Hom estima que hi ha gairebé mil cinc-cents milions de musulmans, quasi una cinquena part de la població mundial, acaben avui el ramadà. En parlem amb l'arabista i periodista Jordi Llaonart, que en la darrera entrada al seu bloc ens dóna una visió interessant del ramadà explicant el curiós paper de la televisió durant aquest mes. I hi annexa alguns anuncis que fan broma de les tradicions musulmanes.
Quin paper té la televisió durant el ramadà?
En els països musulmans, pràcticament tothom respecta el dejuni. Per això, la gent, quan plega de treballar i arriba a casa, té una estona abans no pot menjar. Per tant, mentre paren taula i fan el menjar, les famílies obren la televisió. Després de l'àpat, es fan sobretaules llarguíssimes durant les quals la televisió està oberta. Com que la televisió és encesa tantes hores, totes les cadenes aprofiten per fer grans estrenes. Treuen culebrots i hi ha molta gent que s'hi enganxa. També fan sèries històriques en àrab clàssic, programes d'humor, magazins i programes de música.
Quina mena de programes d'humor?
La gent també té sentit de l'humor, com a qualsevol lloc! A nosaltres ens crida l'atenció perquè vivim en una societat a-religiosa i laica i ens sembla que si sentim parlar de religió serà de manera seriosa. Ens costa entendre que es pugui fer broma de la religió. La festa té lloc sobretot a partir del vespre, les nits són llargues plenes de converses i de passejades. Hi ha temps per pregar però també per fer broma.
Avui és l'últim dia del ramadà... hi ha res especial?
L'últim dia no, però l'endemà sí. Després del ramadà, a tots els països se celebra entre un i tres dies d''Aid al Fitr', una festa en què les famílies senceres es troben per dinar. Són dies de festa nacional, la gent no va a treballar.
Ha estat un ramadà com els altres, malgrat les revoltes de la primavera àrab?
Sí, llevat dels països en conflicte. Al món àrab hi passen tantes coses cada any… Ara bé, segur que a moltes mesquites i programes de televisió han pregat per les víctimes que han mort a causa de la repressió dels dictadors. El ramadà sempre és un mes especial. És un mes de germanor, com el nadal aquí. Segur que hi ha hagut temps per la reflexió de tot el que ha passat en molts països àrabs.
En els països musulmans, pràcticament tothom respecta el dejuni. Per això, la gent, quan plega de treballar i arriba a casa, té una estona abans no pot menjar. Per tant, mentre paren taula i fan el menjar, les famílies obren la televisió. Després de l'àpat, es fan sobretaules llarguíssimes durant les quals la televisió està oberta. Com que la televisió és encesa tantes hores, totes les cadenes aprofiten per fer grans estrenes. Treuen culebrots i hi ha molta gent que s'hi enganxa. També fan sèries històriques en àrab clàssic, programes d'humor, magazins i programes de música.
Quina mena de programes d'humor?
La gent també té sentit de l'humor, com a qualsevol lloc! A nosaltres ens crida l'atenció perquè vivim en una societat a-religiosa i laica i ens sembla que si sentim parlar de religió serà de manera seriosa. Ens costa entendre que es pugui fer broma de la religió. La festa té lloc sobretot a partir del vespre, les nits són llargues plenes de converses i de passejades. Hi ha temps per pregar però també per fer broma.
Avui és l'últim dia del ramadà... hi ha res especial?
L'últim dia no, però l'endemà sí. Després del ramadà, a tots els països se celebra entre un i tres dies d''Aid al Fitr', una festa en què les famílies senceres es troben per dinar. Són dies de festa nacional, la gent no va a treballar.
Ha estat un ramadà com els altres, malgrat les revoltes de la primavera àrab?
Sí, llevat dels països en conflicte. Al món àrab hi passen tantes coses cada any… Ara bé, segur que a moltes mesquites i programes de televisió han pregat per les víctimes que han mort a causa de la repressió dels dictadors. El ramadà sempre és un mes especial. És un mes de germanor, com el nadal aquí. Segur que hi ha hagut temps per la reflexió de tot el que ha passat en molts països àrabs.
Primer ramadà sense Gaddafi
Avui Líbia també posa punt i final al ramadà, com la majoria dels països musulmans. Feia quaranta-dos anys que això no passava perquè des que de Gaddafi va arribar al poder, el ramadà s'acabava uns dies després que a la resta de països. Aquest fenomen també succeeix en altres indrets que no volen seguir la norma general. Demà, per tant, els libis celebraran el primer Aid al Fitr després de la caiguda de Muammar Gaddafi i la principal diferencia serà l'escassetat d'alguns dels productes bàsics, com l'aigua. Tot i així, de ben segur que aquesta festa serà recordada durant molt de temps, els carrers ja són plens de gent que compra menjar per als dinars familiars. Potser aquest any no podran estrenar roba nova ni preparar àpats variats, ara bé, sembla que res no pot espatllar la celebració d'haver aconseguit la llibertat i ja hi ha qui batejat la jornada festiva amb el nom d''Aid de la victòria'. /font
