El darrer informe de la institució europea posa de manifest la necessitat creixent d'un mercat laboral més multilingües i amb majors competències comunicative.
Aquesta és una de les conclusions principals de l'informe 'Llengües i Ocupació', publicat recentment per la Comissió Europea. El document, encarregat a un grup d'experts en la matèria, té com a objectiu principal l'elaboració de recomanacions polítiques adreçades a acostar l'oferta i la demanda en matèria de llengües i competències comunicatives multilingües al mercat laboral europeu. El grup – format per membres de diversos ministeris d'educació europeus, per experts independents i per Eurydice, Xarxa Europea de Polítiques i Sistemes Educatius – suggereix tot un seguit de mesures necessàries perquè el mercat laboral europeu s'adapti lingüísticament a les noves dinàmiques mundials, en canvi permanent.
Les conclusions del grup d'experts es poden agrupar en els apartats següents:
1. Palesen una demanda creixent de competències lingüístiques i comunicatives dins el mercat laboral europeu.
2. Detecten la necessitat d'acostar oferta i demanda en llengües, és a dir, les llengües que s'ofereixen a l'ensenyament no són necessàriament les llengües més demandades al mercat laboral.
3. Encoratgen l'ensenyament de competències comunicatives i interculturals, juntament amb l'ensenyament de la llengua. En d'altres paraules, només amb l'ensenyament de la llengua no hi ha prou, ja que les empreses demanen que els seus treballadors sàpiguen usar-les en contextos laborals.
4. Reclamen més esforços de l'ensenyament de llengües en la formació professional i professionalitzadora. L'informe conclou que és una de les assignatures pendents. Això vol dir, doncs, que es necessiten també polítiques adreçades a la formació del professorat en aquest àmbit. En aquest sentit, un dels mètodes que més ha funcionat al llarg dels anys és el mètode AICLA (Aprenentatge Integrat de Continguts en Llengua Estrangera), en què s'imparteix una matèria a través d'una llengua estrangera.
5. Proposen la mobilitat com un dels aspectes clau de cara a la millora de la competitivitat de l'economia europea. Cal doncs potenciar les polítiques adreçades a encoratjar la mobilitat de treballadors arreu d'Europa.
6. Proposen mesures adreçades al reconeixement de les competències lingüístiques adquirides fora del sistema educatiu formal i reglat. En aquest sentit, seria positiu ampliar el Marc Comú Europeu de Referència i integrar les competències adquirides en ocupacions concretes.
7. Afirmen que amb l'anglès no n'hi ha prou. Tot i ser important, només si s'aprenen d'altres llengües tindrem el valor afegit necessari en un món cada vegada més competitiu.
8. Encoratgen l'elaboració de sondejos per saber les necessitats del mercat laboral en matèria de llengües i quina n'és l'evolució.
9. Proposen la creació de plans de formació permanent del personal en llengües, sobretot en aquelles llengües més demandades pel mercat laboral actual.
2. Detecten la necessitat d'acostar oferta i demanda en llengües, és a dir, les llengües que s'ofereixen a l'ensenyament no són necessàriament les llengües més demandades al mercat laboral.
3. Encoratgen l'ensenyament de competències comunicatives i interculturals, juntament amb l'ensenyament de la llengua. En d'altres paraules, només amb l'ensenyament de la llengua no hi ha prou, ja que les empreses demanen que els seus treballadors sàpiguen usar-les en contextos laborals.
4. Reclamen més esforços de l'ensenyament de llengües en la formació professional i professionalitzadora. L'informe conclou que és una de les assignatures pendents. Això vol dir, doncs, que es necessiten també polítiques adreçades a la formació del professorat en aquest àmbit. En aquest sentit, un dels mètodes que més ha funcionat al llarg dels anys és el mètode AICLA (Aprenentatge Integrat de Continguts en Llengua Estrangera), en què s'imparteix una matèria a través d'una llengua estrangera.
5. Proposen la mobilitat com un dels aspectes clau de cara a la millora de la competitivitat de l'economia europea. Cal doncs potenciar les polítiques adreçades a encoratjar la mobilitat de treballadors arreu d'Europa.
6. Proposen mesures adreçades al reconeixement de les competències lingüístiques adquirides fora del sistema educatiu formal i reglat. En aquest sentit, seria positiu ampliar el Marc Comú Europeu de Referència i integrar les competències adquirides en ocupacions concretes.
7. Afirmen que amb l'anglès no n'hi ha prou. Tot i ser important, només si s'aprenen d'altres llengües tindrem el valor afegit necessari en un món cada vegada més competitiu.
8. Encoratgen l'elaboració de sondejos per saber les necessitats del mercat laboral en matèria de llengües i quina n'és l'evolució.
9. Proposen la creació de plans de formació permanent del personal en llengües, sobretot en aquelles llengües més demandades pel mercat laboral actual.
A banda de totes aquestes recomanacions, l'informe també posa de manifest la necessitat d'incorporar dins l'oferta lingüística les llengües dels països veïns, ja que una gran part del comerç exterior d'un país es fa amb els països veïns. Així ho demostren diversos informes sobre les necessitats lingüístiques futures d'Àustria, que afirmen que amb l'anglès només no s'arribarà molt lluny en els negocis i es necessiten llengües com ara rus, italià, eslovè, eslovac i hongarès, les llengües del països veïns. Aquesta tendència queda també confirmada amb d'altres estudis, com ara l'ELAN.CAT, que conclou que el francès és, juntament amb l'anglès la llengua més demandada, precisament perquè el país on més exporta Catalunya és França.
Fent-se ressò de les Conclusions del Consell de la Unió Europea sobre l'Educació dels Infants d'Origen Immigrant, el grup d'experts proposa que els immigrants no només siguin encoratjats a aprendre la llengua del país sinó que les societats d'acollida aprofitin el seu bagatge lingüístic com a eina valuosa per a la seva integració futura dins el mercat laboral europeu.
Fent-se ressò de les Conclusions del Consell de la Unió Europea sobre l'Educació dels Infants d'Origen Immigrant, el grup d'experts proposa que els immigrants no només siguin encoratjats a aprendre la llengua del país sinó que les societats d'acollida aprofitin el seu bagatge lingüístic com a eina valuosa per a la seva integració futura dins el mercat laboral europeu.
El document identifica tot un seguit de bones pràctiques en cadascuna de les accions proposades que ja es duen a terme a diversos llocs d'Europa i elabora una taula pràctica que identifica clarament què s'ha de fer, per què s'ha de fer, com s'ha de fer i qui ho ha de fer.
Als enllaços següents trobareu informació relacionada amb les llengües, la competitivitat i l'economia
Pàgina de Linguamón sobre 'Llengües i empresa'.
Informes de la Plataforma Empresarial Europea de Multilingüisme sobre llengües i competitivitat.
CELAN: llengües i competitivitat a la Unió Europea.
Informe europeu ELAN.
Pàgina de Linguamón sobre 'Llengües i empresa'.
Informes de la Plataforma Empresarial Europea de Multilingüisme sobre llengües i competitivitat.
CELAN: llengües i competitivitat a la Unió Europea.
Informe europeu ELAN.
