La massacre d'Oslo ha fet sortir a la llum un fenomen polític que ha cristal·litzat en l'última dècada: un rebuig a l'islam a bona part d'Europa. Tot aquest moviment s'alimenta, en part, gràcies a internet. L'assassí de Noruega, Anders B. Breivik, era un compulsiu opinador islamòfob en fòrums contrajihadistes i antimulticulturalistes. Breivik era conscient de la importància de la xarxa com a mitjà per difondre la seva ideologia macabra. I la va fer servir. Primer mitjançant un correu massiu amb un document de més de 1.500 planes, i, després, penjant un vídeo a les plataformes audiovisuals de YouTube i Veoh. La matança reobre el debat sobre quin ha de ser el límit de la llibertat d'expressió quan s'utilitza per qüestionar drets fonamentals d'un col·lectiu i per exaltar la violència. /font
