Hi ha nens, molt a prop de casa, que l'únic àpat complet que ingereixen al final del dia és el que els serveixen a l'escola. Això, els que es queden a dinar al col·legi, és clar. Els que van a casa al migdia de vegades no arriben ni a això. No són, per descomptat, menors en perill de desnutrició, com li passa a la població infantil de països de l'Àfrica, l'Àsia i l'Amèrica Llatina. Això no. El risc aquí és de malnutrició, perquè la resta de la seva dieta amb prou feines inclou fruita, verdura i productes frescos saludables. La pobresa, que l'any passat va portar el Banc dels Aliments de Barcelona a haver d'atendre més de 2.500 nens petits i lactants, podria generar molt aviat greus efectes sobre la salut.
Juntament amb els nens, la gent gran, els jubilats amb pensions mínimes, són els que pitjor ho estan passant. «Amb només tres anys, des que va començar la crisi, el nombre de demandants de productes s'ha duplicat, gairebé triplicat», assegura Teresa Cerdà, portaveu del Banc dels Aliments a la capital catalana. A tot Catalunya, l'entitat va distribuir l'any passat més de 12.000 tones d'aliments entre 182.500 persones, segons indica Cerdà. Moltes d'elles formen part del grup de 15.400 persones que es troben en aquests moments «en situació de vivenda insegura» a Catalunya, afegeix Ramon Noró portaveu de la Fundació
NECESSITATS BÀSIQUES / «La gent que està en aquesta situació ja és incapaç de reivindicar res», assegura Noró. Representen, segons les dades més recents de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), el 18,4% de la població catalana, la que no arriba al mínim de 8.992 euros anuals-642 euros al mes- del llindar de pobresa relatiu, és a dir, que els seus ingressos mitjans anuals no cobreixen les necessitats bàsiques.
El Banc dels Aliments xifra aquest col·lectiu en un milió i mig de persones. Al conjunt d'Espanya, el percentatge de població en estat de pobresa arriba fins al 20,8% i el llindar relatiu està situat en 7.980 euros anuals per a les llars formades per un sol membre.
«¿Les principals demandes? Aliments, ajuda per pagar el lloguer i diners per al pagament de subministraments, com ara la llum i el gas», resumeix Juana Martín, responsable de Càritas Diocesana de Barcelona als barris de Ciutat Vella i Poble-sec. També funciona molt bé el servei de venda de roba. Martín, que també és la coordinadora de l'àrea de Migracions, adverteix que «si ara hi comença a haver retallades de pensions, molta gent no arribarà ni tan sols al mínim».
«El nombre de persones en risc d'exclusió social ha experimentat un creixement exponencial durant els últims tres o quatre anys: la gent gran s'ha empobrit i moltes famílies ja no tenen recursos per comprar, per exemple, carn i peix frescos de manera regular», afegeix Enric Morist, coordinador de Creu Roja a Catalunya.
PACTE GLOBAL / Morist proposa una sortida. «La lluita contra la pobresa hauria de ser una prioritat d'Estat». Ramon Noró, d'Arrels, li dóna la raó i suggereix la creació d'una espècie de «pacte d'Estat, que unifiqui criteris d'actuació i permeti complir l'estratègia europea per la qual el 2015 ja no hi hauria d'haver ningú dormint al carrer en contra de la seva voluntat».
Des de l'Ajuntament de Barcelona, la regidora de Qualitat de Vida, Maite Fandos, subscriu la proposta. L'assumpte, assegura la regidora, ja ha estat tractat en reunions mantingudes amb les entitats d'ajuda social i és «una de les prioritats del nou equip de govern municipal». Per això, avança Fandos, «el compromís és que, com a mínim, es mantinguin els fons assignats a la lluita contra la pobresa en el pròxim pressupost». Les famílies i les persones sense sostre en seran l'objectiu principal, assegura. /font
