Un estudi d'UNICEF i Fundació Pere Tarrés alerta dels riscos que pateixen els menors de famílies en situació irregular.
Les entitats demanen als partits polítics que incloguin en els seus programes electorals l'impuls d'un Pla Nacional contra la pobresa infantil.
Els infants de famílies immigrants que viuen a Espanya tenen dificultats per accedir a drets fonamentals com l'alimentació, l'educació o la salut, segons l'informe Abriendo ventanas: infancia, adolescencia y familias inmigradas en situaciones de riesgo social, presentat avui per UNICEF i la Fundació Pere Tarrés. Els expertes alerten d'algunes situacions extremes d'infants d'origen estranger que tenen dificultats de cobrir les necessitats alimentaris, que van a l'escola sense esmorzar o sense dutxar-se perquè no tenen aigua a casa, o que no poden pagar les medicines.
Per la redacció del document s'han entrevistat a 106 professionals implicats en el treball amb el col·lectiu de fills d'immigrants, i a vuit menors de nacionalitat estrangera. A l'any 2009, hi havia a Espanya 971.479 menors que tenien nacionalitat estrangera, és a dir, el 12% de la població menor de 18 anys, concentrant-se principalment a Catalunya (21%), Madrid /18%), Comunitat Valenciana /14%) i Andalusia (12%). La majoria de la població de 0 a 17 anys nascuda a l'estranger procedeix de països europeus (35%) i americans (48%), seguits pels africans (14%) i els asiàtics (6%). En primer lloc es troba Romania, amb un 12% de la població, seguit d'Equador (12%), Marroc (11%) i Colòmbia (7%). El primer país asiàtic és la Xina (4%).
Per la redacció del document s'han entrevistat a 106 professionals implicats en el treball amb el col·lectiu de fills d'immigrants, i a vuit menors de nacionalitat estrangera. A l'any 2009, hi havia a Espanya 971.479 menors que tenien nacionalitat estrangera, és a dir, el 12% de la població menor de 18 anys, concentrant-se principalment a Catalunya (21%), Madrid /18%), Comunitat Valenciana /14%) i Andalusia (12%). La majoria de la població de 0 a 17 anys nascuda a l'estranger procedeix de països europeus (35%) i americans (48%), seguits pels africans (14%) i els asiàtics (6%). En primer lloc es troba Romania, amb un 12% de la població, seguit d'Equador (12%), Marroc (11%) i Colòmbia (7%). El primer país asiàtic és la Xina (4%).
L'informe ha estat elaborat per les investigadores Violeta Quiroga i Ariadna Alonso, de la Fundació Pere Tarrés, i analitza els factors que poden conduir aquests infants a una situació de risc social. Aquest treball d'investigació posa de manifest dificultats a l'hora d'empadronar els infants a causa de requeriments dels ajuntaments, a circumstàncies familiars (alta mobilitat de les families) o a la impossibilitat d'empadronar alguns menors acollits a centres de protecció per no disposar del document d'identificació amb una fotografia.
Aquesta situació repercuteix en l'accés dels infants a serveis bàsics com la sanitat. De fet, s'han detectat casos de retirada de targetes sanitàries per falta de documentació. L'informe, presentat avui, fa palesa l'existència de dilemes i controvèrsies jurídiques entre l'ordenament jurídic migratori i el de protecció dels drets dels infants, ja que detecta limitacions a l'hora de tramitat ajudes públiques i de situacions que vulneren el dret del reagrupament familiar.
Els experts també destaquen que els canvis continus dels programes d'ensenyament, la no inclusió de la diversitat cultural en el currículum acadèmic i la incomprensió entre les famílies i els col·legis, representen un escull per la formació. Aquests problemes es veuen agreujats pel coneixement a vegades insuficient de la llengua, sobretot en infants de parla no hispana, i pels problemes econòmics que afecten les famílies com a conseqüència de la precarietat laboral i la falta de feina.
En l'àmbit familiar, el document subratlla l'absència de xarxes familiars extenses, una insuficient supervisió parental, violència com a mesura correctora o confrontació entre pares i fills. Com a conseqüència, es produeixen casos com el d'en Pedro, un altre dels adolescents entrevistats en l'informe. Té 14 anys i va arribar a Espanya des de l'Equador amb només 5. Reconeix que s'ajuntava amb "gent de bandes. Vaig anar amb ells des dels 11 als 14 anys, ara ja no vaig amb ells, perquè són gent perillosa. Quan estava a la banda em ficava en baralles i consumíem drogues, com marihuana i haixix". Walter, de Colòmbia, assegura que "algunes vegades no anava a l'escola, em quedava a casa d'un amic escoltant música i veient la tele. Altres vegades em quedava dormint a casa, però la meva mare no s'assabentava perquè estava treballant".
Una absència de control que repercuteix també en el manteniment de concepcions i pautes culturals en camps com el de la salut sexual i reproductiva. La Gabriela, d'origen portuguès i guineà, ha nascut a Espanya, té 17 anys i ja ha estat mare. "Des que sóc mare tot ha canviat, sé el que és estimar un fill, les coses no són fàcils però jo sempre lluitaré per ell, mai l'abandonaré com va fer ella (la seva mare)", diu. Per aquesta raó, l'informe recomana que es facilitin els tràmits i requisits per a la reagrupació familiar dels fills menors d'edat, així com les ajudes que puguin minimitzar les situacions de risc.
El document planteja 25 bones pràctiques que poden ajudar a corregir algunes de les deficiències detectades en diferents àmbits. Des del punt de vista educatiu, es recomana la formació sobre circuits i funcionament de l'escola per les famílies immigrants, així com la preparació dels continguts de les reunions escolars amb criteris d'atenció a la diversitat cultural en aquests espais (llengua, presència de mediadors interculturals, orientació i atenció individual, etc.). Amb famílies sense alfabetitzar, es recomana que el seguiment dels hàbits i de la trajectòria educativa dels fills es dugui a terme amb material més gràfic, com les fitxes i colors. També s'ha comprovat que la presència d'aules d'autoaprenentatge a les escoles ha millorat el rendiment escolar.
Descarrega l'informe complert
