Recentment s'ha celebrat a Barcelona la “I Jornada Mutilació Genital Femenina: Reflexions i reptes”, organitzada per Metges del Món/Médicos del Mundo, dins d'un programa que destina més de 25.000 euros a la prevenció de la mutilació genital femenina a Espanya i que el 2010 va atendre un total de 1.117 persones de 23 nacionalitats africanes.
En aquesta jornada hi han participat professionals dels diferents sistemes de protecció social (sanitari, social i educatiu, així com mediadors i associacions de persones subsaharianes, de Catalunya, Navarra i Aragó) els qui han reflexionat sobre les intervencions realitzades i debatut noves línies de treball. L'objectiu és aprofundir en la prevenció i l'abordatge de la mutilació genital per promoure un canvi real sobre aquesta situació.
"Jo vaig sofrir la mutilació dins de mi, em falta alguna cosa, no em sento dona…”, va expressar sanglotant una mediadora, de professió infermera. “I fa poc va morir una neboda meva, dessagnada per l'hemorràgia – va continuar -, però el més trist és que a l'any següent es va practicar la mutilació a la resta de les nenes de la família.”
La mutilació genital femenina (MGF) és una pràctica ancestral que encara conserven moltes cultures africanes. Més de 135 milions de nenes i dones de tot el món han sofert MGF i cada any 2 milions corren el risc de sofrir-la. Es practica aproximadament en 40 països. Es duu a terme de forma bastant generalitzada en Africa (28 països) sent comú a Orient Mitjà (Egipte, Oman Iemen, Emirats Arabes) i en comunitats musulmanes de Sri Lanka, Indonèsia, Malàisia i la secta Daudi Bohra de l'Índia. Acte dolorós i vexatori per a les dones implica conseqüències fatals per a la resta de les seves vides.
