Torna a galopar el tema de la llengua perquè algú ha dit que als immigrants se’ls ha de donar, amb una certa preferència, habilitats en català. Jo no sé què més haurem de fer perquè determinada Espanya –exterior i interior- entengui que la dèria catalanitzadora és un favor que els fem. Això, o potser castellanitzar del tot el país perquè se sentin ben acollits. Tal com estem avui, amb dues llengües i distribuïdes de manera no homogènia en l’escala social, deixar-los només amb el castellà és condemnar-los a la discriminació laboral, a l’estancament i a quedar-se fora del famós ascensor, que ja no sé dir si funciona o és com el de casa, que sovint s’espatlla.El que sí sé és que, si en un país es parlen dues llengües, tenir-ne només una et deixa amb la meitat de les oportunitats, i la meitat de la realitat. Volem això per als immigrants? Es veu que ho volen alguns, començant per al PP, que té la pell molt fina en matèria lingüística, però només pel que fa al sacrosant castellà. CiU primer va dir que català per un tub, però ja ha rebaixat: és la història de CiU en relació a la llengua. El PSC és diferent: no té mai una iniciativa en favor del català, però diu que sí quan hi són. Ara bé: m’expliquen que, als cursos per immigrants que fa l’Ajuntament de Barcelona, els profes tenen prohibit parlar de cultura o de país. “Silla és cadira”. I que no es passi d’aquí.
ICV vacil·la, perquè el tema nacional no el toquen; com ara, que després de tenir una oficina de Participació al govern, blasmen la consulta de Barcelona. ERC, SI et altrii estan per la cohesió social i cultural. Bé: ERC sovint legislava sense traducció pràctica.
Tan complicat és acollir immigrants? Mireu, ara el ministre ha dit que el corredor mediterrani, bla, bla, bla, 2020 i no sé què de prioritats: vint segles, han trigat. No serà que, per fi, estan segurs que la complicitat cultural amb el País Valencià està morta? Quan vegis que a València ja no queden barbes, protegeix la teva de les tisorades de l’enemic.
Patrícia Gabancho
(Com que va néixer a Buenos Aires, no té problemes per xerrar. Com que viu a Catalunya, sap que Catalunya és el problema. Li agrada opinar des que tenia 5 anys. Per això fa tertúlies, conferències, xerrades, comentaris, sobretaules, simposis, llibres i articles com ara aquest).
