La mainada d'origen estranger escolaritzada a Catalunya acaba dominant el català i el castellà per regla general en un termini de sis anys, segons un estudi d'àmbit nacional elaborat per la Universitat de Girona (UdG).
La dada és una de les més destacades d'un informe que posa de manifest diverses consideracions que avalen la immersió lingüística com a eina d'integració dels nens i nenes nouvinguts o fills de la immigració.
La situació no és homogènia, naturalment, i es detecten algunes variacions depenent de l'origen lingüístic dels alumnes, i també de l'entorn veïnal on viuen. Hi ha un seguit de conclusions que, tot i semblar òbvies o previsibles, ajuden a fixar amb dades objectives les evidències:
- Una és que la creació de bosses d'immigració desconnectades de l'entorn lingüístic autòcton fan més difícil l'aprenentatge.
- L'altra és que hi ha col·lectius determinats que tenen més dificultats per accedir amb solvència a la llengua del país. No hi ha dubte, en aquest sentit, sobre el pes decisiu de l'escola com a factor integrador i centre de transmissió d'una llengua vehicular comuna que permet relacionar-se nens i nenes amb diferents, en alguns casos molt diferents, idiomes materns.
- I l'altra és la necessitat de fomentar al carrer la desaparició dels guetos, autèntica barrera a la integració lingüística i social.
Una altra conclusió a tenir en compte és el fet que aquest estudi demostra que, al cap i a la fi, la llengua no és cap obstacle a l'hora d'adquirir coneixements, qüestió que es constata a partir del fet, per exemple, que la immersió lingüística en català provoca un major fracàs escolar entre la mainada castellanoparlant. Les dades parlen clar.
