Els atacs de divendres a Oslo han tornat a posar el focus d'atenció en els extremistes d'ultradreta no només a Noruega sinó a tot Europa, on l'oposició als immigrants musulmans, a la globalització, al poder de la Unió Europea i a l'impuls al multiculturalisme agafa dimensió de missatge polític i, en alguns casos, d'estímul a la violència.
L'èxit dels partits populistes que apel·len a la pèrdua de la identitat ha portat les crítiques contra les minories, els immigrants i, en particular, els musulmans fora de les tertúlies de cafè i els fòrums d'internet, i les ha situat de ple en el discurs polític convencional. I tot i que els partits rebutgen categòricament la violència, hi ha analistes que creuen que el clima d'odi que s'ha instal·lat en el discurs polític ha encoratjat els violents a títol individual.
"No em sorprenc quan passen fets com els de Noruega, perquè sempre trobaràs gent que creu que calen mitjans més radicals", diu Joerg Forbrig, analista del German Marshall Fund de Berlín, que ha estudiat el fenomen de l'extrema dreta a Europa. "És, literalment, una cosa que pot passar a molts llocs i amaga problemes més greus al darrere".
El novembre passat, un suec va ser detingut a la ciutat de Malmö en relació amb una desena de misteriosos tirotejos contra immigrants que no tenien explicació i que van provocar una víctima mortal. Els atacs, nou dels quals van passar entre el juny i l'octubre del 2010, semblaven tenir l'origen en un mateix individu.
En termes més generals, l'extrema dreta a Suècia va experimentar un èxit a les urnes. El partit que representa aquesta ideologia va entrar al Parlament per primera vegada després de guanyar un 5,7% dels vots en les eleccions generals del mes de setembre.
Una amenaça subestimada
La bomba i el tiroteig d'Oslo també han servit com un toc d'alerta als serveis de seguretat d'Europa i dels Estats Units, que en els últims anys s'han centrat exclusivament en els terroristes islàmics i podrien haver subestimat l'amenaça dels extremistes interiors de cada país, precisament contraris a l'islam.
Segons Joerg Forbrig, alguns grups aïllats d'extrema dreta a Europa van néixer i van desaparèixer ràpidament entre els anys 60 i els 90. Però en els últims temps han anat sorgint diferents postulats d'extrema dreta -un cop ha caigut el tabú del que va passar a la Segona Guerra Mundial-, que fins i tot s'han instal·lat entre alguns dels grans partits polítics europeus.
Una combinació de l'augment de la immigració estrangera i l'establiment, cada cop més, de la lliure circulació de persones dins d'una Unió Europea ampliada, amb els moviments de col·lectius estigmatitzats com els romaní, han abonat el terreny al renaixement dels ultranacionalistes.
Aquests grups estan guanyant terreny des d'Hongria fins a Itàlia, però és particularment evident als països del nord d'Europa, que sempre han tingut les polítiques més liberals en immigració.
La ràpida arribada de refugiats, sol·licitants d'asil i immigrants econòmics, molts dels quals musulmans, ha donat lloc a una reacció contrària en països com Dinamarca -on el Partit del Poble Danès, d'ultradreta, té 25 dels 179 escons al Parlament- i els Països Baixos -on el Partit per la Llibertat de Geert Wilders va guanyar un 15,5 per cent dels vots en les eleccions generals del 2010-. Tant el partit danès com l'holandès donen suport als governs dels seus països, que estan en una precària minoria, tot i que no participen directament amb ministres a l'executiu.
El debat s'ha escalfat
"El grups noruecs de dreta han estat sempre desorganitzats, no han tingut líders carismàtics i no han tingut ni l'organització ni el suport financer que es veu a Suècia", assegura Kari Helena Partapuoli, directora del Centre Noruec contra el Racisme. "Tot i això, en els últims dos o tres anys la nostra organització i altres xarxes antifeixistes hem estat advertint que el debat s'ha escalfat i han nascut grups violents".
Però Noruega no viu aïllada. La ultradreta d'aquest país està connectada amb la resta d'Europa a través dels fòrums d'internet, on prolifera l'odi i es publiciten concentracions d'extrema dreta que atreuen participants de tot arreu.
"Aquest pot ser l'acte d'un solitari, un individu boig, paranoic -assegura Hajo Funke, politòleg de la Universitat Lliure de Berlín que estudia l'extremisme de dreta i el fonamentalisme cristià que podria haver inspirat els atacs-, però la ideologia de l'extrema dreta crea una atmosfera que pot portar aquestes persones per aquest camí de la violència". /font
