificultats o necessitats específiques que pugui tenir aquest jovent:
En el moment del primer contacte, podem identificar ja si hi ha alguna dificultat de comunicació: si el o la jove desconeix el català i/o el castellà, caldrà que fem un esforç per facilitar la comunicació. De la mateixa manera, podem identificar si té dificultats per entendre un text escrit.
Al llarg de la relació amb un/a jove, també podrem identificar altres necessitats o dificultats específiques: vinculades amb situacions de vulnerabilitat, dificultats d’accés de determinats col·lectius als serveis, etc. En les fitxes dels apartats següents trobem orientacions més concretes.
— Una bona capacitació en matèria d’atenció a la diversitat i d’interculturalitat ens pot ser de molta utilitat: ens ajudarà a desenvolupar habilitats i actituds que facilitin aquesta aproximació a una joventut diversa.
QUÈ HE DE SABER? (informació bàsica sobre el tema)
El fet de ser estranger/a, de pertànyer a un determinat grup cultural, o d’haver nascut en un altre país, no són factors determinants que obliguin a un enfocament específic: la diversitat intragrupal és enorme, i sovint una persona jove comparteix més coses amb una altra d’origen diferent que amb la resta de persones del seu mateix origen.
L’objectiu dels serveis de joventut ha de ser sempre dispensar un tracte equitatiu a totes les persones joves, sigui quin sigui el seu origen. Això pot significar haver de donar atenció específica quan es detecta una determinada necessitat o dificultat: el que ha de ser igual és el resultat (donar una bona informació, facilitar la participació, garantir l’accés als serveis...). Els camins per arribar-hi poden ser molt diversos i s’han d’ajustar a les característiques de les persones amb què treballem.
— Les persones joves d’origen immigrat són, abans que res, joves: la majoria de necessitats, inquietuds, dificultats... són compartides amb la resta de joves amb característiques similars (sexe, edat, nivell socioeconòmic, etc.), amb independència del seu origen. Per tant, hem de garantir un tracte igualitari.
— Per tracte igualitari hem d’entendre un tracte equitatiu: és a dir, no es tracta de donar un tracte exactament igual a totes les persones, amb independència de quines siguin les seves especificitats, sinó garantir que assoleixin un mateix objectiu (per exemple, que estiguin ben informats), encara que això impliqui destinar-hi més temps i més recursos.
ORIENTACIONS PRÀCTIQUES
— Des de la perspectiva de l’equitat, cal que identifiquem les dificultats o necessitats específiques que pugui tenir aquest jovent:
En el moment del primer contacte, podem identificar ja si hi ha alguna dificultat de comunicació: si el o la jove desconeix el català i/o el castellà, caldrà que fem un esforç per facilitar la comunicació. De la mateixa manera, podem identificar si té dificultats per entendre un text escrit.
Al llarg de la relació amb un/a jove, també podrem identificar altres necessitats o dificultats específiques: vinculades amb situacions de vulnerabilitat, dificultats d’accés de determinats col·lectius als serveis, etc. En les fitxes dels apartats següents trobem orientacions més concretes.
— Una bona capacitació en matèria d’atenció a la diversitat i d’interculturalitat ens pot ser de molta utilitat: ens ajudarà a desenvolupar habilitats i actituds que facilitin aquesta aproximació a una joventut diversa.
QUÈ HE DE SABER? (informació bàsica sobre el tema)
El fet de ser estranger/a, de pertànyer a un determinat grup cultural, o d’haver nascut en un altre país, no són factors determinants que obliguin a un enfocament específic: la diversitat intragrupal és enorme, i sovint una persona jove comparteix més coses amb una altra d’origen diferent que amb la resta de persones del seu mateix origen.
L’objectiu dels serveis de joventut ha de ser sempre dispensar un tracte equitatiu a totes les persones joves, sigui quin sigui el seu origen. Això pot significar haver de donar atenció específica quan es detecta una determinada necessitat o dificultat: el que ha de ser igual és el resultat (donar una bona informació, facilitar la participació, garantir l’accés als serveis...). Els camins per arribar-hi poden ser molt diversos i s’han d’ajustar a les característiques de les persones amb què treballem.
Més informació: Carpeta de recursos sobre acollida i gestió de la diversitat per a professionals de joventut.
