Jordi Llaonart, arabista i periodista especialitzat en el món àrab. Extret del seu bloc Interpretant el món àrab i l’islam (http://blocs.mesvilaweb.cat/arabislam).
Potser els occidentals tenim una mentalitat forjada de tal manera que, sense voler-ho ni ser-se conscients, classifiquem el món en categories absolutes amb el seu contrari corresponent. Les coses són bones o dolentes, maques o lletges... Algunes situacions permeten l'existència d'un terme mig, però, en general, i a diferència d'altres cultures com la hinduista, per exemple, ens costa entendre i acceptar que una cosa bona consti alhora de maldat, o que una de dolenta impliqui bondat. Aquesta construcció mental aplicada als nostres intents de comprendre el món àrab, que és el que mirem de fer en aquest espai, són l'origen de les grans preguntes plantejades aquests dies pels mitjans de comunicació: el règim de Qatar és democràtic i, per tant, bo, o antidemocràtic i, per tant, dolent? El vel és l'opressió o la llibertat de la dona? Per tant, crec que el que reclama el gran públic no són grans anàlisis, sinó la resposta a la seva curiositat verbalitzada en la pregunta del sí o no: els rebels de Líbia són bons o dolents?
Els que volen anar més enllà, i mostren interès per comprendre els matisos del món àrab, topen amb el problema que, en general, les informacions que ens arriben venen de la mà de persones amb una mirada que no acaba mai de travessar el filtre de l'exotisme. I, tot sovint, si fan l'esforç per trencar-lo, aterren tan de cop al món àrab que, la velocitat amb que hi arriben i les presses amb les que en surten, no els permeten captar els matisos de colors, olors, dialectes i ideologies d'aquelles terres. La manca de capacitat de veure amb claredat allò que passa abans de transmetre-ho a l'audiència té molt a veure amb el fet que, massa sovint, analitzem l'actualitat d'altres països segons criteris i interessos locals i particulars. M'explico: una cosa és elaborar les idees de tal manera que el lector del teu país entengui de què li parles, i una altra és interpretar una altra cultura d'acord amb la moral, la llei, la tradició, les il·lusions i les pors de la teva terra. Per il·lustrar el què vull dir us posaré un exemple que no té res a veure amb el món àrab: una cosa és informar els lectors que a Corea hi ha gent que menja gos, i una de ben diferent és titllar en un article el poble de Corea de cruel perquè s'hi menja carn de gos. 
Jordi Llaonart, periodista i arabista.
