El moment de màxima producció i exportació de cautxú al Brasil coincideix amb el naixement del cinema.
Un empresari català del sector cautxú, Joaquim Llopis, va pensar que, a la ciutat on treballava, a Belém do Parà, una aglomeració d'uns 200.000 habitants, a l'Amazònia, el cinema hi podia jugar un paper (i esdevenir un negoci). A Barcelona, on el cinema experimentava un fort desenvolupament, va contractar, per a anar a treballar al Brasil, un dels pioners del cinema català, Ramon de Baños, que reunia (com el seu germà Ricard) la doble faceta de tècnic i director.
A Belém, procedents de Lisboa, Baños i Llopis van posar en marxa una gran sala d'exhibició, dues productores (Pará Films i Raymond de Baños), un dels primers noticiaris cinematogràfics d'Amèrica (Pará Journal), els primers films o filmets publicitaris i, sobretot, una sèrie de curts documentals de gran qualitat.
Els temes: la construcció del ferrocarril (Mamoré railway), els inicis de l'aviació (O aviador Gino Sanfelice), la depuració d'aigües (Reservatorio Paes de Carvalho), la navegació a vapor (Inauguraçao da linha Belém-Mosquiero), les festes (Batalha de flores, Festas do Carnaval), les últimes novetats en capells (Moda de chapeus), una revolta popular (Os sucessos de Maio), una processó (O cyrio), una commemoració (XXII Aniversario da Republica Brasileria). El tàndem Llopis-Baños va funcionar molt bé, però el cineasta, massa vulnerable a les febres equatorials, i amb la dona a Barcelona, va decidir tornar.
Queda: «O Catalao que filmó en Amazonia».
Francesc Roca - Fundació d'Estudis Histórics de Catalunya
