1. En primer lloc, faig referència a les dades d'afiliació a la Seguretat Social fetes públiques pel Ministeri de Treball i Immigració avui dimarts 2 d’agost.
Una qüestió metodològica prèvia important: a partir del mes de juliol de l’any 2.008 les dades solament inclouen las mitges del mes, però no les del darrer dia del mes, a diferència del què s’havia fet fins el mes de juny. Es a dir, les dades publicades avui inclouen informació sobre l’afiliació mitja del mes i l’afiliació desestacionalitzada, mentre que les dades dels mesos de gener a juny de l’any 2.008 també incorporaven les xifres d’afiliació de l’últim dia del mes.
Feta aquesta puntualització, pel que fa a la població estrangera les dades més destacades són les següents:
La mitja del nombre de treballadors estrangers afiliats a la Seguretat Social durant el mes de juliol ha estat de 1.849.761, amb una disminució de 1.142 persones sobre el mes anterior. Aquest descens s’ha degut fonamentalment a la caiguda del nombre d’afiliats del regim agrari (22.032) que no ha pogut ser compensat pel creixement del regim general (20.015). En el regim de treballadors autònoms es manté la tendència de creixement de tots el mesos d’aquest any, essent en l’actualitat un total de 208.837 afiliats.
Durant el mes de juliol el nombre mitjà d’afiliats a la Seguretat Social es reduí en sèrie interanual en 210.971 persones, mentre que el d’estrangers es reduí en 50.396.
2. Analitzo a continuació les dades sobre demandants d’ocupació, atur registrat i contractes que corresponen al mes de juliol, i les de prestacions corresponents al mes de juny, que han estat també publicades pel Ministeri de Treball i Immigració avui dimarts 2 d’agost.
Les dades més destacades son les següents:
A) Nombre de treballadors estrangers en situació d’atur: 593.149 (13,21 % del total). 189.425 són de països UE i 403.724 de països no UE. S’ha produït una disminució mensual de 9.645 persones (22,93 % del total), i un increment interanual de 23.534 (13,75 % del total). En les dades del mes de juliol destaca la disminució de l’atur en el sector serveis (disminució de 7.169 persones, un 2,39 % sobre el mes anterior), i el creixement en el sector de l’agricultura (augment de 1.526 persones, un 3,49 %). Cal fer especial esment del fet que, per segons mes consecutiu, l’atur de la població treballadora estrangera ha disminuït en sèrie interanual en els sectors de la construcció i indústria (9.787 i 1.488 persones, respectivament).
B) Nombre de treballadors estrangers en situació d’atur a Catalunya: 130.488 (22,85 % del total). 24.096 són de països UE i 106.392 de països no UE, amb una disminució mensual de 2.180 persones (22,60 % del total a Espanya) i un increment interanual de 10.495 (41,10 %), respectivament. L’atur es concentra majoritàriament en el sector dels serveis en les quatre demarcacions territorials catalanes (62.541), i l’atur en el sector de la construcció es situa en 35.601.
C) Nombre de treballadors estrangers beneficiaris de prestacions d’atur el mes de juny: 371.525 amb un descens interanual del 15,9,0 %. 114.954 aturats són de països UE i 256.571 són de països no UE. Aquest nombre suposa el 13,57 % sobre el total de beneficiaris, amb un percentatge del 12,46 % si es tracta de la prestació contributiva, del 16,43 % en cas de subsidi, 12,84 % en la renda activa d’inserció, i 1,70 % per al subsidi per a treballadors eventuals agraris.
Si comparem les dades de juny amb les dels onze mesos anteriors s’observa un descens de la població acollida a prestació contributiva i del subsidi, i un increment de la perceptora de la renda activa d’inserció. Hi ha una altra dada que convé tenir en consideració per analitzar els canvis que s’estan produint en la percepció de prestacions per part dels estrangers: en sèrie interanual, la prestació contributiva ha passat del 12,92 % al 12,46 % (un descens del 3,6 % en sèrie interanual), i el subsidi ha experimentat també un descens, del 19,08 al 16,43 % (un 13,9 % en sèrie interanual). Es a dir, el nombre d’aturats estrangers que cobren el subsidi de desocupació sobre el total de la població perceptora (16,43 %) depassa 3,97 punts si el comparem amb al dels qui cobren la prestació contributiva (12,46 %). Tanmateix, destaca molt especialment l’augment de les persones perceptores de la Renda Activa d’Inserció, el 12,84 % del total dels perceptors i amb un increment del 40,2 % en sèrie interanual.
Si analitzem quins aturats cobren els diferents tipus de prestacions, podem comprovar que les contributives suposen el 49 % del estrangers de països UE i el 39,3 % dels de països no UE, i que el nombre de perceptors del subsidi, RAI, REASS, PRODI i PREPARA, suposa el 51 i el 60,7 % respectivament. Pel que fa a les dades del conjunt de la població perceptora de prestacions el mes de juny, un total de 2.737.100, el 46 % reben prestacions contributives el 54 % prestacions assistencials (42 % subsidi, 7 % renda activa d’inserció, i 5 % subsidi agrari).
El percentatge de beneficiaris sobre el total de demandants d’ocupació estrangers és del 61,63 %. La despesa total per als aturats estrangers és de 254,6 milions d’euros, un 10,8 % de la despesa total (disminució interanual del 6,9 %).
El 69,7 % de la despesa total de prestacions (2.363.411 euros) es destina a la prestació contributiva, mentre que el percentatge es redueix al 62,9 % quan es tracta d’aturats estrangers (81,7 i 62,9 % en els mesos de juny del 2009 i 2010, respectivament, dades que demostren com canvia la distribució de les prestacions d’atur entre la població no autòctona).
D) Pel que fa al nombre de perceptors estrangers la província de Barcelona es manté en primer lloc (16,34), per davant de les de Madrid (16,00 %), València (5,72 %), Alacant (4,58 %), Múrcia (4,58 %), Almeria (3,58 %), Màlaga (3,40 %), Tarragona (3,05 %), Castelló (2,83 %), Girona (2,76 %), Illes Balears (2,68 %), i Saragossa (2,68 %),
E) Per nacionalitats, els treballadors marroquins ocupen el primer lloc (84.794, 22,82 %). Els romanesos mantenen la segona posició (58.949, 15,87 %), i els equatorians la tercera (38.266, 10,30 %). En quart lloc trobem els colombians (22.471, 6,05 %), en cinquè els búlgars (12.423, 3,34 %), i en sisè els bolivians (10.100, 3,34 %).
Una qüestió metodològica prèvia important: a partir del mes de juliol de l’any 2.008 les dades solament inclouen las mitges del mes, però no les del darrer dia del mes, a diferència del què s’havia fet fins el mes de juny. Es a dir, les dades publicades avui inclouen informació sobre l’afiliació mitja del mes i l’afiliació desestacionalitzada, mentre que les dades dels mesos de gener a juny de l’any 2.008 també incorporaven les xifres d’afiliació de l’últim dia del mes.
Feta aquesta puntualització, pel que fa a la població estrangera les dades més destacades són les següents:
La mitja del nombre de treballadors estrangers afiliats a la Seguretat Social durant el mes de juliol ha estat de 1.849.761, amb una disminució de 1.142 persones sobre el mes anterior. Aquest descens s’ha degut fonamentalment a la caiguda del nombre d’afiliats del regim agrari (22.032) que no ha pogut ser compensat pel creixement del regim general (20.015). En el regim de treballadors autònoms es manté la tendència de creixement de tots el mesos d’aquest any, essent en l’actualitat un total de 208.837 afiliats.
Durant el mes de juliol el nombre mitjà d’afiliats a la Seguretat Social es reduí en sèrie interanual en 210.971 persones, mentre que el d’estrangers es reduí en 50.396.
2. Analitzo a continuació les dades sobre demandants d’ocupació, atur registrat i contractes que corresponen al mes de juliol, i les de prestacions corresponents al mes de juny, que han estat també publicades pel Ministeri de Treball i Immigració avui dimarts 2 d’agost.
Les dades més destacades son les següents:
A) Nombre de treballadors estrangers en situació d’atur: 593.149 (13,21 % del total). 189.425 són de països UE i 403.724 de països no UE. S’ha produït una disminució mensual de 9.645 persones (22,93 % del total), i un increment interanual de 23.534 (13,75 % del total). En les dades del mes de juliol destaca la disminució de l’atur en el sector serveis (disminució de 7.169 persones, un 2,39 % sobre el mes anterior), i el creixement en el sector de l’agricultura (augment de 1.526 persones, un 3,49 %). Cal fer especial esment del fet que, per segons mes consecutiu, l’atur de la població treballadora estrangera ha disminuït en sèrie interanual en els sectors de la construcció i indústria (9.787 i 1.488 persones, respectivament).
B) Nombre de treballadors estrangers en situació d’atur a Catalunya: 130.488 (22,85 % del total). 24.096 són de països UE i 106.392 de països no UE, amb una disminució mensual de 2.180 persones (22,60 % del total a Espanya) i un increment interanual de 10.495 (41,10 %), respectivament. L’atur es concentra majoritàriament en el sector dels serveis en les quatre demarcacions territorials catalanes (62.541), i l’atur en el sector de la construcció es situa en 35.601.
C) Nombre de treballadors estrangers beneficiaris de prestacions d’atur el mes de juny: 371.525 amb un descens interanual del 15,9,0 %. 114.954 aturats són de països UE i 256.571 són de països no UE. Aquest nombre suposa el 13,57 % sobre el total de beneficiaris, amb un percentatge del 12,46 % si es tracta de la prestació contributiva, del 16,43 % en cas de subsidi, 12,84 % en la renda activa d’inserció, i 1,70 % per al subsidi per a treballadors eventuals agraris.
Si comparem les dades de juny amb les dels onze mesos anteriors s’observa un descens de la població acollida a prestació contributiva i del subsidi, i un increment de la perceptora de la renda activa d’inserció. Hi ha una altra dada que convé tenir en consideració per analitzar els canvis que s’estan produint en la percepció de prestacions per part dels estrangers: en sèrie interanual, la prestació contributiva ha passat del 12,92 % al 12,46 % (un descens del 3,6 % en sèrie interanual), i el subsidi ha experimentat també un descens, del 19,08 al 16,43 % (un 13,9 % en sèrie interanual). Es a dir, el nombre d’aturats estrangers que cobren el subsidi de desocupació sobre el total de la població perceptora (16,43 %) depassa 3,97 punts si el comparem amb al dels qui cobren la prestació contributiva (12,46 %). Tanmateix, destaca molt especialment l’augment de les persones perceptores de la Renda Activa d’Inserció, el 12,84 % del total dels perceptors i amb un increment del 40,2 % en sèrie interanual.
Si analitzem quins aturats cobren els diferents tipus de prestacions, podem comprovar que les contributives suposen el 49 % del estrangers de països UE i el 39,3 % dels de països no UE, i que el nombre de perceptors del subsidi, RAI, REASS, PRODI i PREPARA, suposa el 51 i el 60,7 % respectivament. Pel que fa a les dades del conjunt de la població perceptora de prestacions el mes de juny, un total de 2.737.100, el 46 % reben prestacions contributives el 54 % prestacions assistencials (42 % subsidi, 7 % renda activa d’inserció, i 5 % subsidi agrari).
El percentatge de beneficiaris sobre el total de demandants d’ocupació estrangers és del 61,63 %. La despesa total per als aturats estrangers és de 254,6 milions d’euros, un 10,8 % de la despesa total (disminució interanual del 6,9 %).
El 69,7 % de la despesa total de prestacions (2.363.411 euros) es destina a la prestació contributiva, mentre que el percentatge es redueix al 62,9 % quan es tracta d’aturats estrangers (81,7 i 62,9 % en els mesos de juny del 2009 i 2010, respectivament, dades que demostren com canvia la distribució de les prestacions d’atur entre la població no autòctona).
D) Pel que fa al nombre de perceptors estrangers la província de Barcelona es manté en primer lloc (16,34), per davant de les de Madrid (16,00 %), València (5,72 %), Alacant (4,58 %), Múrcia (4,58 %), Almeria (3,58 %), Màlaga (3,40 %), Tarragona (3,05 %), Castelló (2,83 %), Girona (2,76 %), Illes Balears (2,68 %), i Saragossa (2,68 %),
E) Per nacionalitats, els treballadors marroquins ocupen el primer lloc (84.794, 22,82 %). Els romanesos mantenen la segona posició (58.949, 15,87 %), i els equatorians la tercera (38.266, 10,30 %). En quart lloc trobem els colombians (22.471, 6,05 %), en cinquè els búlgars (12.423, 3,34 %), i en sisè els bolivians (10.100, 3,34 %).