Els partits espanyols, fortament influenciats pels seus homòlegs europeus
La campanya de les eleccions municipals del mes de maig va atorgar cert protagonisme a alguns partits d'extrema dreta que s'autodenominaven "patriotes" amb un discurs que culpava els immigrants de la delinqüència, defensava la "prioritat" dels autòctons, qüestionava la multiculturalitat i negava que fossin racistes.
La nova cita amb les urnes del pròxim 20 de novembre -aquesta vegada per decidir qui formarà Govern i qui s'asseurà al parlament- pot ser ocasió perquè de nou airegin les seves propostes. "Com t'hauràs adonat, hem estat de moda aquest estiu", ironitza Josep Anglada, president de Plataforma per Catalunya (PxC). "Quan no és per "la Juana" i el seu "nòvio", és per qualsevol altra cosa". Es refereix així al cas de l'exregidora de PxC a Salt, Juana Martínez, qui va renunciar al càrrec després de comunicar als seus companys de partit que volia casar-se amb la seva parella, un ciutadà d'origen camerunès. Al seu costat també va abandonar el partit el cap de llista de la formació al municipi saltenc, Carles Bonet, per "raons de consciència, ètica i moral", i en solidaritat amb la seva companya, qui va presentar una denúncia contra Anglada i contra la direcció per haver-la amenaçat perquè lliurés la seva acta de regidora.
La relació que aquest partit manté amb els estrangers i les polítiques migratòries també s'aprecia en el seu últim programa electoral, on poden llegir-se expressions com "Ens oposem a la pèrdua d'identitat del nostre país, a veure'ns convertits en un país mestís i multicultural".
Altres partits similars repeteixen les mateixes consignes: "Estem suportant una invasió pacífica del territori nacional", segons pot llegir-se a l'ideari d'Espanya 2000, un partit amb cinc regidors (quatre a la Comunitat Valenciana i un a Madrid), o "la immigració de ?subs?titució equival a un genocidi lent i ben planificat de la nació espanyola, recull l'ideari de Democràcia Nacional.
Carcassa democràtica
Per al professor de Ciències Polítiques de la Universitat Complutense de Madrid Juan Carlos Monedero, Plataforma per Catalunya i partits similars "assumeixen posicions d'extrema dreta per obtenir un nínxol electoral i trobar un espai de defensa dels seus privilegis". Subratlla que "quan la gent necessita tenir algun tipus de certesa, la cosa més fàcil és brindar un enemic" i opina que els grups d'extrema dreta són fruit d'una societat on les grans referències socials s'han trencat i aquesta desestructuració posa les bases perquè ofereixin un tipus de fe, de pertinença i de seguretat.
No obstant això, alerta de l'existència de postulats que no responen a la confrontació dreta-esquerra, i que considera "més perillosos" perquè es traduieixen en una lluita de "tots contra tots", que es caracteritza per construir "règims feixistes en els fets i democràtics en la forma". "Els nazis estan sempre vistos com a dolents, però la idea és si poden aconseguir-ho, com van fer sota una dictadura, embolicats en una carcassa democràtica", indica. A més, ressalta la "intoxicació" d'irracionalitat que aquest tipus de discursos deixen a la societat i que propicien conductes tan subtils com "menysprear l'immigrant però alabar el futbolista d'origen estranger".
Les formacions d'extrema dreta espanyoles estan fortament influenciades pels partits del mateix signe europeus, segons explica l'historiador Xabier Casals. Recorda que, davant dels partits clàssics, associats a un estat totalitari, a una societat industrial i a unes classes dibuixades, els actuals s'emmarquen en un món globalitzat. Casals considera que s'han convertit en alguna cosa semblant a "partits anti-globalització des de la dreta" perquè rebutgen qualsevol política que posi en perill el que denominen "la identitat nacional", passant per les organitzacions supranacionals, però també pels fluixos migratoris.
Són moltes les organitzacions i associacions que han donat la veu d'alarma davant un discurs polític que consideren "clarament racista". Algunes, com SOS Racisme, van més enllà i alerten del posicionament que alguns partits com PP i CIU mantenen "jugant amb la xenofòbia". Denuncien fets com que el PP promocionés la seva candidatura a les eleccions catalanes amb un videojoc en què l'usuari podia recrear-se "matant" immigrants i pel que va haver de demanar disculpes. La Federació d'Associacions de SOS Racisme adverteix que l'"agreujament de la crisi econòmica" genera un augment dels índexs d'exclusió social i, per tant, d'actituds de racisme. / Font
La campanya de les eleccions municipals del mes de maig va atorgar cert protagonisme a alguns partits d'extrema dreta que s'autodenominaven "patriotes" amb un discurs que culpava els immigrants de la delinqüència, defensava la "prioritat" dels autòctons, qüestionava la multiculturalitat i negava que fossin racistes.
La nova cita amb les urnes del pròxim 20 de novembre -aquesta vegada per decidir qui formarà Govern i qui s'asseurà al parlament- pot ser ocasió perquè de nou airegin les seves propostes. "Com t'hauràs adonat, hem estat de moda aquest estiu", ironitza Josep Anglada, president de Plataforma per Catalunya (PxC). "Quan no és per "la Juana" i el seu "nòvio", és per qualsevol altra cosa". Es refereix així al cas de l'exregidora de PxC a Salt, Juana Martínez, qui va renunciar al càrrec després de comunicar als seus companys de partit que volia casar-se amb la seva parella, un ciutadà d'origen camerunès. Al seu costat també va abandonar el partit el cap de llista de la formació al municipi saltenc, Carles Bonet, per "raons de consciència, ètica i moral", i en solidaritat amb la seva companya, qui va presentar una denúncia contra Anglada i contra la direcció per haver-la amenaçat perquè lliurés la seva acta de regidora.
La relació que aquest partit manté amb els estrangers i les polítiques migratòries també s'aprecia en el seu últim programa electoral, on poden llegir-se expressions com "Ens oposem a la pèrdua d'identitat del nostre país, a veure'ns convertits en un país mestís i multicultural".
Altres partits similars repeteixen les mateixes consignes: "Estem suportant una invasió pacífica del territori nacional", segons pot llegir-se a l'ideari d'Espanya 2000, un partit amb cinc regidors (quatre a la Comunitat Valenciana i un a Madrid), o "la immigració de ?subs?titució equival a un genocidi lent i ben planificat de la nació espanyola, recull l'ideari de Democràcia Nacional.
Carcassa democràtica
Per al professor de Ciències Polítiques de la Universitat Complutense de Madrid Juan Carlos Monedero, Plataforma per Catalunya i partits similars "assumeixen posicions d'extrema dreta per obtenir un nínxol electoral i trobar un espai de defensa dels seus privilegis". Subratlla que "quan la gent necessita tenir algun tipus de certesa, la cosa més fàcil és brindar un enemic" i opina que els grups d'extrema dreta són fruit d'una societat on les grans referències socials s'han trencat i aquesta desestructuració posa les bases perquè ofereixin un tipus de fe, de pertinença i de seguretat.
No obstant això, alerta de l'existència de postulats que no responen a la confrontació dreta-esquerra, i que considera "més perillosos" perquè es traduieixen en una lluita de "tots contra tots", que es caracteritza per construir "règims feixistes en els fets i democràtics en la forma". "Els nazis estan sempre vistos com a dolents, però la idea és si poden aconseguir-ho, com van fer sota una dictadura, embolicats en una carcassa democràtica", indica. A més, ressalta la "intoxicació" d'irracionalitat que aquest tipus de discursos deixen a la societat i que propicien conductes tan subtils com "menysprear l'immigrant però alabar el futbolista d'origen estranger".
Les formacions d'extrema dreta espanyoles estan fortament influenciades pels partits del mateix signe europeus, segons explica l'historiador Xabier Casals. Recorda que, davant dels partits clàssics, associats a un estat totalitari, a una societat industrial i a unes classes dibuixades, els actuals s'emmarquen en un món globalitzat. Casals considera que s'han convertit en alguna cosa semblant a "partits anti-globalització des de la dreta" perquè rebutgen qualsevol política que posi en perill el que denominen "la identitat nacional", passant per les organitzacions supranacionals, però també pels fluixos migratoris.
Són moltes les organitzacions i associacions que han donat la veu d'alarma davant un discurs polític que consideren "clarament racista". Algunes, com SOS Racisme, van més enllà i alerten del posicionament que alguns partits com PP i CIU mantenen "jugant amb la xenofòbia". Denuncien fets com que el PP promocionés la seva candidatura a les eleccions catalanes amb un videojoc en què l'usuari podia recrear-se "matant" immigrants i pel que va haver de demanar disculpes. La Federació d'Associacions de SOS Racisme adverteix que l'"agreujament de la crisi econòmica" genera un augment dels índexs d'exclusió social i, per tant, d'actituds de racisme. / Font
