S'ha dit encertadament que quan alguna cosa important desapareix sense deixar-ne una altra substitutòria s'origina un buit i confusió. Aquesta observació és adequada a l'àmbit de la política.La democràcia s'ha esvaït o potser s'ha anat diluint, els canvis soferts en els últims vint anys, els anys de trànsit entre els dos segles, entre la postmodernitat i la contemporaneïtat, han transformat la societat i l'han deixada orfe de referents. El buit que ha deixat la política és ocupat per la no- política i la representant organitzada d'aquesta és el populisme, el missatge primari sense cap mena d'elaboració intel·lectual que destil·la racisme, xenofòbia, rebuig de la diferència.
El populisme és desvergonyit, es fonamenta en els budells i no en la reflexió, es recolza en la misèria intel·lectual i la pobresa econòmica. El missatge, simple i barroer però amb un eco no menyspreable social, s'estén en expressions subtils o descarnades als discursos i programes dels partits polítics amb un model de societat, amb ideologia. El populisme no en té d'ideologia però el seu contacte enverina. I malauradament ha enverinat el bon discurs de CiU per boca de Duran i Lleida.
Desconcertada he escoltat les paraules dén Duran, que lidera una formació que s'identifica com demòcrata-cristiana i és la veu de CiU al Congrés. L'immigrant pot tolerar-se com a servent de la burgesia dels barris alts, però no a l'escola ni al veïnatge, són paraules duríssimes, extravagants, errònies, insultants. Populisme en estat pur, com el de n'Albiol.
Nosaltres no donem el vot al PP, en rebutgem la ideologia i el discurs. No votem candidats com n'Albiol, els rebutgem. Quan Duran ha assumit el discurs de la supèrbia anti-immigració, argumentat amb els tòpics del populisme més rebutjable quan parla de la convivència o més ignorant quan parla de l'escola, quins dubtes no hem de sentir sobre el nostre vot ?
El populisme es presenta com un -isme del poble, però és una malaltia endèmica del sistema democràtic, una cèl·lula destructiva que s'alia amb el malestar del carrer o d'un carrer i es disfressa en un partit. El bon discurs político-electoral de Duran és , malauradament, infectat de populisme, cal reflexionar i extirpar la malatia d'arrel, cal que CDC no en permeti la infecció político-social. Cal una rectificació sincera i exemplar. No és aquest el discurs ni de CDC ni d'un partit demòcrata català. Així no es guanyen vots, se'n perden i amb ells les lleialtats.
Cal mantenir-se amatent i no deixar caure en el buit l'espai honorable de la política.
Nosaltres no donem el vot al PP, en rebutgem la ideologia i el discurs. No votem candidats com n'Albiol, els rebutgem. Quan Duran ha assumit el discurs de la supèrbia anti-immigració, argumentat amb els tòpics del populisme més rebutjable quan parla de la convivència o més ignorant quan parla de l'escola, quins dubtes no hem de sentir sobre el nostre vot ?
El populisme es presenta com un -isme del poble, però és una malaltia endèmica del sistema democràtic, una cèl·lula destructiva que s'alia amb el malestar del carrer o d'un carrer i es disfressa en un partit. El bon discurs político-electoral de Duran és , malauradament, infectat de populisme, cal reflexionar i extirpar la malatia d'arrel, cal que CDC no en permeti la infecció político-social. Cal una rectificació sincera i exemplar. No és aquest el discurs ni de CDC ni d'un partit demòcrata català. Així no es guanyen vots, se'n perden i amb ells les lleialtats.
Cal mantenir-se amatent i no deixar caure en el buit l'espai honorable de la política.
