Cap estudi seriós i fiable considera que la presència d'alumnes de família estrangera en una aula incideix negativament en el rendiment acadèmic dels alumnes d'origen nacional. De fet, pensar-ho no té cap consistència pedagògica, només política. Són més aviat els alumnes de família estrangera els qui, per condicions de desigualtat en el moment d'accés a l'escola i en el procés d'escolarització, obtenen pitjors resultats que els alumnes d'origen nacional, i a ningú no se li acudiria dir que la causa d'això és la presència d'aquests últims a l'aula.
L'educació és un material altament sensible, amb el qual cal anar amb compte a l'hora de fer afirmacions. L'espai educatiu, ho sabem molt bé els qui hi treballem, és un d'aquells espais en els quals costa molt construir, i destruir no costa gens ni mica. Ara que arriba la campanya electoral, tots els responsables polítics n'haurien de prendre nota. L'objectiu no és, al nostre entendre, parlar bé o malament sobre la presència d'alumnat estranger a les aules, sinó parlar-ne amb coneixement de causa i en els llocs que pertoca en els termes que millor convenen. Des del faristol d'un acte polític no és precisament l'espai per fer-ho.
De la mateixa manera que totes les forces polítiques rellevants, i els moviments socials i culturals majoritaris, hem tingut la capacitat de generar un gran consens al voltant de la importància de la llengua catalana a l'escola, hem de fer quelcom de similar al voltant de l'educació i la població d'origen estranger. Entre d'altres coses, i pel fet que la nostra identitat nacional ve definida per l'adhesió individual, ens convé a tots que aquest sector de la població, que ve a buscar una vida millor en aquesta terra, no sigui criminalitzat per coses que no li corresponen.
Si no hi hagués ni un sol fill d'estranger a les aules, el percentatge de fracàs escolar seria molt similar a l'actual. Cal que aquests ciutadans puguin sentir que viuen en una societat que no els afavoreix per se, però tampoc els perjudica en temes que no són de justícia. Altrament, amb quina cara sinó anirem a demanar-los que aprenguin la llengua pròpia i l'usin en un exercici d'adhesió personal?
Si no hi hagués ni un sol fill d'estranger a les aules, el percentatge de fracàs escolar seria molt similar a l'actual. Cal que aquests ciutadans puguin sentir que viuen en una societat que no els afavoreix per se, però tampoc els perjudica en temes que no són de justícia. Altrament, amb quina cara sinó anirem a demanar-los que aprenguin la llengua pròpia i l'usin en un exercici d'adhesió personal?
Miquel Àngel Essomba, director d'UNESCOCAT
